Quan Àlex Pachón va néixer, el mes de juliol del 2000, Cristhian Stuani tot just era un adolescent que no havia complert els 14 anys. Ja anava darrere la pilota l'uruguaià, per això, tot i que encara li quedava una mica per viure la seva primera experiència professional, al Danubio del seu país. L'uruguaià, amb 32 primaveres, és el present del Girona. El golejador, el pitxitxi i un emblema. Un dels pilars del vestidor. Jugador estimat per l'afició, ha rellançat la seva carrera i viu una segona joventut. Els que pugen, una generació per sota, segur que somien ser algun dia com ell. És el cas d'Àlex Pachón, també davanter i 14 anys més jove. Però aquí l'edat poc hi té a dir. Sobretot en aquest equip, on el filial no serveix de pedaç, sinó que aporta qualitat. Pachón és el futur. Com Porro i Valery. Tots tres van acabar a la gespa el duel de Copa amb el Reial Madrid. Un tastet del que pot ser el Girona de demà.

Un tastet d'optimisme, per cert. El mateix Pachón, el dia del seu debut, va signar l'assistència per a l'únic gol dels d'Eusebio. Diana de Porro. Cap d'ells arriba a la vintena. Sí Paik, que en té 21. Però un dels altres que pugen de baix i que tenen fam. També va jugar dijous, encara que no s'estrenava llavors. Sí Pachón. El de Vilafranca del Penedès va tenir unes paraules un cop acabat el matx. «Ha estat una experiència inoblidable, he complert un somni. Vull donar les gràcies a tothom; també al club per la confiança que diposita en el futbol base. Això ho hem d'aprofitar tots plegats», deia. La seva no era la primera convocatòria de la temporada. Ja havia aparegut en altres llistes, tant a la Lliga com també a la Copa. Això sí, encara no havia debutat. Amb 18 anys, on sí que ha jugat més és amb el Peralada. A Segona B comptabilitza 799 minuts repartits en 16 partits. Ha marcat un parell de gols. Sap que no hi ha res fet, que seguirà a les ordres de Chicho. Però també sap Eusebio que té una peça més amb la qual comptar. Una més que puja de baix per intentar ser, algun dia, com Stuani.

De moment, aquest cap de setmana té molts números d'entrar en una nova convocatòria. Amb Doumbia encara lesionat i Patrick Roberts sense l'alta, el primer equip està un pèl coix d'efectius en atac. Per viatjar a Eibar, el cos tècnic el podria tornar a reclamar. Qui sap si aquest cop, per debutar a Primera. Una setmana rodona?