22 de febrer de 2019
22.02.2019
Diari de Girona
L'anàlisi

El Girona presenta uns números per salvar-se

En l'última dècada, només un equip que comptava amb 27 punts després de 24 jornades, l'Eibar, va acabar la Lliga entre els tres darrers llocs de la classificació

22.02.2019 | 00:39
Àlex Granell, durant l'últim partit a Montilivi, davant l'Osca.

Fa una setmana, abans de ressuscitar al Santiago Bernabéu amb una balsàmica victòria que fa veure el futur d'una altra manera, Juanpe Ramírez compareixia davant els mitjans de comunicació per explicar que el Girona, després d'una temporada i mitja rendint per sobre de les expectatives, s'havia instal·lat a la seva «realitat». Tenint en compte la història, envergadura econòmica i el potencial de la plantilla, aquesta realitat de la qual parlava el central canari no és pas cap altra que la de lluitar per sobreviure a la Primera Divisió. Sense fixar-se cotes més altes ni somiar amb Europa. Patir i sumar per mirar d'evitar el temut descens. Res més. Allò que, precisament i durant més d'un any, l'equip havia aconseguit esquivar i mirar-s'ho des de la distància, trencant amb tota mena de registres i guanyant-se el respecte i alhora l'admiració d'uns i altres. Tard o d'hora havia de passar i ara ha arribat el moment. Malgrat l'1-2 del Bernabéu, un resultat històric, la lluita de l'equip és la mateixa. Instal·lat a la part baixa i a prop del descens, salvar-se és l'única fita. També ho era l'any passat, però la inèrcia va ser tan positiva que la «realitat» de Juanpe no va gosar ni treure el cap. Ara bé, amb 27 punts passades 24 jornades, tampoc es pot dir que el botí sigui dolent. Ni molt menys. Està clar que la salvació serà més cara que en les últimes temporades tot veient com rendeixen els equips de la part baixa de la classificació, però els precedents juguen a favor dels gironins. Ara només els falta fer bé la feina.

Cada any, la història canvia. Cada temporada és un món. Però agafant com a mostra la darrera dècada, una cosa ha quedat clara: només hi ha un equip que, amb els idèntics punts que l'actual Girona passades 24 jornades, acabaria la Lliga ocupant una de les últimes tres places a la taula classificatòria. Es tracta de l'Eibar 14/15. En la seva primera experiència a l'elit, va signar una primera volta excel·lent, però es va desinflar, i de quina manera, en el segon tram del calendari. Sota la batuta de Gaizka Garitano, l'actual entrenador de l'Athletic, va plantar-se a l'equador del curs en vuitena posició i amb 27 punts. Curiosament, els mateixos que ara té el Girona d'Eusebio. Ara bé, durant tota la segona volta només en va ser capaç de sumar 8 més. Va perdre 15 dels últims 19 partits i, amb 35 punts, acabaria tercer per la cua. Si es va salvar, va ser perquè un descens administratiu va enviar l'Elx a Segona i va mantenir l'Eibar a Primera. Una carambola. Això sí, el seu és l'únic cas d'aquesta darrera dècada; cap altre equip que ha tingut 27 punts passats 24 jornades, ha acabat baixant. Així s'hi han trobat l'Espanyol (17/18), Granada (13/14), Reial Societat (11/12), Màlaga (09/10), Espanyol (09/10) i l'Sporting (08/09). Tots ells acabarien evitant les places de descens. Serà també el destí dels gironins?

El que és evident és que aquest tram final de campionat no tindrà res a veure amb el de l'any anterior. La lluita serà una altra. El Girona de Pablo Machín també tenia com a punt de partida l'objectiu de la permanència, però el seu excel·lent rendiment el va fer somiar amb Europa. Les realitats d'un i altre equip no tenen res a veure, sobretot si se'ls compara a aquestes alçades de la pel·lícula. No hi ha color. Amb Eusebio, a dia d'avui, s'han sumat 27 punts, s'ocupa la quinzena posició i el descens es troba a 4 punts. Un any enrere, el Girona era setè, tenia 34 punts i el perill estava a un món de distància: 16 punts. També s'havien marcat uns quants gols més que no pas ara (34 de llavors pels actuals 25) i se n'encaixaven menys: 30 per 34. Això vol dir que, dotze mesos enrere, s'havien sumat 7 punts més. Tot plegat, perquè amb Machín l'equip havia aconseguit tres victòries més i havia perdut un partit menys.

Aquell Girona es va salvar a l'abril i, arribant just de benzina, va veure com el somni europeu s'esvaïa amb el pas de les últimes jornades. Ara, hi va arribar tranquil. El present és diferent. Feia molt mala pinta després de perdre amb el cuer, l'Osca, i d'enllaçar deu jornades sense conèixer la victòria. Però l'1-2 de diumenge, i més perquè va ser al Bernabéu, ha canviat les coses. La «realitat» és la mateixa. Però el got és torna a veure més ple que no pas buit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook