Derrota dura però alhora justa d'un Girona que no es va trobar còmode en cap moment sobre la gespa d'Ipurua. Els locals van plantejar un partit en què van mostrar-se superiors davant un Girona que va anar a remolc del joc proposat pels de Mendilibar. El primer gol encaixat va ser important però el segon només començar la segona part va ser decisiu per tancar un matx en què els d'Eusebio no van tenir capacitat de reacció. La derrota ha d'agafar-se com a un punt de partida per buscar la millora immediata. L'equip ha de trencar la dinàmica negativa i centrar els esforços en recuperar-se anímicament i físicament per afrontar amb les màximes garanties el partit de dissabte vinent a Montilivi contra l'Osca.

Sense opcions. En un dels partits on el Girona acumulava més baixes, el tècnic visitant va presentar una alineació previsible en què la sorpresa venia donada per l'aparició a l'onze inicial de Raúl García en detriment de Pedro Porro. A la porteria va tornar el marroquí Yassine Bounou; en defensa i amb la baixa per sanció de Bernardo Espinosa els centrals eren Ramalho, Alcalá i Juanpe mentre que els carrils els ocupaven Valery a la dreta i el debutant en lliga Raúl García a l'esquerra. Sense Borja García la proposta d'Eusebio passava per tornar a jugar amb un trivot al mig del camp. Pere Pons, el millor jugador del Girona ahir, i Aleix García van descansar a la jornada entre setmana de Copa per poder estar en les màximes condicions possibles i Àlex Granell repetia per situar-se com a tercer migcampista.

L'entrenador del Girona volia potenciar la zona de creació del seu equip. Per atacar disposava d'un jugador més i per defensar podia pressionar en millors condicions en un espai del camp on era molt important recuperar pilotes i evitar que els locals poguessin desenvolupar el seu joc. En atac va jugar la parella més ofensiva de la que disposa l'equip. Stuani era el davanter de referència, era l'encarregat de jugar d'esquena a porteria, de buscar la primera passada per poder jugar de cara cap als seus companys i d'ocupar l'àrea per poder estar preparat per a la rematada. Al seu costat Portu s'encarregava de buscar les accions de contracop, el jugador més ràpid de l'atac es podia aprofitar dels espais lliures alhora que també buscava l'esquena dels centrals de l'Eibar per intentar superar-los per velocitat. El partit no es va encaminar de la manera prevista i poca presència van tenir ahir els atacants. El Girona no va tenir en cap moment el control a l'inici del joc, tampoc el tenia a la zona de creació i no es generaven accions que permetessin elaborar jugades de perill.

Els bascos, amb les idees clares L'Eibar és un conjunt ben treballat tàcticament. Té un entrenador que porta quatre temporades al capdavant de l'equip i els jugadors tenen els conceptes clars, defensivament pressionen molt bé, al darrere no es compliquen i per atacar busquen molt bé les incorporacions a les bandes per poder crear ocasions de gol. Mendilibar va presentar un onze que estava més fresc que el seu adversari. Marco Dmitrovic s'està consolidant de nou a la porteria. Una defensa de quatre amb dos laterals de la màxima confiança de l'entrenador i intocables en els seves alineacions com són Ruben Peña a la dreta i Cote a l'esquerra. A l'eix van jugar Ramis i Arbilla, els dos centrals eren els responsables del marcatge del davanter uruguaià del Girona. Al centre l'Eibar disposa d'una parella que aporta molt equilibri atac-defensa i que es compenetra molt bé: l'habilitat, qualitat tècnica i visió de joc que aporta el gironí Joan Jordan està acompanyada pel treball i el posicionament tàctic de Pape Diop. A les bandes Orellana portava de corcoll a Raúl García per la dreta mentre que Marc Cucurella era qui s'emparellava amb Valery Fernández. La mobilitat constant dels dos jugadors de banda i la incorporació dels laterals va desequilibrar a la defensa del Girona.

El primer gol va arribar després d'una bona acció d'Orellana que va acabar Rubén Peña entrant des del darrere. Sergi Enrich era la referència, jugador d'àrea, bon rematador, va estar més estàtic i poc participatiu però va ser decisiu en la jugada del segon gol, Enrich va saltar més que els centrals i pentinant la pilota va superar a Ramalho i Alcalá deixant l'esfèrica al peus de Charles perquè pogués superar Bounou. La jugada del segon gol va marcar la resta de partit. Es portaven jugats quinze segons del segon temps i una badada defensiva deixava tocat un Girona que en el mateix temps donava ales a un adversari que agafava molta confiança. Els d'Eusebio no van reaccionar i tot i l'entrada de Pedro Porro i el Choco Lozano les possibilitats d'entrar en el partit van desaparèixer. Un nou penal en contra, ahir provocat per Ramalho, va posar el tres a zero en el marcador i deixava resolt un partit sense futur pels visitants.

Una setmana neta. Per primera vegada des que hem començat el 2019 la plantilla gironina disposarà de sis dies seguits sense partit. Arriba el moment de descansar bé i és l'hora de recuperar-se per afrontar un tram important de lliga. Cal recuperar sensacions, en defensa s'ha d'assolir urgentment la solidesa mostrada a l'inici del campionat, l'equip ha de treballar millor els aspectes defensius i la seguretat en les jugades dins la pròpia àrea. Torna a ser bàsic deixar la porteria a zero. En atac cal més participació, Stuani i Portu han de descansar entre setmana per estar més frescos els diumenges i és necessari recuperar Borja García i Patrick Roberts per disposar de més recursos ofensius. El proper rival és l'Osca, un equip que vindrà motivat després de guanyar el Valladolid i que manté la il·lusió per aconseguir la salvació. Dissabte l'equip necessita el camp ple, l'escalf dels aficionats ha de servir perquè Montilivi ajudi uns futbolistes que treballaran per aconseguir salvar-se.