Sona fort però és una realitat. Eusebio Sacristán va reservar dijous al Santiago Bernabéu Pedro Porro i Valery Fernández per poder-los tenir a disposició demà contra el Barça. Els dos joves jugadors del Girona van perdre's el partit contra el Reial Madrid d'anada dels quarts de final de la Copa del Rei, però sí que seran titulars en el partit de Lliga contra el líder. Un matx que serà especial per a tots dos, però arran del seu passat al planter blaugrana, força més per al carriler de l'Escala. Valery Fernández no para de sorprendre i trencar frens en la seva progressió mentre gaudeix com un nen de jugar a Primera Divisió. Ho fa després d'una etapa de formació en la qual segurament molts altres haurien llençat la tovallola. Que la fe mou muntanyes ho diu la dita, però en futbol se n'ha de tenir molta, de fe, en un mateix, així com, encara més, de confiança. I això és el que mai ha faltat a Valery Fernández. Ni en els pitjors moments quan el Barça el va descartar per al seu futbol base després de tres anys (11-14), ni quan el Girona també li tancava les portes només un any després (14-15). Amb 15 anys i havent passat per Can Barça, el perill de rendir-se i engegar el futbol a dida era molt alt. Tanmateix, Valery mai va defallir.

Perseguia un somni. «Volia ser futbolista professional i ho aconseguirà», deia fa uns dies Pitu Batlle, l'entrenador que el va fer debutar amb el primer equip de L'Escala contra el Mollet amb 16 anys a Primera Catalana després que el conjunt empordanès l'acollís amb els braços oberts. Un any espectacular al juvenil de L'Escala li va valer tornar al Girona, on va confirmar la seva progressió a Divisió d'Honor la temporada passada. Aquest curs el va començar a Segona B amb el Peralada però a principis de desembre les lesions li van obrir les portes del primer equip, d'on ja no n'ha sortit. Integrat plenament a la dinàmica del Girona, Eusebio Sacristán ja no el deixa baixar al Peralada perquè se n'ha enamorat. El seu desvergonyiment i la manera com encara qualsevol rival que tingui al davant, es digui Arias, Tello o Jesús Navas, han convençut el tècnic i, a més a més, van fer que no es fitxés cap carriler fins al mercat d'hivern. De moment, Valery ja suma 10 partits oficials amb la samarreta del Girona, entre Lliga i Copa, però encara no s'ha activat el seu nou contracte professional, ja que només en 6 ha disputat més de mitja part.

Sigui com sigui, Valery és una de les grans notícies de la temporada per al Girona. El premi a una feina de constància i confiança en un mateix que finalment està donant els seus fruits. Demà tindrà l'oportunitat d'enfrontar-se a un Barça que, com en tants altres casos, va deixar-lo escapar en la seva etapa de formació. Va ser al llindar dels 15 anys quan militava al Cadet B quan les portes del conjunt blaugrana se li van tancar. Valery havia arribat a Can Barça tres anys abans després de despuntar a Torres de Palau. De blaugrana va viure experiències inoblidables que sempre durà al record i va compartir vestidor amb jugadors que, com ell, comencen a treure el nas a l'elit del futbol. Són els casos de Jordi Mboula (Mònaco) o els Monchu, Guillem Jaime, Mingueza, Collado, Riqui Puig i Oriol Busquets, que militen enguany al Barça B, a Segona B. Curiosament, i no pas vestit de blaugrana, Valery és qui més partits duu a la Primera Divisió espanyola de tota la seva generació.

A banda de Valery, tres jugadors més de la plantilla del Girona tenen passat blaugrana. Qui més hi va arrelar va ser, sens dubte, Marc Muniesa. El selvatà hi va aterrar el 2002 amb 10 anys procedent de la Penya Blaugrana de Lloret i no en va sortir fins al 2013 per fitxar per l'Stoke City anglès. Més d'una dècada de barcelonista en què va tenir temps de viure de primera mà els millors anys de l'era Josep Guardiola. Van ser només quatre partits oficials amb el primer equip però moltes hores de vol al costat dels millors del món a més a més de quatre temporades amb el filial a les ordres de Luis Enrique primer i Eusebio després. Com Muniesa, Planas també va estar-se més de deu anys a Can Barça. El vallesà hi va arribar el 2001 amb 9 anys de la Penya Blaugrana de Sant Celoni i no en va sortir fins al 2014 quan va fitxar pel Celta de Vigo. Planas també va arribar a debutar amb el primer equip disputant dos partits el curs 12-13: un de Copa contra l'Alabès i un altre de Champions League davant el Benfica.

El Choco Lozano és l'altre integrant del Girona amb experiència a Can Barça. El davanter hondureny hi va aterrar l'estiu del 2017 com un dels fitxatges estrella del Barça B per consolidar l'equip a Segona A. Venia del Tenerife, on havia fet un parell de cursos notables i el Barça no va dubtar a pagar traspàs per incorporar-lo. Tot i això, l'experiència del Choco al Miniestadi va ser més curta del previst ja que la proposta del Girona al mercat d'hivern passat de poder jugar a Primera Divisió va fer-lo venir cap a Montilivi. En total, Lozano va disputar 20 partits i marcar 4 gols amb el Barça B.

Els jugadors del Peralada José Aurelio Suárez, Marc Vito, Seung Ho Paik i Èric Montes, ben habituals amb el primer equip, també van passar pel planter blaugrana durant la seva etapa de formació. Montes, fins i tot, va arribar a ser capità del juvenil de Divisió d'Honor abans de fitxar pel Girona i Suárez va disputar 18 partits amb el filial.