Era important guanyar però també ho era no perdre. Es va intentar i es va veure un equip intens, implicat i reconeixible, sobretot a la primera part, però el Girona no va ser capaç de superar la Reial Societat i es va quedar sense poder fer encara més bona la victòria al Bernabéu de la passada de jornada. Un empat sense gols que, això sí, mirat classificatòriament permet a l'equip ampliar el coixí d'avantatge respecte al descens fins als 5 punts abans de visitar divendres un rival directe com el Rayo. Els d'Eusebio van gaudir de millors ocasions que els bascos però ni Lozano, a la primera part, ni sobretot Borja García a pocs minuts per al final, van estar encertats a l'hora de definir. L'empat és un pas més cap a l'objectiu i que, de passada, permet l'equip aturar la sagnia de gols en contra i deixar la porteria a zero 17 partits després. Al mateix temps, però, confirma que l'equip no troba la fórmula per guanyar a Montilivi.
Carregats de moral i de confiança després de deixar empremta al Bernabéu i carregar-se el Madrid (1-2), el Girona tornava a Montilivi amb l'únic objectiu de confirmar la bona línia oferta a Chamartín i donar una alegria a l'afició gairebé quatre mesos després. La victòria es feia imprescindible per confirmar la reacció i fer un pas de gegant cap a la permanència. Eusebio va decidir donar continuïtat a la majoria de jugadors que havien aconseguit la fita al Bernabéu i va apostar per un onze amb les úniques novetats d'Aleix Garcia i el Lozano, dos homes que ja van ser destacats a la segona part a Chamartín en els llocs del tocat Pons i de Porro. És a dir, el Girona mantenia el 4-1-4-1 que tant bé va funcionar a Madrid i del qual Eusebio des de l'estiu que en feia bandera.
No era cap final com tampoc ho havia estat el dia de l'Osca. Ara bé, no s'hi valia a fer el préssec com davant els aragonesos. Tocava sortir a mossegar de bon començament per deixar clar qui necessitava més els punts i, de passada, que de Montilivi no havien de volar més punts. Així ho faria el Girona, que va proposar una pressió molt forta a la sortida de pilota de la Reial Societat i ben aviat va tenir la primera clara ocasió per avançar-se. Va ser en una acció a pilota aturada en què Aleix Garcia va enviar la pilota al cap de Stuani i la rematada de l'uruguaià la va desviar Rulli a córner amb la punta dels dits. La rèplica visitant va arribar de seguida amb un xut de Juanmi a l'exterior de la xarxa de Bounou. Tot i l'ensurt, el Girona collava la Reial i, sobretot, per les bandes amb Portu i Lozano arribava amb força perill.
Superats els vint minuts, la Reial va començar a fer-se amb la pilota superant les línies de pressió local i a arribar amb certa profunditat pels dos extrems. Les correccions de Juanpe i Alcalá van evitar que un parell d'internades d'Oyarzabal per la dreta acabessin malament. La Reial estava creant perill buscant l'esquena dels centrals. El partit estava d'allò més obert. Lozano veuria com Rulli evitaria altre cop que els d'Eusebio s'avancessin en aturar-li una rematada a boca de canó. El Girona empaitava el gol i era qui més s'hi acostava. Tanmateix, mancava punteria. S'arribaria a la mitja part sense gols però amb un Girona reconeixible que hi anava i ho intentava.
La represa va començar amb un Girona més espès i sense la intensitat de la primera part. La Reial es va acostar amb dues faltes penjades a l'olla per Sandro que Llorente va estar a punt de rematar. Els bascos s'havien fet els amos de la pilota i feien desgastar-se el Girona corrent-hi al darrere. L'equip havia perdut l'espurna de la primera part i Eusebio va decidir introduir un element desequilibrant com Borja García per l'amonestat, i fos, Lozano. Coincidint amb l'entrada del madrileny, el Girona va semblar despertar i Stuani a punt va estar de remtar dues centrades d'Àlex Granell i Portu. Quan Douglas Luiz va veure la targeta groga, després de fer més de mitja dotzena de faltes, Eusebio també va decidir substituir-lo per Pere Pons.
Malgrat que la Reial no estava generant ocasions sí que feia una sensació de perillositat preocupant. Mentrestant, al Girona li costava combinar i arribar a l'àrea d'un Rulli molt segur. Era important guanyar però també ho era no perdre i per tal i com pressionaven els jugadors txuri-urdin a la segona part, es veia més a prop un possible gol visitant que no pas un de blanc-i-vermell. Arribava el moment de continuar buscant la victòria però amb prou seny per no desguarnir-se al darrere. Els gironins gaudirien de la millor ocasió del partit a cinc minuts pel final quan arran d'una gran jugada individual de Pons, Borja García, des del punt de penal, va rematar per sobre del travesser. Tampoc era el dia.
GIRONA 0 - 0 REIAL SOCIETAT
GIRONA: Bounou; Ramalho, Alcalá, Juanpe, Raúl García; Douglas Luiz (Pere Pons, min. 70); Portu, Aleix Garcia, Granell, 'Choco' Lozano (Borja García, min. 65); i Stuani (Doumbia, min. 86)
R. SOCIETAT: Rulli; Zaldua, Llorente, Raúl Navas, Muñoz; Merino (Héctor Moreno, min. 88), Zubeldia, Zurutuza (Pardo, min. 78), Oyarzabal; Sandro i Juanmi (Bautista, min. 72)
ÀRBITRE: Prieto Iglesias (comitè navarrès). Ha amonestat Stuani, Lozano, Douglas, Granell (Girona); Merino (Reial Societat).
ESTADI: Montilivi, 10.170 espectadors
