18 de febrer de 2019
18.02.2019
Diari de Girona
Reial Madrid 12Girona FC

Memorable cop d'efecte del Girona al Bernabéu

Els gols de Stuani, de penal, i de Portu, en una segona part per a la història, trenquen la mala trajectòria de l'equip

18.02.2019 | 00:34
Memorable cop d'efecte del Girona al Bernabéu

Àlex Granell es va agenollar a terra, a prop del cercle central, tot sol, va aixecar els braços i va estrènyer els punys ben fort. I com ell, al menjador de casa, en un bar o a la grada del Santiago Bernabéu, el gironisme, l'aficionat que després de la derrota a casa contra l'Osca ja ho veia tot perdut, també va esclatar de felicitat després d'una segona part memorable, capaç d'edificar el click que feia gairebé tres mesos que s'esperava i que per un all o per una ceba no acabava d'arribar mai. Quan tot semblava perdut, una jornada més, amb un equip que anava encaminat a resignar-se a la seva (mala) sort, el Girona va renéixer al millor escenari possible, jugant a futbol, fent dos pals, i retratant un Madrid que, potser ara sí, diu definitivament adéu a la Lliga. Havien rebut els blancs, que s'havien avançat a la primera part amb un gol de Casemiro, un parell d'avisos dels gironins a la segona, transformats com per art de màgia en un equip amb convicció i convençut del què i a què s'hi jugava. I va arribar el penal de Stuani per mans de Sergio Ramos, amonestat amb una groga que hauria pogut ser vermella en desviar amb la mà un xut de Douglas que anava a gol, i Portu, per capgirar la Lliga, la classificació i la història. Precisament els dos mateixos protagonistes de l'èpica remuntada de Sant Narcís de 2017 contra el mateix rival a Montilivi.

Una ocasió de Benzema tot just començar la segona part feia intuir que els blancs tenien pressa per tancar el partit. Però no. A vegades el futbol té coses que semblen impossibles i el conte de fades que explica el Girona en els últims anys va escriure ahir un nou capítol al Bernabéu. El mateix plantejament tàctic que Eusebio havia proposat d'inici, enterrant l'habitual esquema dels tres centrals i els dos carrilers, un 4-3-2-1, es va perfeccionar amb uns canvis que van capgirar el partit, sobretot l'entrada del Choco Lozano per Pedro Porro, i el fet de situar Portu canviat de banda per encarar Marcelo. La substitució de Pere Pons per Aleix venia provocada pel cop que el de Sant Martí Vell havia rebut quan Varane se'l va endur per davant poc abans del descans en una pugna amb el cap. Precisament Aleix i Lozano van ser els protagonistes del primer esglai per al Bernabéu. L'hondureny va rematar des de l'esquerra, Courtois va rebutjar com va poder, i el migcampista va enviar la pilota al tercer amfiteatre quan el més fàcl hauria sigut marcar.

El Girona creixia i el Madrid es feia més petit. Els de Solari no havien sabut tancar un partit que se'ls havia posat franc i començaven a patir, qui ho havia de dir, contra un Girona que arribava al Bernabéu encadenant rècords negatius. I va arribar l'empat, en una altra jugada en què els visitants van retratar el campió d'Europa. Stuani remata al pal, Douglas aprofita el rebuig i Ramos amb la mà evita el gol. Penal transformat per l'uruguaià i amonestació per al central, que acabaria expulsat al minut 90, culminant una setmana nefasta després de l'embolic d'Amsterdam, admetent que havia forçat una groga a la Lliga de Campions.

El seguidor del Bernabéu es va començar a incomodar. Quedaven 25 minuts i, tot i que és clar que al camp del Madrid l'esperit de Juanito (o de Ramos) sempre pot amargar qualsevol equip visitant, la cosa feia més pinta d'un cop d'efecte del Girona que d'una gesta èpica local, ara que ja la cosa se li havia embolicat de veritat. Sense Modric, sancionat, amb Vinicius a la banqueta, i Marcelo un altre cop assenyalat en un duel contra els gironins, va acabar recorrent al brasiler, a Bale i a Mariano. Defensivament els d'Eusebio no patien i, si ja dominaven a la segona part amb l'1-0, l'empat encara els va fer més amos i senyors del duel. Primers xiulets dels aficionats locals al seu equip que es van multiplicar amb un potentíssim xut de Portu al pal retratant Marcelo i que van arribar als màxims decibels amb l'1-2.

Lozano, omnipresent ahir, va agafar un altre cop la defensa del Madrid de ressaca, després d'una pèrdua d'Odriozola. La seva rematada la va rebutjar Courtois amb una bona mà i allà va aparèixer Portu per, amb el cap, situar el Girona per davant. El que va venir després va ser un exercici de supervivència esplèndid, precisament fent bé allò que no es va saber resoldre al camp del Llevant, o al del Betis. Amb un quart d'hora per davant, el Madrid, amb escasses idees, va apel·lar a l'èpica però els d'Eusebio tampoc van patir excessivament a pesar de l'ímpetu de Vinicius.

Poc abans que Cuadra Fernández anunciés que el partit s'allargaria 5 minuts, Ramos veia la segona groga i era expulsat per una clamorosa entrada a Alcalá dins l'àrea visitant quan intentava fer una xilena. El Madrid encara va tenir-ne una a la sortida d'un córner que Courtois va pujar a rematar, aconseguint-ho, però enviant la pilota a fora a l'esquerra de Bounou.

Amb el xiulet de l'àrbitre va arribar l'extàsi. Granell agenollat a terra amb els punys enlaire. Alcalá dedicant la victòria a la grada. L'equip celebrant-ho de veritat al vestidor. I l'afició recuperant el somriure després de veure guanyar el seu equip, cosa que no feia des de finals de novembre (1-3 contra l'Espanyol). El cop d'efecte que necessitava el Girona ja ha arribat, però encara hi ha un llarg camí per recórrer. Perquè, tot i que la segona part d'ahir va servir de redempció, a la primera es van tornar a repetir alguns dels mals que expliquen perquè aquest curs ha tocat viure amb l'aigua al coll, com el gol de Casemiro, que arriba després d'un mal rebuig d'Alcalá, una no menys desencertada sortida de Bounou, i una centrada franca de Kroos.

Una anècdota després del que va venir a continuació, perquè no passa cada dia que es puguin explicar gestes que semblen només destinades a ser somiades. El Girona va guanyar al Bernabéu. El Girona respira. I té una llarga setmana per davant per seguir-se reinventant i aconseguir sortir indemne de l'atzucac on s'havia posat confirmant les sensacions a Montilivi contra la Reial Societat. Les emocions fortes que venen en la recta final de temporada tot just han començat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit