Tocarà patir. Que tothom es vagi mentalitzant. Superat el divertimento de la Copa, de cop tothom ha vist les orelles al llop: dels 10 punts de marge que s'havien tingut sobre el descens al desembre ja només en queda un, i espera't, que avui potser també s'haurà evaporat. Venen revolts i més veient com per baix s'hi mouen equips com el Celta o, sobretot, el Vila-real. El Girona va agreujar ahir la seva situació amb una altra derrota a Eibar que allarga la ratxa negativa de resultats a 4 dels últims 27 punts i converteix en una autèntica final el duel amb l'Osca de dissabte que ve a Montilivi. Els d'Eusebio van demostrar que, entre la pressió i les absències, els costarà Déu i ajuda remar per sortir de baix. I més amb partits com el d'ahir a Ipurua, en què l'equip no va donar la talla en una segona part d'insuficient.
Després d'una primera part potable en què Peña havia avançat l'Eibar, el Girona va desaparèixer a la represa i només servir de centre va posar una catifa vermella a Charles perquè fes el segon i sentenciés un partit que el brasiler, de penal (m.55), s'encarregaria de rematar. A Ipurua no recorden un triomf tan còmode com el d'ahir. Hi ha qui creu que el d'ahir va ser un mal dia com el de l'any passat (4-1) però creixen els que pensen que és conseqüència de les mancances d'una plantilla curta i poc reforçada.
El Girona arribava a la cita amb l'aigua al coll i amb el repte d'aprovar una assignatura de la qual feia molt de temps que no s'examinava: la de jugar amb pressió i de competir amb l'alè al clatell dels teus rivals directes. Una situació que feia molts anys que no passava i, tanmateix, un hàbitat -lluitar a la part baixa per evitar el descens- per al qual està fet l'equip encara que la seva gran dinàmica el curs passat i enguany, ho negués. Segurament, la primera final de l'etapa a Primera Divisió. Ho feia conscient que no es podia ensopegar, l'equip arribava a Eibar, altre cop carregat de baixes i després del desgast físic i mental de la Copa. Eusebio va apostar d'entrada per deixar Porro a la banqueta i donar l'alternativa a Valery al carril dret mantenint Raúl García a l'esquerre.
La gespa no estava per fer meravelles sinó per anar per feina. És a dir, posar-se la granota de la feina, mullar-se, passar fred per mirar d'aconseguir quelcom de positiu. A punt va estar el Girona d'avançar-se abans del primer minut en una acció de Valery que Dmitrovic va refusar bé. L'intent del Girona va despertar un Eibar que va respondre intimidatòriament. El travesser va evitar que Orellana obrís el marcador després d'una jugada personal de Cucurella. Només un minut després, es canviarien els papers i seria el maresmenc qui remataria, amb la cama dolenta, la dreta, alt per sobre del travesser. L'Eibar començava a imposar un ritme que al Girona li costava d'igualar. Els bascos tornarien a avisar amb una internada de Peña per la dreta -per on arribava tot el perill- que Bounou desviaria amb la punta dels dits.
El Girona havia sobreviscut, com havia pogut, a l'allau de l'Eibar de la primera mitja hora. Tanmateix, ofensivament, l'equip no trobava la fórmula. Stuani s'havia de barallar amb el món per tocar una pilota i Portu no aconseguia fer la guitza als defenses bascos de cap manera. Els carrilers tampoc s'incorporaven a l'atac, en part conscients que l'Eibar tenia punyals a les bandes. Precisament de la banda, altre cop la dreta, naixeria el primer gol del partit. Orellana deixaria sol Rubén Peña, que, entrant des del darrere, va rebentar la pilota per superar Bounou. El Girona era castigat per un Eibar que trobava el premi al tercer intent. Els d'Eusebio lluitaven i corrien però les idees no arribaven per enlloc. El perill podia arribar en accions a pilota aturada o en jugades aïllades com la que Juanpe va estar a punt de finalitzar abans de la mitja part. Dmitrovic, altre cop, va aparèixer per desviar la pilota a córner.
S'arribava al descans amb una imatge digna però insuficient. Calia més per puntuar en un camp tan complicat i davant d'un rival tan intens com l'Eibar. El que no seria tan digne serien els primers segons de la segona part. Si el Girona se'n va anar als vestidors amb opcions, totes se'n van anar en orris només sortir-ne. Uns instants d'una apatia imperdonable per a un equip que s'hi està jugant la vida i que va veure com l'Eibar es posava amb 2-0 sense adonar-se'n. En 12 segons, Charles va tenir temps de centrar, rebre una pentinada de Sergi Enrich i superar Bounou amb una plàstica vaselina. Pitjor impossible per a un Girona que en comptes de sortir a menjar-se la gespa a la segona part, ho havia fet caminant.
Gens bona pinta feia el partit. L'empanada dels gironins a la segona part era descomunal i, deu minuts després del 2-0, Ramalho faria un penal de llibre a Sergi Enrich. Charles no perdonaria amb un xut inapel·lable des dels 11 metres que condemnava el Girona amb més de mitja part per endavant. Els d'Eusebio corrien el risc de sortir escaldats si l'Eibar mantenia el ritme i ells no l'apujaven al mínim. Tal i com estava la cosa, el tècnic va moure fitxa per intentar canviar el guió del partit i buscar el miracle. Porro i Lozano va ocupar els llocs de Juanpe i Aleix Garcia en un intent, utòpic, a la desesperada de buscar un gol que posés l'equip al partit.
Empatar era una quimera. Ja podia donar gràcies a Déu el Girona que Bounou va aturar bé al primer pal una jugada personal d'Orellana altre cop per la banda de Raúl García. Quan tot va malament, res ajuda. Tampoc el VAR, que no va corregir la decisió de l'àrbitre d'invalidar un gol a Stuani per fora de joc de Lozano. El xiulet final va ser el millor que li podia passar a un Girona que ahir va rebre un ruixat.
