Els 8 punts sobre 30 que va sumar el Girona en les deu últimes jornades de la passada temporada haurien hagut de ser un toc d'alerta per valorar el potencial real de la plantilla. No fou així. Es va preferir creure que l'equip s'havia deixat anar una vegada garantida la permanència. Aquelles deu jornades van demostrar que, si el Girona no estava al cent per cent, es convertia en un equip vulnerable. L'èxit de la temporada s'havia fonamentat en un conjunt intens, amb un molt bon nivell físic. Un Girona contundent a les dues àrees. A la pròpia, impedia que els rivals generessin ocasions (al revés que aquest any) i a la contrària era tremendament efectiu. Un cop esgotada la gasolina, van aflorar les costures. S'haurien d'haver tingut en compte.

Si aleshores no es van calibrar prou bé les limitacions, s'haurien pogut veure durant bona part de la primera volta d'aquest any. Unes memorables actuacions de Bono i l'eficàcia d' Stuani van tapar la realitat d'un equip que havia perdut la intensitat, la sobrietat i el control dels partits de la temporada passada. Els 8 penals en contra (tots indiscutibles, menys el de Bilbao) i les tres expulsions (cap a l'any passat) són un símptoma d'equip fràgil. Hem passat de tenir tres laterals solvents ( Maffeo, Mojica i Aday) a improvisar en una de les posicions clau en el sistema de joc que va introduir Machín i que ha mantingut Eusebio, amb matisos no massa reeixits. Les lesions i la falta de planificació n'han estat la causa.

Des que el Girona va debutar a Primera, l'agost de 2017, només ha incorporat quatre jugadors nous en tres mercats: Choco Lozano (hivern de 2017), Doumbia i Roberts (estiu de 2018); i Raúl García (hivern de 2018), un fitxatge forçat per la plaga de lesions al lateral esquerre. Cap d'ells és titular indiscutible, ni ha millorat el que ja hi havia, ni ha aportat més competència a la plantilla. Quatre incorporacions per cinc baixes: Timor, Kayode, Marlos, Boulaya i Olunga. A més, Alcaraz, l'ànima del Valladolid. De fet, des de l'ascens a Primera, només dos fitxatges han millorat el potencial de l'equip i han justificat la seva incorporació: Bernardo i Stuani.

Es pot superar la primera temporada amb la base de l'equip de l'ascens, però difícilment la segona si no es va renovant la plantilla. És el que han fet clubs del nivell del Girona com Alabès, Eibar, Leganés o Getafe. Fins i tot l'Osca i el Rayo en el seu primer any. Des del club s'apunta que el límit salarial està esgotat. Si és així, alguna cosa es deu haver fet malament per haver-lo exhaurit amb una plantilla que prové majoritàriament de Segona i que s'ha completat amb jugadors del filial. Potser s'han fet inversions excessives amb jugadors que no ho mereixien.

També és una incògnita saber per què la implicació esportiva del Manchester City fou superior a Segona que a Primera. A Segona, va fitxar pel Girona Lejeune, Sobrino i Pablo Marí, a més de cedir un jugador amb gran projecció com Pablo Maffeo. A Primera, només ha fitxat expressament pel Girona Larry Kayode, amb un rendiment nul, i ha cedit Douglas Luiz, Aleix Garcia i Patrick Roberts. Del primer, ja ho vaig dir tot fa unes setmanes; el segon és intermitent i no acaba de fer el salt; i el tercer apuntava una progressió, però pràcticament està inèdit per culpa d'una lesió.

Com que reforçar la plantilla ja no és possible, què es pot fer per redreçar la caiguda lliure? Substituir l'entrenador? Per norma, no en soc gaire partidari. La planificació que no es faci a l'estiu, malament rai. La majoria dels canvis d'entrenadors d'aquesta temporada a Primera no han millorat l'anterior, llevat de l'Athletic de Bilbao. En canvi, el Rayo va mantenir Michel quan l'equip estava enfonsat i ha reaccionat admirablement. I el relleu a la banqueta o es fa aquesta setmana o ja serà tard. Descomptat el partit del Madrid, un nou tècnic hauria tingut 15 dies per preparar els decisius partits contra la Reial Societat i el Rayo. Després, només quedarà esperar un miracle com els tres que va viure el Girona a Segona A quan el descens semblava consumat. La diferència és que la Primera no és el mateix que la Segona.