18 de febrer de 2019
18.02.2019
Diari de Girona
· OPINIÓ

L'aire que mancava arriba de Madrid

17.02.2019 | 23:56
L'aire que mancava arriba de Madrid

La millor segona part del Girona en molt de temps va servir a l'equip d'Eusebio per colpejar amb un bon cop de puny sobre la taula i fer un pas endavant en la seva lluita per la permanència. En una primera part en què els locals van dominar avançant-se en el marcador, els gironins van reaccionar apoderant-se de la zona de creació del Madrid, van ofegar el seu rival i, davant un equip totalment desorientat, van capgirar un resultat advers. La victòria al Bernabéu dona molt oxigen a un conjunt que fa només una setmana havia perdut a casa contra el cuer, serveix per avançar posicions alhora que s'amplia la distància respecte als llocs de descens. Com canvia el futbol, com canvia la mentalitat d'un equip. Ha valgut la pena esperar deu jornades i tres mesos sense guanyar per poder presenciar una victòria com la d'ahir. El partit era dificilíssim per a un Girona que necessitava canviar una dinàmica molt negativa al camp d'un Madrid que passava pel seu millor moment de la temporada. Els tres punts donen aire als d'Eusebio, transmeten confiança i tranquil·litat en el mateix moment que deixen molt tocat un Madrid que veu com se li escapa la Lliga.


Modificacions en el sistema. Tot i que la alineació presentada pel tècnic visitant feia pensar que el Girona tornaria a jugar amb una defensa de tres centrals i dos carrilers, el dibuix tàctic de l'equip va ser diferent. Sense Bernardo a l'eix de la defensa el Girona va jugar amb dos centrals, Alcalá i Juanpe; dos laterals, Ramalho a la dreta i Raul García, central contra l'Osca, a l'esquerra. Amb una defensa de quatre al darrere la novetat era la presència de Porro jugant més avançat per situar-se de mig campista per la dreta. Al mig del camp el brasiler Douglas Luiz es va situar com a organitzador per davant dels centrals, al seu costat Pons estava a la dreta i Granell a l'esquerra, com a interiors, mentre que Portu realitzava les mateixes funcions que Porro però a la banda esquerra. Amb aquests canvis de posicions Eusebio va utilitzar el sistema de joc 1-4-5-1, en què només Stuani era la referència ofensiva. El Madrid va presentar un onze de garanties, els blancs disposen d'una plantilla molt àmplia i amb recursos suficients per poder fer rotacions sense perdre potencial. Amb Courtois a la porteria, a les bandes no van jugar ni Carvajal ni Reguilón, al seu lloc Odriozola jugava de lateral dret i Marcelo a l'esquerra. L'eix de la defensa era de màxima qualitat amb Varane i Ramos. Els centrals titulars no van patir a la primera part però sí que van evidenciar problemes quan el seu equip es va veure amenaçat a la represa. Amb la baixa del sancionat Modric el tècnic argentí del Madrid va donar entrada a Ceballos; al seu costat i com a pivot defensiu jugava Casemiro, mentre que l'alemany Kross era l'altre interior. En atac Bale i Vinicius es van esperar a la banqueta per sortir a la segona part mentre Asensio i Lucas Vázquez ocupaven les bandes deixant per a la posició de davanter centre el futbolista més en forma dels madrilenys, Benzema.


Pressió i replegament. Per poder contrarestar les accions d'un equip superior en totes les fases del joc el Girona necessitava un esforç defensiu important i sobretot una gran col·laboració de tot el col·lectiu. Per defensar bé calia estar bé en totes les zones del camp amb una premissa molt important, no quedar-se en zona mitja i sense opcions per arribar a tancar els espais. La pressió per condicionar el joc del rival, per jugar lluny de l'àrea pròpia i per poder recuperar la pilota i atacar havia de ser excel·lent, pressionar bé passava perquè Stuani al davant i Portu i Porro a les bandes iniciessin el primer moviment, que els tres jugadors del mig acompanyessin saltant l'adversari i que la defensa de quatre fos valenta per anar a buscar els seus rivals i així poder reduir espais. Com que no es podia pressionar sempre i no es podien pressionar totes les accions, calia fer una bona selecció i triar els moments i les situacions de joc. Quan no era possible pressionar calia realitzar replegaments intensius a camp propi. Amb dos jugadors per banda les ajudes defensives van fer-se correctament i els laterals del Madrid van tenir molt poques ocasions d'entrar per banda. Odriozola va estar tancat per Portu, mentre que Marcelo ho estava per Porro. L'equip va mantenir-se compacte i coneixedor que davant un Madrid potent en atac no es podien concedir possibilitats de contracop. Per tant la no pressió calia canviar-la per un replegament a camp propi amb la idea d'anul·lar qualsevol línia de passada que portés com a destinatari Benzema.


Segona part de luxe. A la primera part el Madrid va estar millor però a la segona el control del partit va ser dels gironins, Pons i Porro es van quedar al vestidor, van saltar sobre la gespa Aleix Garcia, per ajudar al centre, i Lozano, per ocupar la banda esquerra i fer anar Portu cap a la dreta. El Madrid va mantenir un ritme lent de joc. Convençuts que amb el gol de Casemiro en feien prou, els locals no van augmentar la intensitat i a mesura que passaven els minuts el Girona se sentia més fort. Primer va ser Aleix Garcia, que va tenir una ocasió molt clara, llavors Stuani va rematar una pilota al pal en una jugada en què Douglas Luiz va recollir per provocar unes mans de Sergio Ramos que causaven el penal favorable als visitants. El golejador uruguaià no va fallar, amb calma i determinació va foradar la porteria de Courtois per igualar el marcador i passar la pressió a l'equip de Solari. Amb el resultat igualat el Girona ho va fer perfecte; primer es va organitzar en defensa per poder atacar quan el seu rival deixava espais per seguidament fer mal amb la pilota. Poc abans de fer el segon, Portu ja va avisar en una ocasió molt clara que es va estavellar a la creueta per poc després definir molt bé amb un cop de cap el gol que significava la victòria. Empatar al Bernabéu era una missió molt complicada i guanyar-hi era un somni. El Girona va somiar, s'ho va creure i va aconseguir tres punts que deixen respirar un equip que demostra la seva il·lusió per continuar entre els grans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook