Al Girona se li han fos els ploms. Ningú, des de dins del club, és capaç de donar cap explicació convincent de com s'ha passat de tenir un coixí de 10 punts respecte al descens i viure còmodament a la zona tranquil·la a situar-se a llindar del descens després de 10 jornades sense guanyar. Una ratxa de 4 punts de 30 que ha obert la porta de bat a bat a tots els fantasmes per a un equip avesat a conviure entre somriures els últims anys. Les greus lesions de Mojica i Aday, l'allau de problemes físics que han afectat gairebé tota la plantilla des de l'estiu, el desgast dels èxits d'una Copa tan il·lusionant com inútil o l'excés de confiança en una plantilla exageradament curta són alguns dels factors que han dut el Girona a encallar-se. L'equip no va començar malament i en alguns trams fins i tot va oferir bon futbol però d'ençà de desembre els resultats no arriben. S'han competit partits i perdut punts que es tenien guanyats com a Bilbao, amb el Llevant o el Betis però en les dues darreres jornades l'equip ha evidenciat que mentalment no carbura. Un col·lapse que ha deixat els gironins amb l'aigua al coll, en gran part per haver perdut la màgia a Montilivi, on només ha guanyat dos partits (Celta i Rayo) des del març passat.
En futbol, però, si la pilota entra, molts d'aquests factors extraesportius queden arraconats i ningú en parla. En el cas del Girona, però el problema és «al verd», que diria Machín. L'equip no ha trobat la fórmula per a guanyar partits, sobretot a casa on rauen bona part de les esperances de tots els equips de fer el màxim de punts. El problema no ve d'ara sinó que s'arrossega del tram final de la temporada passada quan Montilivi va deixar de ser un fortí per convertir-se en una bicoca. I és que fa només un any, el Girona gaudia de la Primera devorant tots els rivals que es presentaven a l'estadi. Així, exactament ara fa 365 dies, el Girona estava en plena ratxa de victòries a Montilivi. Una sèrie que arribaria als sis triomfs seguits carregant-se consecutivament Getafe (1-0), Las Palmas (6-0), Athletic (2-0), Leganés (3-0), Celta (1-0) i Deportivo (2-0). Era el 9 de març de 2018. El Llevant (1-1) va trencar aquella ratxa i a partir d'aquell dia, 31 de març, el Girona va perdre tota la fiabilitat que tenia com a local. Els últims quatre partits del curs es van comptar per derrotes Betis (0-1), Espanyol (0-2), Eibar (1-4) i València (0-1).
El més greu és que, enguany, l'equip tampoc ha trobat el camí per convertir Montilivi en un feu inexpugnable. Tot al contrari. I és que dels 12 partits jugats aquesta temporada a l'estadi, el Girona tan sols ha estat capaç de guanyar-ne dos. Una xifra baixa, digna d'un equip condemnat a lluitar per evitar el descens. El balanç del Girona com a local fa feredat. Els d'Eusebio han sumat 11 dels 36 punts possibles (30,5%). Uns números massa pobres que desgranats duien que el Girona només ha pogut guanyar a l'estadi el Celta (3-2) i el Rayo (2-1). Dues victòries que ja són d'allò més llunyanes i que l'equip no ha pogut ampliar. En aquest sentit, el reguitzell d'empats a casa està penalitzant molt un equip que possiblement ha merescut guanyar algun dels partits en què ha igualat. Valladolid (0-0), Leganés (0-0), Atlètic (1-1), Getafe (1-1) i Alabès (1-1) són els equips que s'han endut un punt de l'estadi.
La derrota, del tot inesperada contra el cuer Osca (0-2) és l'altre signe més habitual a Montilivi . A més a més dels aragonesos, el Madrid (1-4), el Betis (0-1), l'Eibar (2-3) i el Barça (0-2) s'han endut els tres punts de l'estadi. Cinc derrotes que sumades a les de la temporada passada s'enfilen fins a nou. El balanç total com a local del Girona des del febrer de 2018 és de només 5 victòries en 20 partits. La resta han estat 6 empats. Uns números insuficients que el curs passat van quedar dissimultats pels excel·lents resultats previs, però que enguany, quan el Girona tampoc ha rutllat a domicili, han provocat la crisi actual. D'aquí a final de curs hauran de passar per l'estadi Reial Societat, València, Athletic, Espanyol, Vila-real, Sevilla i Llevant.
