Demà, en el partit contra l'Osca a Montilivi, Pere Pons arribarà als 195 partits amb la samarreta del primer equip. D'aquests, 48 hauran estat a Primera Divisió. Una categoria amb la que el migcampista de Sant Martí Vell ni hauria gosat somiar-hi fa ben pocs anys. El passat desembre, la revista Panenka va reunir Pons amb el seu amic d'infància, Marc Feixas. La relació entre els dos i el futbol va començar quan tenien 8 anys i jugaven plegats al Celrà, junts van anar al futbol base del Girona fins que, després del segon any de cadet, Marc Feixas no va seguir al club i ara juga amb el Guíxols a Segona Catalana. En canvi, Pere Pons és uns dels capitans del Girona de Primera. «Els petits detalls poden marcar una carrera, són circumstàncies... Jo vaig estar dues temporades al juvenil B, així que tampoc era dels més que destacava, fins que em van cridar per fer uns entrenaments de pretemporada amb el primer equip i vaig veure que potser sí que tenia el nivell», explicava Pons a la publicació especialitzada en futbol en un moment, principis de desembre, en què el Girona havia acabat d'encadenar una victòria al camp de l'Espanyol i un empat a casa amb l'Atlètic de Madrid, i en el que encara que a Montilivi ningú preveia la ratxa negativa de resultats que esperava rere la cantonada, el migcampista ja tenia clar que una plaça a Primera Divisió era un gran patrimoni per defensar: «Tots pensem que això no se'ns pot escapar, he d'agafar-me aquí com sigui i estar-m'hi els màxims anys possibles. Aquell nen que corria pels carrers de Sant Martí Vell amb la pilota als peus jugant a Primera Divisió, qui s'ho hauria pogut imaginar...»

Ara, una mica més de dos mesos després d'aquell reportatge amb el seu amic Marc Feixas, el Girona ha encadenat nou jornades sense guanyar a la lliga i demà rep el cuer, Osca, amb només un punt de marge sobre el descens. Ahir, després de l'entrenament, Pere Pons va parlar de la situació i el seu discurs va seguir les mateixes línies d'aquell reportatge del desembre. Només que ara, la necessitat d'aferrar-se a la categoria és encara, si cap, és més real. «L'Osca és un rival perillós perquè mires la classificació i veus que és l'últim, però la realitat és que estan ferits i van a totes sense res a perdre, perquè la gent els dona ja abaix, i que en les últimes està aconseguint bons resultats», va explicar Pere Pons, sobre el transcendental partit davant l'equip aragonès en un Montilivi que «m'agradaria que estigués ple, però siguin els que siguin que ens animin, que s'hi deixin la veu i que si alguna cosa no ens surt ens donin suport i no ens xiulin o critiquin; pensar que en això estem tots junts, tant els jugadors com els aficionats ens ha costat molt arribar fins aquí i ara no la volem perdre».

Amb només un punt de marge sobre el descens, el vestidor del Girona es veu en una situació desconeguda en les últimes temporades , però ahir Pere Pons va voler deixar clar que «no estem espantats». «És un moment complicat, tots en som conscients i des de dins del vestidor hem fet molta autocrítica, però el resum és que estem forts mentalment i tenim molt bona sintonia amb el cos tècnic i l'entrenador», va explicar el migcampista de Sant Martí Vell que, tot seguit, va deixar clar que «dissabte (demà) és un bon dia per superar aquest mal moment i fer-ho a Montilivi davant l'afició perquè en aquest club, jugadors i aficionats anem junts i som una pinya»

«Tot i la dinàmica de partits sense guanyar crec que estàvem competint molt bé amb l'excepció del darrer partit que ens va deixar molt males sensacions i que es pot dir que és una taca negra», ha dit un Pere Pons que ha volgut recordar a tothom que «som un club modest, petit i el més normal és això: patir per mantenir-nos a Primera Divisió; i aquest és el repte que ens hem proposat entre tots i som exigents amb nosaltres mateixos per corregir errades i canviar la dinàmica de resultats». «És una situació complicada, però no estem espantats i mentalment estem forts perquè ens veiem entrenar cada dia i sabem que tenim potencial per competir cada partit i per salvar-nos», va reiterar Pons que, dins de l'autocrítica que s'ha fet al vestidor, va situar els gols encaixats: «N'hem parlat i el tècnic també ens ha passat molts vídeos sobre les errades que hem comès, però els gols encaixats no són culpa del porter o dels defenses sinó de tot l'equip i sabem que recuperant la seguretat defensiva que teníem l'any passat serà més fàcil que arribin les victòries».