Parlar de Cristhian Stuani és fer-ho d'una autèntica institució a Girona. Amb un any i mig n'ha tingut prou per posar-se el públic a la butxaca i per guanyar-se el respecte i l'admiració de coneguts i rivals. Va arribar el 2017 procedent del Middlesbrough, posant el punt final a una etapa agredolça al futbol anglès. Havia tastat la Premier, allò que perseguia des que era jove, però també venia de patir un descens i de no fer tants gols com a ell li hauria agradat. Ben atent al mercat, el va pescar el Girona. Va entendre que un jugador com ell s'adaptaria a la perfecció a les característiques de l'equip i a l'exigent nivell de Primera. L'aposta no podria haver estat més encertada. Una temporada i mitja després d'anunciar aquell fitxatge, l'èxit queda justificat quan l'afició aplaudeix la seva renovació, oblidant per uns moments la plaga de lesions que arrossega el vestidor, que el descens està a només tres punts i que el somni de la Copa es va esvair dijous, després de veure's superat pel Reial Madrid per un global de 7-3 a l'eliminatòria. Stuani és blanc-i-vermell i ho serà per més temps. És el que perseguia el club, que fa temps que li anava al darrere per assegurar-se la seva continuïtat. Finalment s'ha sortit amb la seva i ahir s'afanyava a anunciar-ho. «És un motiu de felicitat, un premi i estic encantat», responia el jugador.

Stuani acabava contracte el 30 de juny del 2020. Ara ho farà dos anys més tard, el 2022. També veurà millorades les seves condicions i la clàusula de rescissió s'ampliarà. Fins ara, era de 15 milions d'euros. Tot i que el club no ha volgut fer pública aquesta informació, com fa sempre amb tots i cadascun dels seus futbolistes, algunes informacions apunten que la nova xifra puja fins als 20 milions. Motius que serveixen per deixar satisfet el futbolista i també per blindar-lo davant una possible fuga. Cal recordar que l'uruguaià és un dels homes amb més cartell, per no dir el que més, de tota la plantilla. El seu rendiment no ha passat desapercebut i des de fa més d'un any que té propostes al damunt de la taula per canviar d'aires. El Girona sempre l'ha volgut convèncer que Montilivi és la millor opció i fins ara, se n'ha sortit. Ell, a més, se sent a gust aquí i, tot i que la possibilitat de marxar l'ha tingut, fins ara no s'ha mogut.

Ha respost al camp, on millor ho sap fer. L'avalen els seus números, estratosfèrics i a l'abast de ben pocs davanters que alguna vegada hagin passat per aquesta entitat. Si l'any passat va fer 21 gols, aquest en suma 12 a la Lliga i un més a la Copa del Rei. En total, 34 gols entre totes les competicions oficials. És, a dia d'avui, el tercer màxim artiller de la Primera Divisió, només superat pels blaugranes Leo Messi (19) i Luis Suárez (15). I tot això ho ha aconseguit amb només 53 partits. És, a més i de llarg, el futbolista més determinant per al seu equip. Sense anar-se'n gaire lluny, aquesta temporada ha fet 12 dels 23 gols del Girona a la Lliga, cosa que suposa una mica més de la meitat. Ell sol.

«Soc feliç»

Als seus 32 anys, viu segurament el moment més dolç de la seva carrera. Tot i el munt de propostes que ha anat rebent, fins i tot del futbol xinès, on li multiplicarien el sou, ell ha decidit quedar-se. Per què? Se sent a gust a Girona, on ha tornat a néixer futbolísticament parlant. «Aquí soc feliç i la meva família també. Vull seguir fent història de la mà d'aquest club. Tinc molta il·lusió i fam d'aconseguir coses importants i fer que cada dia siguem tots plegats una mica més grans», revela el jugador en un vídeo que el club feia públic ahir a mitja tarda.

Per a Stuani, haver tancat la renovació fins el 2022 no és cap altra cosa que un «motiu de felicitat» que el fa estar «molt content» i també «encantat». Ho considera com «un premi al treball realitzat durant tot aquest temps, a la dedicació i al compromís». Són aquests, precisament, els valors que ell defensa al damunt de la gespa i que, segons el seu criteri, lliguen a la perfecció amb el que vol transmetre el Girona. «Coincideixo plenament amb les paraules que identifiquen aquest club: compromís, dedicació, esforç, sacrifici, il·lusió i ganes de seguir creixent».

A la seva edat i amb uns números com aquests, d'altres pressionarien el fre i es dedicarien a viure de rendes. No pas Stuani, que en vol més. «Considero que he fet unes temporades molt bones, però sempre dic que el millor encara ha de venir. Això és el que em motiva a seguir creixent i superar els meus registres. Tant de bo que pugui continuar d'aquesta manera, fent molts gols perquè l'equip sigui capaç d'atrapar els seus objectius», valora. Estimat per l'entorn, on se'l considera un autèntic ídol, l'uruguaià també és un pes pesant dins del vestidor, on sent «l'estima» dels seus companys. «El grup i també el cos tècnic estem molt units. Sabem perfectament quin és el nostre camí i fem tot el possible per complir les metes del club». Demà, a Ipurua, primera oportunitat per retornar aquesta confiança amb el que millor sap fer: gols.