Viure en un cos de dona sentint-se emocionalment un home és una contradicció que, en l'aspecte purament físic, es pot canviar via quiròfan en un procés que, habitualment, s'allarga durant anys perquè es fa en diferents operacions espaiades en el temps. A Espanya, les diferents operacions que completen una reassignació sexual solen necessitar un període que va dels 2 als 10 anys, però, aquesta tardor, un equip de l'hospital IMED València les va ajuntar en una sola intervenció de 17 hores. Al pacient, Rafa, un valencià de 29 anys, se li van extirpar les mames; li van treure l'úter i els ovaris; se li va implantar un penis creat a partir de teixit i nervis del seu avantbraç i es va masculinitzar el seu aspect amb cirurgia facial. Al capdavant de l'equip que va intervenir Rafa hi havia César Noval. Un cirurgià plàstic que combina la seva activitat en els quiròfans amb l'arbitatge. És auxiliar de Primera Divisió i avui serà a Montilivi ajudant Martínez Munuera en el Girona-Madrid de tornada dels quarts de final de Copa. «Jo jugava a futbol i no era gaire bo. Quan vaig decidir estudiar Medicina, necessitava molt de temps i per seguir lligat a l'esport va sorgir la possibilitat de fer-me àrbitre. Era una bona opció de guanyar alguns diners el cap de setmana», va explicar Noval en una entrevista al diari El País en el seu moment de fama mediàtica quan, el passat mes de novembre, el cirurgià plàstic va fer una roda de premsa a l'IMED València per explicar la intervenció a Rafa.

Allà va parlar de medicina, però, l'endemà, l'associació entre el que ell defineix com les seves dues passions, la medicina i el futbol, era més llaminera mediàticament. En la roda de premsa, César Noval desgranava els detalls de l'operació: «Abans d'anar endavant amb en Rafa, però no per temes de salut, precisament, sinó per motius psicològics. Cal estar molt preparats per fer el que és un procés molt llarg en una sola intervenció ja que normalment es prefereix anar a poc a poc acomodant els canvis». Però, en les entrevistes interessava saber on hi havia més pressió. Si en un quiròfan o decidint un fora de joc des de la línia de banda d'un camp de Primera Divisió. «Operant, perquè la dificultat ve amb la responsabilitat. Una cosa és un esport i una altra la salut d'una persona. Al quiròfan hi ha molta més tensió que a la banda. Operant pots tenir un moment de suor freda real. En el camp sents pressió, però no saps de seguida que falles. Sí que és veritat que al quiròfan hi ha més temps per decidir i arbitrar són segons», responia César Noval, que, tot i els seus constants compromisos professionals, no ha deixat mai l'arbitratge: «Si hagués de triar entre la medicina i el futbol, em quedaria amb fer una mica menys de les dues i seguir igual. De fet ja ho faig. Hi ha mesos que opero menys perquè tinc més partits».

Entre aquests partits, hi haurà el d'avui a Montilivi en la tornada dels quarts de final de Copa amb el Madrid defensant el 4-2 de la setmana passada al Santiago Bernabéu. No serà el primer cop que César Noval trepitgi Girona. De fet, tampoc serà el primer cop que aquest cirurgià plàstic vigila des de la banda un duel entre els gironins i el Madrid. Noval ja va acompanyar Martínez Munuera en la visita del llavors equip de Julen Lopetegui en Lliga. Victòria blanca per 1-4 amb dos penals favorables a l'equip blanc. Anant més enrere, César Noval també apareix en l'acta d'un partit històric per al Girona, el del debut a Primera Divisió davant l'Atlètic de Madrid del 17 d'agost del 2017 (empat a 2), que també va xiular Martínez Munuera, amb ell d'auxiliar.