18 de febrer de 2019
18.02.2019
· OPINIÓ

Ho han tornat a fer!

18.02.2019 | 10:29

No és que ho digués la premsa, els aficionats o el famós entorn que en el seu moment Johan Cruyff es va inventar per reunir tot el que es mou al voltant d'un equip, és que ahir es van atrevir a dir-ho els mateixos protagonistes.

Portu assegurava al final de partit que necessitaven un triomf com el d'ahir: «Perquè el vestidor ha viscut dies molt dolents darrerament». I el director esportiu Quique Cárcel també reconeixia que: «Molta gent havia començat a dubtar molt seriosament d'alguns jugadors de l'equip». I ni a un ni a l'altre els falta raó. El vestidor volia, però no podia, i això òbviament porta nervis.

Pel que fa a les confiances individuals, no és que s'haguessin perdut, és que l'equip havia perdut les seves prestacions, que ahir va recuperar de cop.

En una mala primera part, en què el Madrid podia haver marcat més d'un gol, va tornar a aparèixer la millor versió del Bounou salvador. I al segon temps també es van recuperar els millors moments de Portu ?gol inclós?, la millor cara de Douglas Luiz ?ja era hora?, l'olfacte golejador de Stuani ?ja en porta 13?, un irreconeixible, en positiu, Choco Lozano ?ja es dubtava que pogués jugar com ahir?, i la fiabilitat defensiva, tot i que el Madrid va acabar apretant amb Benzema, Mariano, Bale i Vinicius.

Res va poder amb l'orgull d'un equip que ho ha tornat a fer, que s'ha tornat a aixecar. I ho va fer al Santiago Bernabéu i contra un ­rival que havia marxat al descans guanyant i a qui a la segona part se li van treure totes les carències.

Aquest equip es va aixecar ahir del 0-1, però també de les deu jornades seguides sense guanyar, i del pobre futbol exhibit al camp de l'Eibar o a casa contra l'Osca.

Ara hi buscarem explicació en el fet que Eusebio s'oblidés dels tres centrals per jugar amb una defensa de quatre, o als dos canvis fets en el descans que van canviar l'equip com un mitjó. Però em fa la sensació que de raó principal només n'hi ha una: aquest vestidor està molt compromès amb el projecte i la majoria de jugadors no volen deixar de jugar a Primera Divisió. I els sortiran millor o pitjor les coses, però no es rendeixen mai, per difícils que es posin les circumstàncies.

I malgrat que escriurem la ­segona part i la victòria en el llibre de les grans gestes fetes a Primera, com també deia Quique Cárcel: «Res està fet i quedaran ­catorze jornades molt complicades». I és veritat, però sense que vagi en el paquet de feines que se li demanaven a l'equip, amb el ­resultat d'ahir, de passada han ­deixat la Lliga decidida. Quins cracks!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook