El que està fent aquest Girona és de muntanya russa absoluta. Amb la victòria del Bernabéu i l'empat d'ahir a casa contra la Reial Societat, resultats amb els quals sembla que s'ha aixecat de nou el vol, els d'Eusebio han sumat només vuit dels darrers 36 punts disputats.
Per fer-ho fàcil, menys del 25% dels punts que ha posat en joc en els dotze darrers partits de Lliga. I malgrat aquests números, a Montilivi estan cinc punts per damunt del descens, que és com una mica increïble.
És a dir, si la salvació estava xifrada en 42 punts i ara sembla que podria estar fins i tot en 40, en faltarien dotze o catorze com a màxim, que no semblaria un objectiu inassumible, per poc que les coses vagin de cara. El més curiós, però, és que aquest equip va camí d'aconseguir l'objectiu de la permanència havent guanyat només dos partits com a local. Va fer-ho a principi de Lliga contra el Celta (3-2) i per Fires contra el Rayo (2-1). Des d'aquella victòria a finals d'octubre, només empats i derrotes.
I és aleshores quan un es pot preguntar si un equip es pot salvar sense guanyar a casa o sumant tant poc en un període tant llarg com ho ha fet el Girona FC. I la resposta, queda clar, és que sí.
De fet, la salvació pot quedar mig tancada aquest mateix divendres, si es surt del camp del Rayo Vallecano amb un triomf, perquè aleshores els madrilenys quedarien a vuit punts -tres partits de marge amb dotze per davant- i només caldria estar pendent del Vila-real.
I el més curiós, tot i els números dels darreres tres mesos i el fet de no guanyar a casa, sembla del tot assumible afrontar la part final de la Lliga amb la mateixa tranquilitat amb la qual es va afrontar l'any passat.
Una de les proves que podrien avalar aquesta tranquilitat, és haver sortit del Bernabéu amb un sol gol en contra i haver mantingut la porteria a zero ahir, coincidint amb els dos partits en els quals Eusebio ha jugat amb defensa de quatre. L'equip ha recuperat la fiabilitat defensiva, tant necessària per a un equip petit que depèn de no encaixar gols per poder treure bons resultats.
De fet, si alguna cosa donava valor i punts al Girona en el primer terç de campionat, aquesta era deixar la porteria a zero o encaixar molt poc. Curiosament, quan s'ha tornat a fer, el rendiment torna a ser alt.
Un altre aspecte que també juga definitivament a favor de l'equip, i d'Eusebio en particular, és poder comptar amb jugadors de la primera plantilla per completar les convocatòries, i sobretot per tenir relleus de solvència al llarg del partit. Un fet que fins ara havia estat difícil d'aconseguir.
