D'Ipurua, més que pel resultat, que també, tothom en va sortir amoïnat per la imatge i la sensació que havia ofert el Girona. «Semblava un equip mort», comentaven un parell de periodistes bascos abans de començar la conferència de premsa d'Eusebio Sacristán al final del partit. L'abaixada de braços que van fer els jugadors del Girona arran del 2-0 després de ben pocs segons de començar la represa va ser injustificable. Tant com la dimissió general en els 44 minuts i 45 segons restants de segona part. Eusebio va veure clar que no hi havia res a fer i, amb 2-0, va reservar Juanpe perquè no veiés la cinquena i més tard Granell, pensant ja en el matx de dissabte contra l'Osca. Tot plegat va ser un despropòsit dels que feia temps que no es veien a Can Girona i que agreuja una mica més la situació de l'equip a la classificació. El Girona ha vist com els 10 punts d'avantatge que tenia respecte al descens s'anaven fonent fins a quedar-se a tocar de les brases. Un escenari que ningú desitjava, tothom temia i finalment ha aparegut. Per què ha arribat? Evidentment que les lesions han afectat i minvat una plantilla ja de per si molt curta i també el desgast físic i mental que ha sofert l'equip a la Copa del Rei en les eliminatòries contra Alabès, Atlètic i Reial Madrid poden haver fet més mal que bé. Ara bé, anant una mica més enllà, la realitat diu que els números del Girona són d'allò més fluixos els dos últims mesos.

Els 4 punts de 27 possibles a la Lliga (9 jornades) encenen les alarmes però la sèrie de partits sense aconseguir una victòria s'allarga a 12 si hi sumem els de Copa del Rei. No s'acaba aquí la cosa i, segurament, futbolísticament parlant, un dels grans motius de la situació del Girona és la facilitat amb què els rivals li fan gols. Una fragilitat defensiva que ha fet que l'equip hagi encaixat gols en 15 partits consecutius i no deixi la porteria a zero des del 10 de novembre en el 0-0 a Montilivi contra el Leganés. Gairebé tres mesos en què tant Bounou com Iraizoz s'han fet un tip de recollir pilotes al fons de la porteria. Un total de 29 gols en 15 partits, o, el que és el mateix, una mitjana de gairebé dos per partit. Una llosa massa pesant amb la qual es fa molt complicat guanyar partits, i més si en atac l'equip depèn únicament de l'encert d'Stuani.

La sagnia defensiva va començar curiosament després de tres clean sheets (porta a zero) en quatre partits a la Lliga contra Reial Societat (0-0), València (0-1) i Leganés (0-0) i durant, possiblement, el millor moment del Girona del curs. L'equip havia guanyat el Rayo (2-1), el València (0-1) i l'Espanyol (1-3), havia eliminat l'Alabès a la Copa (2-2 i 2-1) i sumava un gran punt contra l'Atlètic (1-1). A partir d'aquí, els problemes es van multiplicar. La dinàmica positiva es va estroncar a San Mamés en el temps afegit per culpa d'un penal de Ramalho a Muniain que Aduriz va transformar (1-0). Des de llavors, l'equip, a banda de no tornar a guanyar, no ha parat d'encaixar. Els gols han anat caient de totes les maneres possibles -5 de penal, gairebé tots tan clars com evitables- posant al descobert unes mancances defensives que feia molts anys que l'equip no tenia. El Sevilla (2-0), el Getafe (1-1), el Llevant (2-2), l'Atlètic de Madrid a la Copa (1-1 i 3-3), l'Alabès (1-1), el Betis (3-2), el Madrid a la Copa (4-2 i 1-3), el Barça (0-2) i també l'Eibar (3-0) han sabut explotar les facilitats.

Han estat un total de 29 gols repartits entre Iraizoz (16) i Bounou (13), que poca cosa han pogut fer per evitar-los. Al contrari, en algun cas han evitat que l'equip n'encaixés més i la situació encara fos pitjor. En aquest sentit, Eusebio sembla haver perdut una mica el rumb defensiu de l'equip. Després de decidir-se per mantenir el sistema dels últims anys (5-3-2) amb la Lliga ja començada, el tècnic ha vist com en els darrers dos mesos el bloc perdia la solidesa defensiva que tenia marcada en el seu ADN. El tècnic ha fet servir tots els centrals (Juanpe, Alcalá, Ramalho, Bernardo i Muniesa) i tots els carrilers disponibles (Porro, Valery, Raúl García i també Granell) han participat. Tanmateix, els rivals estan trobant el camí de la porteria blanc-i-vermella amb una facilitat desesperant. Un forat preocupant per a un Girona que ha anat perdent llençols a cada bugada.