Francisco Rodríguez va aterrar a Huesca a principis d'octubre i ho va fer amb una missió ben complicada: salvar el cuer, en el seu primer any a l'elit. Han passat els mesos i les ha vist de tots colors l'equip, que continua enfonsat a la classificació, però que viu el seu millor moment. Sobretot després del 0-2 d'anit a Montilivi. «Tot ha sortit com estava previst», va etzibar el tècnic, amb una certa eufòria continguda. El realisme va ser protagonista. «Encara som el cuer, ens queda molt camí i estem lluny». Ara, avís a tothom: «No abaixarem els braços». Del matx de Montilivi, aquesta va ser la seva anàlisi: «Era un camp complicat, difícil i en una situació complexa a la planificació. Hem preparat el partit a consciència. Els hem anul·lat la banda dreta i han abusat del joc directe. Ho hem controlat».
Després, el focus d'atenció va ser el propi Osca i la seva situació a la Lliga, amb encara esperances i en un bon moment. «L'ambició és el que ens està fent sumar punts. Amb tres partits sense encaixar això ens serveix per pujar la confiança. Ara competim, ens estan sortint bé les coses, els nous fitxatges d'hivern han aportat frescor. Hem de continuar així», reflexionava. També va explicar que «les dinàmiques s'han de saber dur, tant quan són bones com quan no ho són», assegurant que el seu equip no havia «deixat de creure mai» tot i quan els resultats no els afavorien. «Ara la ratxa és bona i l'hem de dur des de l'humilitat».
