«No hi trobo una explicació». Apostava per la sinceritat Eusebio Sacristán el passat mes de novembre, quan al Girona li tocava visitar el sempre exigent estadi de Mestalla en delicades circumstàncies. A la baixa per sanció del Choco Lozano se li afegia un reguitzell d'absències per lesió. Fins a set jugadors del primer equip van quedar descartats. Tot i això, es va guanyar. Amb els menys habituals, amb gent Peralada a la banqueta. L'escenari no ha estat puntual. Ni tampoc la frase de torn del tècnic, perquè contratemps d'questa mena s'han anat repetint jornada rere jornada. Potser no s'ha arribat a un extrem com el de València, però sí que és cert que des del juliol fins ara, i mira que n'han passat de mesos, la infermeria difícilment ha estat buida. És la temporada de les 22 lesions. Moltes, tenint en compte que el gener encara no s'ha acabat. La incidència ha estat enorme perquè la plantilla és de les més curtes de la Lliga. L'únic punt a favor és que tothom ha participat, tant a la Lliga com a la Copa. I també el bon paper dels joves del filial; alguns d'ells, com ara Pedro Porro i Valery, fins i tot, consolidant-se o traient el cap habitualment al primer equip. Per contra, cada dos per tres Eusebio ha hagut de fer invents ja no només per configurar la convocatòria de torn, sinó també per dibuixar un onze amb garanties.
D'aquella roda de premsa fins ara han passat gairebé tres mesos. Res ha canviat. Bàsicament, perquè Eusebio, abans de rebre el Barça aquest darrer cap de setmana, també va haver de respondre alguna qüestió relacionada amb les lesions. «Li hem donat voltes, però no hi trobo cap explicació. No tenim motius per creure que fem les coses malament, estem treballant de la mateixa manera», deia. La càrrega de partits, el canvi de preparació física, el clima? Tot pot haver influït, o ser una simple casualitat. El cas és que fa gairebé set mesos que l'equip es va posar en marxa i s'han produït 22 lesions que han obligat el futbolista en qüestió a descansar, com a mínim, algun partit. Moltes, sobretot per a una plantilla sense massa efectius; un Girona que, per acabar-ho d'arrodonir, ha avançat més lluny que mai a la Copa.
Una llarga llista
S'acaba abans comptant els jugadors que no s'han lesionat dels que sí que ho han fet. Els porters han caigut tots. Dels centrals només se'n salven un parell: Bernardo i Alcalá. La resta també han passat per la infermeria. Els carrilers, una altra posició maleïda. L'únic que està d'enhorabona és Pedro Porro, encara que l'extremeny va perdre's algun entrenament a l'octubre per un contratemps muscular que a punt va estar de deixar-lo fora del partit contra la Reial Societat. Es va recuperar a temps i va poder jugar, per la qual cosa no entraria en aquesta llista negra. Al mig del camp, Aleix García és l'únic supervivent, mentre que tots els davanters han sofert algun problema físic.
Els casos més greus són els de Johan Mojica i Aday Benítez. Un i altre han hagut de passar per la sala d'operacions. El colombià no reapareixerà fins la temporada vinent, mentre que al vallesà encara li queden unes quantes setmanes per tornar a entrenar-se amb normalitat. Mojica ja es va lesionar a l'estiu, només tornar de les vacances. Va jugar 45 minuts a Reus i en un entrenament va patir una ruptura parcial del tendó del recte anterior de la cama dreta. No se'l va tornar a veure fins l'octubre, en un amistós amb el Tolosa. Just pocs dies més tard, es trencava del tot. Ruptura del lligament encreuat del genoll esquerre i uns 8 mesos sense poder jugar. Un mes fatídic perquè també queia Aday, amb una lesió al genoll dret.
Mes a mes, la cosa ha anat més o menys així. A la pretemporada, Eusebio va veure com se li lesionaven Mojica, Planas, Iraizoz, Ramalho i també un Coris que acabaria cedit al Nàstic de Tarragona. Al setembre va ser el Lozano qui va fer-se mal en un peu, perdent-se tres partits. A l'octubre es va viure l'etapa més negra. A part dels contratemps amb operació inclosa d'Aday i Mojica també van patir problemes musculars Granell, Iraizoz, Juanpe, Portu, Douglas Luiz i Stuani. Aquest últim va tornar tocat d'una convocatòria amb l'Uruguai. Al novembre qui es va fer mal va ser Planas. El va seguir Muniesa, que es va perdre tot el desembre, mes en què també queien Bounou i Roberts. Pere Pons va tornar de les vacances de Nadal amb una lesió a l'adductor i va ser baixa dos partits, un de Lliga i un altre de Copa. I al gener, Lozano va viatjar a Sevilla però a darrera hora no va poder jugar al camp del Betis, mentre que també han entrat a la infermeria Doumbia i Borja. A partir d'ara, què? N'hi haurà més? Pel bé del Girona, la temporada hauria de ser la de les 22 lesions i prou. De moment, Eusebio espera recuperar Roberts al febrer, que Borja torni al més aviat possible i que Planas faci net, encara que l'arribada de Raúl García ha salvat, una mica, l'evident problema als carrils.
