19 de febrer de 2019
19.02.2019
Diari de Girona

El millor escenari per reivindicar-se

No només el Girona va sortir reforçat del Santiago Bernabéu, sinó també alguns d'aquells futbolistes que estaven a anys llum de la seva millor versió · Portu va ser un corcó per la banda dreta, l'entrada del «Choco» va donar ales en atac i Douglas va participar en els dos gols

19.02.2019 | 00:37
El millor escenari per reivindicar-se
El millor escenari per reivindicar-se

El curs passat va ser Riazor. A la primera volta, aviat. El punt d'inflexió que va aprofitar el Girona per ressuscitar i començar a mirar cap amunt quan el descens estava massa a prop. Un escenari ideal, històric. Estadi que, en la seva era daurada, havia xalat amb el Súper Dépor, celebrat un títol de Lliga i vist partits de Champions. Aquella nit d'octubre, un 1-2 va ser suficient perquè la plantilla, llavors entrenada per Pablo Machín, fes fora les seves pors i temors. Perquè es deixés anar, en definitiva. A partir de llavors, tot va anar cap amunt i l'equip fins i tot s'atreviria, mesos després, a somiar amb una classificació europea que no s'acabaria produint. En l'actualitat, la història és una altra i encara no se sap com acabarà. El cas és que, més tard que fa un any, als gironins també els ha tocat donar un cop al damunt de la taula per no enfangar-se del tot. Tranquils fa relativament poc, una ratxa desastrosa de resultats els va sepultar fins a tenir el perill a tocar. Però de nou un 1-2, aquest cop en un escenari encara amb més volada, ha servit perquè el Girona s'hagi alliberat de la seva autoexigència. El Santiago Bernabéu pot haver viscut el punt d'inflexió d'aquesta temporada. El del col·lectiu que s'ha sabut reinventar quan gairebé ningú ho esperava. I també a títol individual, perquè alguns dels jugadors que fins ara havien passat de puntetes, o fins i tot exasperat el més tranquil, van oferir la seva millor versió contra tot un Reial Madrid. Ara només cal que tot plegat tingui continuïtat, començant pel partit de dilluns dia 25 contra la Reial Societat, i acabant amb un final de curs en què no s'hagi de lamentar cap daltabaix.

Alguna cosa té aquest vestidor que, per més difícil que sigui el moment, per més dura l'adversitat, s'acaba aixecant. O com a mínim despertant a temps. Després del 0-2 contra l'Osca, el cuer i pitjor visitant de Primera, les alarmes s'havien encès del tot. Una derrota que havia agafat per sorpresa la mateixa plantilla i que havia instal·lat el pessimisme a l'entorn. I més, si una jornada després, es podia caure en descens tot visitant el Bernabéu. El que passa és que en futbol es fa difícil donar les coses per descomptades. Sobretot si hi ha el Girona pel mig. La revolució d'Eusebio va donar els seus fruits. El tècnic va decidir ser ell mateix i deixar-se de romanços, apostant per un dibuix que li va anar de meravella a l'equip. Encertat aquí, també ho va estar a l'hora de fer els canvis. Si el tècnic va estar bé, més encara els seus futbolistes. I això que alguns d'ells estaven ben lluny de la seva millor versió. Començant per Portu. El murcià del curs passat i també el de Segona A no té res a veure amb el que s'ha vist aquesta temporada. Lluny dels seus recents registres, tampoc se'l veia amb l'espurna de sempre. Seguia corrent i bregant, com de costum, però li faltava presència en atac, li costava un munt marxar del seu marcador de torn i el gol l'esquivava. A Madrid, nou rol i una des les millors actuacions que se li recorden. Amb camp per davant i ubicat a la banda dreta, va explotar al segon temps de la mà de l'equip, que va oferir un recital després del descans. Marcat per Marcelo, va fer anar de corcoll el brasiler. Seva va ser la centrada al cap de Lozano que Courtois va refusar com va poder; el refús no el va saber aprofitar Aleix Garcia, que va enviar la pilota als núvols. L'acció del penal per mans de Ramos també va néixer d'una centrada al segon pal del murcià, on va trobar Stuani. Amb 1-1 al marcador, va estavellar una pilota al travesser. Això poc abans de batre Courtois, sent més llest que ningú i avançant-se a Marcelo per rematar de cap un refús del porter belga. Per celebrar-ho, es va fer un petó a l'escut. Aquell que aquest curs ha defensat en 20 partits de Lliga, acumulant 1.607 minuts (el setè de la plantilla amb més participació). Està lluny dels números de fa un any, però de moment ja ha marcat 4 gols i ha repartit dues assistències.

Douglas i Lozano

L'altre nom propi va ser el de Douglas Luiz. El brasiler, sense oportunitats amb Machín, va decidir acceptar la segona trucada del Girona tot i no fer-li massa el pes. Tancada la porta del City per problemes burocràtics, va acabar triant Montilivi intentant treure's una espina. Tot i oferir alguna cosa positiva a comptagotes, el cert és que ni s'havia guanyat la titularitat ni tampoc es podia dir que estigués gaire encertat. Contra l'Alabès, una pèrdua seva va originar el gol de l'empat i al camp del Betis va cometre un absurd i innecessari penal al descompte que va costar la derrota al seu equip. El que són les coses, va ser al Bernabéu on va revifar, signant potser la seva millor actuació com a blanc-i-vermell. Ubicat per davant dels dos centrals, com a únic pivot defensiu, i amb més gent al mig del camp que l'acompanyaven, Douglas va oferir uns discrets primers 45 minuts per destapar-se al segon acte. Criteri a l'hora de tallar i repartir joc, algun detall de qualitat, encert en la passada i si no ho va arrodonir amb un gol va ser perquè Ramos va posar les mans en un xut que anava a porteria, provocant el penal que acabaria suposant l'1-1. El brasiler acumula 935 minuts repartits en 15 partits en què no ha vist porteria.

També es va destapar el «Choco» Lozano. La Copa li havia servit d'aparador aquest any amb gols contra l'Atlètic i el Reial Madrid; no pas la Lliga, en la qual no se n'acabava de sortir, amb actuacions força pobres i sense convertir-se en una aposta clara per discutir-li la titularitat a Stuani o Portu. Diumenge, gran actuació. Va ser determinant al Bernabéu. Suplent d'entrada, va sortir de refresc passat el descans per ocupar la banda esquerra. Va aportar profunditat, velocitat i el seu joc aeri es va imposar al d'Odriozola. Va gaudir d'una molt bona oportunitat encara amb l'1-0 al marcador. Un cop de cap que va refusar Courtois com va poder. A més, el gol de la victòria, obra de Portu, arribaria després d'un xut seu creuat en què el porter belga va haver d'estirar-se tot deixant la pilota morta dins l'àrea. Sense cap mena de dubte, el «Choco» va fer el millor partit de Lliga en molt de temps amb el Girona dient-li a Eusebio que, si vol confiar en ell, pot fer-ho sense dubtar-ho. Aquest curs, acumula 470 minuts i 15 partits a la Lliga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook