Dissabte a la nit, després del despropòsit viscut a Montilivi contra l'Osca, a més d'un, més de dos i més de tres aficionats gironins se'ls va tancar l'estòmac i van estimar-se més no sopar per anar-se'n a dormir directes. L'objectiu era endreçar els pensaments, fer teràpia amb el coixí i passar pàgina. Ara bé, ahir al matí tot repassant la classificació al diari o al mòbil no van poder defugir la realitat. Un present ben fosc que diu que el Girona continua acostant-se al precipici sense albirar-se a l'horitzó cap raig de llum. De fet, l'única esperança és que resten 15 jornades i molts punts per endavant encara per disputar-se i intentar frenar aquesta caiguda en picat. La derrota contra l'Osca (0-2) manté el Girona un punt per sobre del descens però allarga a 10 la ratxa de jornades consecutives sense guanyar, que són 13 partits entre Lliga i Copa. Una dinàmica d'allò més negativa per a un equip bloquejat mentalment, curt de forces i amb una plantilla escassa d'efectius que no ha estat reforçada.
Tots els ímputs són negatius i fins i tot als més optimistes els costa trobar motius per creure en una reacció. Contra l'Osca, el Girona va encadenar el 16è partit consecutiu sense deixar la porteria a zero, una fita que no assoleix des del llunyà 10 de novembre contra el Leganés. A més a més i tenint en compte que diumenge l'equip visita el Santiago Bernabéu, l'equip té força números d'igualar la ratxa de 14 partits (actualment en són 13), entre Lliga i Copa, de la temporada 2013-14 sense conèixer la victòria.
L'exercici de desgranar dades negatives no s'atura aquí. La que més esgarrifança fa és la que diu que el Girona no enllaçava tantes derrotes consecutives des de la temporada 1994-95, un any en què l'equip va baixar de Segona B a Tercera, amb Alfons Muñoz a la banqueta. Aquell cop, el Girona va encadenar fins a 7 derrotes consecutives de la 30a jornada a la 36a contra Hospitalet (4-1), Manlleu (1-2), Castelló (5-0), Llevant (0-1), València B (3-1), Ontinyent (0-5) i Benidorm (2-1). Set derrotes seguides també va encaixar el Girona el curs 1981-82, peatge que acabaria també amb l'equip baixant de Tercera a Preferent. Aleshores els botxins van ser Barça Aficionats (3-1), Mataró (1-2), Sant Andreu (3-1), Vilafranca (0-1), Santboià (2-0), Badalona (0-2) i Europa (2-0).
El conjunt d'Eusebio, doncs, té una setmana justa per preparar el duel contra el Reial Madrid de diumenge (12.00). Una cita i un escenari, el Bernabéu, on poca salut s'hi pot anar a buscar. Tot i això, en futbol coses més estranyes s'han vist. L'objectiu és posar aturador a la ratxa de 6 derrotes consecutives que va començar al camp del Betis (3-2) i va continuar al Bernabéu a la Copa (4-2), contra el Barça (0-2), altre cop a la Copa contra el Madrid (1-3), a Eibar (3-0) i davant l'Osca (0-2).
Sis resultats que agreugen la situació d'un Girona que fa només dos mesos vivia tranquil·lament a la zona mitjana de la classificació. Qui sap què hauria passat si l'àrbitre no hagués assenyalat el penal de Ramalho a Muniain a Bilbao que va suposar el principi de tot. Allà va volar un punt i partir de llavors, malgrat el meritori empat contra l'Atlètic (1-1), van començar els problemes. La històrica classificació per als quarts de final eliminant els matalassers ha acabat fent més mal que bé per a una plantilla molt curta d'efectius i minvada encara més amb una allau de lesions al primer tram el curs. La sort tampoc ha estat al costat de l'equip durant aquesta ratxa de resultats ja que, a banda de San Mamés, el Girona també ha vist com se li escapava un punt en l'afegit al camp del Betis per culpa d'un altre penal (3-2). A més a més, al camp del Llevant l'equip va deixar-s'hi dos punts després de veure com el Llevant igualava, en inferioritat numèrica, el marcador en un partit que el Girona tenia guanyat (2-2). Detalls, tots aquests, que han caigut en contra del Girona.
El crèdit d'Eusebio
Dissabte al vespre, Cristhian Stuani va ser l'encarregat de donar la cara i comparèixer davant els mitjans de comunicació després de la derrota contra l'Osca. L'uruguaià va transmetre que la confiança del vestidor cap a Eusebio Sacristán és «total». Aquest és el realment el sentiment de la plantilla. També del director esportiu, Quique Cárcel, tal com va manifestar dimarts passat públicament. Ara bé, en futbol els matrimonis no duren eternament per molt d'amor que hi hagi i els mals resultats poden interrompre qualsevol relació. Així ho va recordar Cárcel la setmana passada tot recordant un dels clàssics tòpics del futbol: «els resultats manen». Ara caldrà veure si la derrota contra l'Osca de dissabte afecta el crèdit d'Eusebio a la banqueta de Montilivi.
