13 de febrer de 2019
13.02.2019
ÀLEX GRANELL · Migcampista del Girona FC

«Estic segur que el Girona se salvarà i ho celebrarem com si fos un ascens»

«Convençut» que l'equip s'acabarà salvant, el capità admet certa «preocupació» després dels últims resultats però subratlla que «no s'ha de dramatitzar» · Mostra la seva fe cega en Eusebio i diu estar «fort mentalment i físicament» per ajudar el grup des del camp

13.02.2019 | 00:33
«Estic segur que el Girona se salvarà i ho celebrarem com si fos un ascens»

Per què el Girona fa deu partits de Lliga que no guanya?

Entrem en una dinàmica en què emocionalment l'equip està patint cops durs perquè té una necessitat de guanyar i no ho està aconseguint. Venim d'un mes, el gener, en què vam haver de compaginar la Lliga amb la Copa. En cap moment ens serveix d'excusa perquè vam viure moments únics; els millors que podíem viure llavors. Però segurament tenim un grup de futbolistes que no està preparat per jugar tres partits per setmana. Hi va haver una molt bona gestió, tot i que això no va evitar algunes lesions. Hem caigut en una rutina que ha sigut delicada. Quan concedeixes tant i encaixes tants gols és difícil poder guanyar. Això és el que més està penalitzant l'equip. Abans teníem molta solvència defensiva i érem un grup molt sacrificat. Darrerament això no s'està demostrant. El millor és que dins de tot això hi ha un grup responsable, humà, que va de cara i que està preocupat per revertir la situació. Estem preocupats i això és el que em deixa més tranquil.

Ara que m'anomena això dels gols encaixats. Si la plantilla és pràcticament la mateixa que tan bé defensava fa quatre dies i no han volgut canviar la manera de jugar, per què ara és un desgavell?

Home, la manera de jugar o de proposar sí que ha canviat. Que no és sinònim de rebre més gols perquè es vulgui ser dominador o protagonista en el joc.

Perdoni si el tallo. Però em refereixo a aquesta mateixa temporada. Ja es volia ser dominador uns mesos enrere i no s'encaixaven gols. I ara, jugant igual, sí i no pas pocs gols.

Sí, sí, té raó. És veritat. També passa que no saps trobar un què. No hi ha una cosa que, en fer-la, l'equip deixi de cop d'encaixar gols. Ens està passant i mirem de corregir o reforçar tot el que ens pot dur a deixar de rebre gols. No només en defensa, que potser és la que menys culpa hi té. Tots hem de decidir millor, seleccionar quan tirar la pressió, per revertir aquest escenari.

Anímicament parlant, com està el vestidor?

Tenim un grup humà molt fort, és el gran tresor juntament amb el cos tècnic. Estem molt units perquè tothom té una gran necessitat que l'equip aconsegueixi la permanència. No hi ha grans trajectòries al darrere per permetre'ns el luxe de perdre una categoria. No volem tornar a jugar a Segona quan ho estem fent a Primera. Emocionalment són situacions difícils. Estem tenint pressió. Però alhora veig que som un grup que ha viscut moments de molta pressió, que els ha sabut dur i gestionar. Estic convençut que l'equip, en aquest moment de tensió, traurà la seva millor versió. És una causa-efecte que podrem veure.

La primera oportunitat per oferir aquesta millor versió és diumenge al Santiago Bernabéu. Què li ha de dir a aquells que estan convençuts de posar un '1' a la travessa?

Els diria que és el més normal. El Reial Madrid no sol perdre partits al seu camp. Em preocupa poc. Som conscients de quins són els partits en què tenim més o menys opcions de guanyar. La realitat diu que al Bernabéu és molt difícil. Però no impossible, perquè aquest equip ha sigut capaç d'empatar al Camp Nou, també al Wanda i de posar-se 2-2 al Bernabéu més enllà del minut 70. Els antecedents em fan ser optimista i crec que competirem com no se'ns ha vist competir en aquestes últimes jornades. I si em permet, vull deixar clar que aquest moment és tan important sumar a Madrid com almenys despertar sensacions positives. És un molt bon lloc per recuperar una bona versió global en tots els aspectes. Es pot perdre, però el Girona pot generar la sensació de tornar a ser el que era. A la seva essència.

Per tant, perdre però oferir una bona imatge no seria pas tan dramàtic?

És un escenari on es pot perdre. No entra en el cap de ningú caure amb l'Osca a casa, això sí que és inconcebible i passa. Però tampoc és un drama. Sembla que estàs jugant finals cada setmana i no és així. Les finals hi són quan ja no queden gairebé oportunitats. El pitjor escenari era perdre amb l'Osca. Va passar, però no hem entrat en descens ni ha estat tràgic. Preocupant? Sí. Però dramàtic, no pas. Al Bernabéu el més lògic és que ens costi molt. Però també penso que podem puntuar, i en el cas de perdre podem fer-ho amb un senyal d'identitat que és la que tots coneixem.

El dissabte, després de la patacada, Stuani va dir obertament que el vestidor està a mort amb Eusebio i tot el cos tècnic. No va pas mentir, no?

No. Crec que tenim un cos tècnic que ha entrat molt bé al vestidor. El seu tarannà ha calat i la seva manera d'entendre el futbol ens ha captivat a tots. Sentim que és el millor cos tècnic possible per revertir aquesta situació. No ens passa pel cap que amb un canvi les coses hagin d'anar millor. Al contrari. Estem convençuts que amb els líders que tenim, ells són els que coneixen més la plantilla i els que més preparats estan per sortir d'aquí. També som molt autocrítics i sabem que la gran culpa de tot el que està passant és dels futbolistes.

El que no els ha ajudat gens són les lesions. N'hi ha hagut moltes, segurament massa. És un problema evident, no?

Hi ha lesions que són normals, que poden passar. Crec que cada futbolista, una lesió muscular a la temporada la sol tenir. Pel volum i per l'exigència. Però és cert que ens ha pesat molt patir-ne tantes i repetides, i de llarga durada moltes d'aquestes. Quan hi ha lesions que triguen tant a fer net, i més quan la plantilla no és massa llarga, passa a ser un problema. Soc molt optimista. Estem en un moment en què el volum no és com el que teníem. Veig que la gent s'està recuperant. Patrick (Roberts) està ja amb nosaltres. Borja (García) sembla que no serà una lesió molt important, ni molt menys. Tot això convida a tenir tot el gruix. I si som tots, som més forts.

Això per què ha passat? Mala sort, casualitat o una metodologia de treball diferent?

El que sé és que es controla tot molt. Tot es porta al detall. Hi ha jugadors que són més propicis a lesionar-se. S'ha de cuidar tot de manera exagerada. Hi ha un tema natural i un altre de mala sort, d'atzar. Tothom pot tenir la consciència tranquil·la perquè s'està fent tot el possible perquè no passi. I si passa, a vegades no hi ha una solució màgica ni un motiu concret.

El Girona està lluny de la seva millor versió, com és evident. Li passa el mateix a Àlex Granell?

Al final és una dinàmica col·lectiva. És molt difícil que dins d'un rendiment global algú pugui estar en un gran moment individual. No sé si pot passar. No voldria ser un il·lús però crec que em trobo mentalment molt fort, amb molta responsabilitat i crec que puc ajudar l'equip a oferir una millor versió. Des del caràcter, la responsabilitat com a capità, la identitat com a gironí. Estic en un moment en què em sento molt poderós i fort mentalment i físicament per donar un cop de mà.

La temporada passada era un futbolista indiscutible. Aquest any juga bastant, però sembla haver perdut aquesta etiqueta. Per exemple el dissabte, en un partit molt important davant l'Osca, va ser suplent. Com ho encaixa tot plegat?

Venia molt ben acostumat de ser indiscutible. Aquest any tinc molta participació, però segurament no pas amb el mateix estatus. També és mèrit dels meus companys, que tenen molt de talent i s'esforcen per ser titular. No l'enganyaré, en un dia assenyalat com el de l'Osca em va saber greu no poder ajudar des de dins d'inici. Ho respecto, el club està per sobre de tots els jugadors. Preferia que el Girona hagués guanyat sense mi. Però sí que en un partit delicat creia que podia ajudar més.

Quan li va tocar ajudar, també, va ser en el moment de fer de carriler. Ho va considerar un honor, una gran responsabilitat o més aviat una mala passada?

En cap cas m'ho vaig prendre com un problema, sinó com una oportunitat per demostrar que soc un jugador polivalent. El carril no és el meu lloc, però si mai hi ha una necessitat, que se sàpiga que es pot comptar amb mi. Els futbolistes estem per això i més si et sents el Girona tant com me'l sento jo. La gent dubtava potser a l'hora de defensar, que podria patir. Em van tocar oponents molt durs, com ara Williams a Bilbao. No vaig patir, crec que vaig estar bé. Però és evident que, quan s'està acostumat a jugar al mig, tot és molt diferent. Es necessita una adaptació. La meva gran preocupació era defensar bé i no em podia ocupar de tot al cent per cent. Mai va ser un problema, sinó un orgull que pensessin que jo podia ajudar des d'allà.

Ho va haver de fer pel que parlàvem abans: les lesions. I va lligat amb el que deia, quan recordava que la plantilla és curta. En parlen, d'això, al vestidor i es pregunten per què el club no ha fitxat més en el mercat d'hivern?

No és cosa nostra. Crec que s'ha reforçat la posició que més havíem d'apuntalar. Creiem en el talent de la plantilla i si no és perquè l'equip està patint lesions, el volum de jugadors és suficient per competir al màxim nivell. Hi ha qualitat per jugar a Primera. Hem de fer un exercici de posar-nos en al lloc del que mana i veure que potser no hi havia prou capacitat o l'economia suficient per fitxar. És molt fàcil jugar a cromos des de fora quan no sabem la realitat de dins, que no la sé ni jo. Si només n'ha vingut un és perquè segurament només en podia venir un.

Tantes lesions i una plantilla curta han permès als més joves treure el cap i fer-ho bé. En aquest sentit el Girona té el futur assegurat?

Això et garanteix que la feina al futbol base i al filial és molt bona, que el futur està en bones mans perquè vindran fornades de bons futbolistes. Els veiem entrenar i estan preparats. S'ha d'aplaudir la valentia del cos tècnic per apostar per aquests nanos, que estan assumint una pressió que per l'edat segurament no els toca i ho estan fent amb unes actuacions sobèrbies.

L'última. Se salvarà el Girona?

Sense cap mena de dubte. Estic plenament convençut i ho celebrarem gairebé com si fos un ascens.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook