Eren tres punts que s'havien de lluitar però amb què de ben segur ben pocs hi comptaven. Que el Barça guanyés el Girona entrava en totes les lògiques possibles però els aficionats blanc-i-vermells s'aferraven a l'esperança que el futbol no és cap ciència matemàtica i somiaven amb una tarda màgica a Montilivi. El 2-2 del partit d'anada convidava a l'optimisme però entre Ter Stegen, González Fuertes i Leo Messi van fer que la il·lusió s'anés diluint de mica en mica. De res va servir al Girona plantar cara i competir a un notable nivell perquè contra tot un Barça s'ha d'estar molt afinat de cara a porteria i no fer cap concesssió. I així, si Ter Stegen amarga el dia a Stuani i Semedo marca en la primera semiarribada del Barça, és molt difícil. Tot i el 0-1, el Girona va continuar ben viu i creant perill a l'àrea blaugrana fins que l'àrbitre va ensenyar la segona groga a Bernardo. La benzina dels gironins no va durar gaire més i coincidint amb l'entrada d'Arthur al camp, el Barça va sentenciar amb un bonic gol de Leo Messi. Al final, Bounou evitaria que la derrota fos més àmplia per a un Girona impotent que veu com s'allarga a 8 la ratxa de jornades sense guanyar i la zona calenta es pot acostar avui una mica més. Tot plegat fa que el partit de Copa de dijous contra el Madrid molesti més que mai, abans d'un partit que es presenta transcendental com el diumenge a Eibar.
El pa per menjar i els punts per sobreviure el Girona els trobarà a la Lliga i no pas a la Copa. Eusebio ho té claríssim des de fa setmanes i per això ahir contra el Barça va presentar un onze compeltament diferent del de dijous al Bernabéu davant el Madrid (4-2). Malgrat l'evident dificultat del partit, i la sensible baixa de Borja García, el tècnic va formar el seu millor onze possible amb la intenció de competir aviam què passava. La lògica deia que era altament complicat esgarrapar res de positiu al Barça, tanmateix, el futbol no són matemàtiques i el Girona va saltar a la gespa amb la voluntat de fer mal als blaugranes. Els d'Eusebio van imposar de seguida un alt ritme al partit i una pressió intensa al mig del camp per intentar robar alguna pilota i sortir al contracop. Les bones intencions del Girona durarien nou minuts. I és que contra equips amb jugadors de tanta qualitat, qualsevol concessió, encara que sigui molt petita, és letal. Això és el que va passar al Girona en una jugada en què no va ser prou contundent dins l'àrea a l'hora de rebutjar i la pilota va caure a peus de Semedo, que va batre Bounou amb relativa facilitat.
El partit feia pujada de seguida. Tot i això, el Girona no va abaixar la intensitat i va buscar l'empat en un parell de jugades interessants. La primera, un possible penal per agafada de la samarreta a Stuani, que González Fuertes no va considerar pena màxima i, la segona, una acció d'estratègia que Alcalá va rematar, massa forçat, de cap per sobre del travesser. Un parell d'accions que van animar Montilivi però que no van fer pessigolles a un Barça que tenia clara l'estratègia: robar de pressa i buscar les esquenes dels centrals. Al quart d'hora de joc, en un ràpid contracop, Coutinho va perdonar un un contra un claríssim que Bounou va resoldre favorablement amb el peu. Poc després, Messi enviava una rosca de les seves llepant l'escaire dret de Bounou.
Els dos quasigols del Barça van intimidar un Girona afectat mentalment. La sensació de superioritat barcelonista era molt gran. No només pel que fa a qualitat, sinó pel perill que generaven els visitants en cada jugada. L'equip estava grogui. El desavantatge era mínim però el Girona necessitava quelcom que el fes reaccionar per no entregar el partit perquè la sensació era que el Barça, si no s'adormia a la palla, faria el segon en qualsevol moment. Així, en una acció a pilota aturada, Bernardo va obligar Ter Stegen, amb un pèl de fortuna, a desviar el seu cop de cap a córner. El Girona donava senyals de vida. Tant és així que a punt estaria d'aconseguir el gol de l'empat en una clara oportunitat d'Stuani que Ter Stegen va salvar amb la punta del peu. En el refús, Piqué evitaria sobre la mateixa ratlla la rematada de Pere Pons.
La pilota no volia entrar. Tampoc ho faria en la primera acció de la represa en què Stuani es plantaria sol davant Ter Stegen i l'alemany li aturaria la rematada amb els punys. El Girona creixia. Tanmateix, l'escenari del partit canviaria radicalment arran de la segona targeta groga a Bernardo, molt protestada pels jugadors i la banqueta blanc-i-vermella. Amb deu homes, el Girona no abaixaria el pistó i Stuani tornaria a topar amb Ter Stegen en una rematada enroscada que l'alemany va aturar amb comoditat.
La vermella a Bernardo havia encès els ànims de Montilivi, que veia com els seus homes estaven gaudint de millors ocasions que el totpoderós Barça malgrat jugar amb inferioritat numèrica. Veient que no tenien la pilota i el Girona continuava menjant-se'ls en intensitat, va fer entrar el brasiler Arthur en el lloc de Vidal, amonestat. El moviment sortiria bé al tècnic blaugrana, que, al cap de poc, veuria com el partit se li encararia gràcies a la connexió Alba-Messi, que l'argentí s'encarregaria de finalitzar amb una bonica vaselina i, de passada, liquidar el partit.
Amb dos gols d'avantatge i un home més el Barça s'alliberaria i començaria un minipartit de vint minuts en què va sotmetre el Girona amb el seu millor futbol. Arribarien així les ocasions més clares dels blaugranes. Bounou evitaria el tercer en una rematada a boca de canó de Messi i també en xut llunyà de Rakitic. Luis Suárez ho provaria també, sense punteria. El Girona treia la llengua. Alcalá, sobre la ratlla de gol, va evitar que el Barça calqués el mateix resultat de la temporada passada després d'una acció de contracop de Coutinho. Encara abans del final, Montilivi veuria com Messi s'exhibia en una gran jugada personal que Luis Suárez no sabria acabar davant un Bounou que va evitar la golejada visitant. Feia estona que el partit estava dat i beneït.
