Per a Eusebio «no és una final» el Girona-Osca d'aquest vespre a Montilivi (20.45 hores/beIN LaLiga). D'acord, s'accepta. Acabi com acabi la cosa, faltaran encara 15 jornades perquè s'acabi el campionat, així que el resultat no serà ni de bon tros definitiu.

Ara bé, és innegable que bona part de l'esdevenir de l'equip català hi té molt a veure en el que sigui capaç de fer avui. Les coses com són. Són nou les jornades de Lliga sense conèixer la victòria. I un el punt que el separa del descens. Allà on mai es vol estar, sobretot al desenllaç de la Lliga.

Hi podria caure el Girona, tot depenent de com vagi aquesta jornada. O podria també tornar a guanyar després de tant de temps, revifar. Per tant, no serà una final, però el matx és d'aquells que s'han de subratllar amb vermell abans de jugar-lo. És l'hora dels valents, dels que no s'arruguen. Dels que saben jugar sota pressió. Aquella que ha esquivat aquest club durant tant de temps, acostumat a les alegries i als elogis; ara són temps difícils, de joc més maldestre i de resultats desagradables.

La visita del cuer, un rival que sembla destinat a ser carn de Segona A però que curiosament viu el seu millor moment del curs, podria ser perillosa. No pas per al vestidor blanc-i-vermell. Amb l'aigua al coll i ben necessitat, ja li és igual si ve el primer o l'últim. La consigna és guanyar. Treure la ratxa i competir com s'havia fet fins fa quatre dies, tot intentant no repetir el despropòsit d'Eibar i brindar a l'afició una alegria en forma de victòria, d'aquelles que Montilivi ja gairebé no recorda haver celebrat mai.

Perquè a casa no es guanya un partit de Lliga des de l'octubre. Ha passat molt de temps. Segurament massa. I si es vol lligar la permanència, fer-se fort com a local esdevé clau per a un conjunt com és el Girona. Necessita estímuls l'entorn, un xic capcot amb tanta derrota acumulada. El va tenir ahir veient Borja García a la convocatòria. El migcampista, potser el futbolista amb més talent a les botes de la plantilla, està recuperat d'una lesió muscular. El que no està clar és que sigui titular.

Si Eusebio no es vol arriscar, el seu lloc l'ocuparà Aleix Garcia, secundat per Pere Pons i Àlex Granell al mig del camp. No té gaire més d'on triar; podria apostar per Douglas, però el brasiler està lluny de la seva millor versió, aquella que encara no ha ofert des que va arribar.

Bounou serà titular -no se sap si Iraizoz serà el suplent i per això també han convocat Suárez-, mentre que als carrils el més probable és que s'aposti per la joventut i la valentia de Porro i Valery. Torna Bernardo un cop complerta la seva sanció. Aquest cop el castigat és Alcalá. Tampoc hi serà Muniesa, motiu pel qual Juanpe i Ramalho jugaran. A dalt no hi ha dubtes. Portu, encara negat de cara a porta, acompanyarà Stuani, que només ha fet un gol en Lliga en el que portem de 2019. Patrick Roberts encara no s'ha recuperat i tampoc ha entrat a la convocatòria. Com Doumbia, un altre lesionat. Mojica i Aday també estan descartats.

Sense el «Cucho»

Fins a 18 jornades es va passar l'Osca sense guanyar. Només amb ratxes així està justificat trobar-se en descens. Ara bé, els de Francisco es pot dir que viuen el millor moment de la temporada. Dues victòries en els darrers cinc partits, amb 7 punts de 15, ho avalen. Disparats arribaran a Montilivi, on només els val la victòria per creure que el miracle és possible. Ara, ho farà també mermat l'equip aragonès. Baixa important la del Cucho Hernández. És el pitxitxi de la plantilla, amb 3 gols, i també el jugador que més ho prova, amb 50 xuts.

El seu lloc el podria ocupar el veneçolà Juanpi, que acaba d'arribar cedit pel Màlaga. Tampoc hi serà Yángel Herrera. Una clàusula en el seu contracte de cessió així ho indica. Està de préstec pel Manchester City, que no vol que un jugador seu s'enfronti al Girona. Musto té molts números de tornar al mig de camp. Tampoc hi seran Melero i Luisinho.