01 de febrer de 2019
01.02.2019
Diari de Girona
Girona 13Reial Madrid

El Girona diu adeu a la Copa contra un Madrid superior liderat per Benzema

El francès acaba amb les esperances dels d'Eusebio de remuntar el 4-2 de l'anada amb dos gols a la primera part · Porro, autor del gol gironí

01.02.2019 | 01:10
El Girona diu adeu a la Copa contra un Madrid superior liderat per Benzema
Raúl García pugna amb Benzema en una jugada del partit d'anit.

Ha estat bonic sí, i d'aquí uns anys es recordarà que el Girona va arribar als quarts de final de la Copa del Rei eliminant l'Atlètic al Metropolitano. Quedarà per a la història. Res més. Una història que no va tenir el partit d'ahir contra un Reial Madrid que no va donar cap opció als gironins d'intentar la remuntada. El 4-2 de l'anada ho feia pràcticament impossible i si hi havia alguna esperança, Benzema es va encarregar d'esvair-la situant un clar 0-2 a la mitja part. El Girona ho va intentar i va tenir alguna ocasió per ficar-se al partit però Stuani no va tenir el dia i al principi de la segona part, Eusebio va decidir que ja n'hi havia prou i va començar a preparar el partit a Eibar de diumenge reservant l'uruguaià. El somni s'havia acabat. Hi hauria temps encara perquè Porro fes un gol d'orgull gironí després d'una assistència del debutant Pachón abans que Llorente tanqués el marcador amb un gol de bandera. El Girona s'acomiadava d'una Copa que li ha permès descobrir noves experiències i sensacions, esperant que el peatge no sigui massa car per a la Lliga.

Per què no intentar-ho? Qui sap quan el Girona tornarà a tenir una oportunitat com la d'ahir de ser a unes semifinals de la Copa del Rei i per això, tot i haver-hi un partit crucial de Lliga a Eibar, Eusebio va presentar un onze titular força titular per intentar la complicada empresa de remuntar el 4-2 al Madrid. Així, homes titularíssims com Porro, Granell o Stuani van sortir d'entrada en un onze titular en què Ramalho, Bernardo i Muniesa van ocupar l'eix de la defensa i Raúl García el carril esquerre. Al mig del camp Douglas Luiz va acompanyar Granell mentre que Paik seria l'encarregat de jugar per darrere de Stuani i Lozano. Eusebio formava amb un onze prou titular, en canvi el tècnic del Madrid, Solari, no es va reservar pràcticament res, llevat de Bale, que sortia d'una lesió. El repte era tan bonic i il·lusionant com complicat. Guanyar el Madrid, l'equip ja va demostrar ser capaç de fer-ho la temporada passada però ahir calia fer-ho per dos gols. Tot una utopia mirat objectivament per a un club com el Girona.

{C}

{C}

Malgrat tot, per ganes i il·lusió no quedaria. Així va començar el partit, amb una intensitat terrible per part d'un Girona que va estar a punt d'avançar-se en la primera aproximació. La creueta va repel·lir una falta servida per Granell amb molt mala intenció. El refús va anar a peus d'un Paik que no va saber rematar entre pals i l'àrbitre tampoc va considerar penal l'empenta a Stuani en l'intent d'evitar que la pilota sortís de fons. El Girona començava fort clavant un bon ensurt al conjunt blanc. El Madrid, lògicament, no es posaria nerviós i intentaria calmar el partit a través de la pilota i d'anar fent recular el Girona al seu camp. Benzema avisaria amb una mitja volta fora per poc i al quart d'hora Porro evitaria que el francès obrís el marcador bloquejant la seva rematada a boca de canó en última instància.

El matx havia començat amb un ritme altíssim per part de tots dos equips i amb un Girona menjant-se la gespa per intentar buscar un gol que els posés per davant al marcador i esperonés encara més Montilivi. Tot i això, costava molt arribar amb claredat a la zona de tres quarts dels blancs. El Madrid pressionava molt amunt i es feia molt complicat. Mentrestant els de Solari s'acostaven cada cop amb més perill. Benzema era l'home més actiu i el que creava més problemes a la rereguarda gironina. El francès no resoldria un contracop rapidíssim de Vinicius però sí que veuria porteria abans de la mitja hora de joc en una acció en què va rebre sol dins l'àrea i va superar amb facilitat Iraizoz.

Arribava la primera gerra d'aigua freda. El 2-0 tan desitjat per l'afició ja era impossible. Malgrat tot, el Girona continuava viu a l'eliminatòria. Més ho hauria estat si Stuani hagués arribat a rematar una passada de la mort, un pèl forta, de Lozano que es va passejar per l'interior de l'àrea petita. Els minuts finals de la primera part, el Girona generaria molt més perill i obligaria Navas a respondre. El porter costariqueny desviaria un cacau de Granell de fora l'àrea i després atraparia una rematada clara, però forçada, de Stuani des del punt de penal. El Girona estava collant el Madrid però el nivell de punch dels gironins és a anys llum del dels blancs, i això va quedar demostrat en les dues últimes jugades de la primera part. Mentre Benzema sentenciava l'eliminatòria amb una genial rosca des de la frontal impossible per a Iraizoz, a l'altra àrea, Stuani tornaria a veure com Navas li aturava una rematada molt més clara que la que havia suposat el 0-2.

A la mitja part, l'eliminatòria estava sentenciada. Restaven, o sobraven, 45 minuts en què el pitjor que podia passar era que es lesionés algú més. Així, Eusebio ben aviat va enviar Stuani als vestidors per fer entrar Valery. Sense opcions, el repte era mirar de fer algun golet per animar una mica el partit i, al mateix temps, evitar la golejada. L'escalenc es va situar al carril dret fet que va fer avançar la seva posició a Porro al costat de Lozano. El partit avançava sense sobresalts llevat d'una rematada al pal de Lucas Vázquez.

Els dos equips havien mogut les banquetes reservant homes importants per a la Lliga. Això va permetre el debut d'un Pachón que en la primera pilota que va tocar va fer una assistència perquè Porro retallés distàncies i animava una mica Montilivi. Remuntar era impossible però l'equip volia vendre una mica més cara la seva pell. No seria possible perquè Llorente va exhibir la seva classe amb una jugada personal que va acabar amb el tercer gol blanc. Els últims minuts van servir per veure la versió de Porro de davanter amb el jove Pachón i com Raúl García a punt estava de maquillar més el marcador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook