És difícil, però no impossible. Perquè malgrat que la dinàmica del Girona no convida a ser optimista, el caràcter dels blanc-i-vermells en aquests darrers anys ens recorda que no donaran res per perdut. Si es mira més enllà del que els darrers resultats ensenyen, els d'Eusebio han demostrat estar sobradament capacitats per sortir de problemes pitjors dels quals ara té. Perquè, tot i les horribles sensacions despreses contra l'Eibar i l'Osca, i comptant amb una sèrie de problemes que l'han limitat físicament i mentalment al llarg del seu segon curs a Primera, el Girona mai ha caigut en descens, i aquesta jornada tampoc hi caurà. El que sí que comença a ser urgent és, precisament, tornar a sentir que el Girona encara és el Girona que ha meravellat a tota una demarcació, capaç de plantar cara a entitats que li passen la mà per la cara en història, recursos i múscul econòmic. Com el Reial Madrid, per cert, que per si no fos prou passa pel seu millor moment de la temporada i torna a treure el cap en la lluita pel títol. Però com que el Girona no pot fer res que no sigui mirar-se a si mateix, de res servirà abans de jugar sentir que té poques possibilitats pel fet de veure's les cares amb el Madrid. Necessita els punts, i els ha de començar a obtenir sigui qui sigui el rival que tingui al davant. Encara que avui sàpiga que no caurà a la divuitena posició, si es pot assegurar que la setmana que ve tampoc hi serà, millor que millor.
Per fer possible un bon paper al Santiago Bernabéu, el Girona no podrà comptar ni amb Bernardo, expulsat contra l'Osca, ni amb Borja García, que es va ressentir de la seva lesió i se'l protegirà per al doble duel contra la Reial Societat i el Rayo Vallecano de l'última setmana del mes. Sense ells, però amb Roberts -no començarà de titular, perquè tampoc estava del tot fi-, el més lògic és que Eusebio esculli Ramalho i Alcalá a l'eix central -Raúl García també seria el sacrificat, a part del colombià- i recuperi la figura d'Àlex Granell al mig del camp, avançant la posició d'Aleix Garcia o fins i tot utilitzant Paik com a substitut del madrileny. Faci el que faci, recuperar l'ordre defensiu -porta setze partits consecutius encaixant gol- és prioritari si el Girona vol mantenir-se amb vida i tenir opcions reals de sumar punts per primera vegada en aquesta segona volta -és l'únic club de Primera que no ha puntuat, i porta un 0 de 12. I no serà fàcil perquè ni l'escenari ni els precedents conviden a l'optimisme. Però com aquest equip mereix tot el crèdit del món, que ningú descarti la sorpresa.
Al mateix temps, el Madrid somriu. Perquè, sense saber com, ha tornat a recuperar una candidatura a la Lliga que a finals d'octubre semblava impossible de predir. Solari ha aconseguit que els seus homes tornin a creure. Jugaran millor o pitjor, agradaran més o menys, però no es cansen de competir. I quan l'himne de la Champions sona, tots dempeus, perquè aquest equip hi té un vincle que fa que la resta aparegui com per art de màgia. Orfe de Modric, sancionat, i amb els dubtes de Varane, que passa per un procés gripal, les rotacions són una obligació: futbolistes com Odriozola, Marcelo, Ceballos, Bale, Mariano o Asensio poden tenir la seva oportunitat. El conjunt no se'n ressentirà, perquè de qualitat en sobra. I el fet d'estar a sis punts de la primera posició és suficientment motivant com per estirar-lo el màxim possible.
El Girona, que si no guanya, igualarà la seva pitjor ratxa de catorze partits sense vèncer -comptant la Copa- des del seu retorn a l'LFP el 2008, ha encaixat sis derrotes consecutives. Es miri com es miri, la dinàmica és terrible. Sobretot amb els exemples de les últimes temporades, aquelles que han ensenyat que tot era possible. No fa gaire, jugar a Primera semblava que era cosa d'uns escollits. El destí, a més, semblava decidit a rebutjar totes les opcions. Però aquest equip va insistir fins a tenir-ho, i no deixarà de trucar a la porta d'uns punts que desitja. Arribaran avui?
