Sembla mentida que amb tot el que ha superat fins ara, el Girona senti el neguit del descens. Amb una plantilla més curta del que l'exigència de l'elit demana, les lesions han causat un mal endèmic que els gironins han intentat contrarestar amb orgull i múscul. No és nou que avui Eusebio torni a tenir menys recursos dels que desitjaria, perquè el val·lisoletà no ha pogut completar cap convocatòria, ni de Lliga ni de Copa, amb plena presència dels futbolistes de la primera plantilla. I després de vint-i-una jornades de la competició regular i sis partits de les eliminatòries del KO, això són moltes llistes. Tot i això, el Girona no ha traspassat en cap moment del curs la línia vermella. Té més mèrit del que l'entorn, acostumat a viure més a prop d'Europa que no pas del retorn a Segona, pot arribar a creure. Avui, a Ipurua, els blanc-i-vermells hauran de tornar a ensenyar el seu coratge, perquè la infermeria es manté plena: Eusebio té vuit baixes i s'ha vist obligat a cridar quatre futbolistes del Peralada (Valery, Suárez, Paik i Pachón). Sense els lesionats Mojica, Aday, Muniesa, Roberts, Borja García, Doumbia i Gorka Iraizoz ni el sancionat Bernardo, intentarà recuperar un triomf que el Girona no lliga a la Lliga des del 25 de novembre, en el derbi contra l'Espanyol (1-3). Han passat vuit jornades i els d'Eusebio només han sumat quatre punts, passant de la setena posició a la catorzena actual.

Amb el reguitzell d'absències i el fet d'haver disputat la Copa dijous, l'alineació es tornarà a veure sacsejada. No hi ha gaire d'on escollir, però homes com Bounou, Alcalá, Juanpe, Valery, Aleix Garcia, Pere Pons i Portu recuperaran la titularitat tret d'una sorpresa majúscula. Com a revulsius, quedaran Lozano, Douglas, Raúl García o Carles Planas, que torna a una llista des de l'esmentada darrera victòria.

L'Eibar no és un rival qualsevol i sembla tenir la mida presa al Girona: li ha guanyat tots els partits des de l'aterratge a l'elit. Tocats per una vareta màgica cada vegada que juguen a Ipurua, Mendilibar ha trobat un onze més o menys fix que li dona resultats. La novetat podria ser Orellana, que entraria en el lloc de De Blasis. I tampoc es descarta que Charles doni descans a Kike García o Sergi Enrich a la punta d'atac. Intensos des del xiulet inicial, tothom recorda l'inici del partit jugat el curs passat a Guipúscoa. Abans del minut deu, el Girona perdia 2-0. Sense saber com, sí. I avui no s'ho pot permetre, perquè necessita arribar amb vida fins als últims minuts si desitja sumar com a mínim un punt. Amb l'actitud mostrada durant la mala ratxa de resultats, segur que la victòria és més a prop que lluny. Encara que no es vegi. Encara que costi el que no està escrit. Encara que ho hagi de superar tot. Encara que avui toqui fer una nova demostració d'orgull.