«Mantenir la porteria a zero et permet créixer com a equip i sumar», és una màxima del futbol d'aquelles que molts entrenadors, d'elit i de categories més modestes, repeteixen sovint. I també és un objectiu que el Girona no aconseguia des del passat 11 de novembre quan, igual que ahir, va empatar sense gols a Montilivi. En aquell cas contra el Leganés. Entre aquell empat i el d'anit contra la Reial Societat, el Girona ha encaixat gols en 17 partits consecutius (Lliga i Copa). Amb una línia de quatre defenses i Douglas Luiz (Pere Pons) per davant el Girona va concedir molt poques oportunitats de gol a la Reial Societat però, sense marcar tot i els intents de Stuani i l'oportunitat final de Borja García, el zero a la porteria de Bounou no va ser suficient per aconseguir el premi dels tres punts. Una victòria a Montilivi que segueix sense arribar i, amb l'empat d'ahir, els aficionats del Girona porten 123 dies sense veure guanyar el seu equip a casa a la Lliga. De la darrera victòria com a local del Girona ja en fa quatre mesos, perquè va ser el 27 d'octubre contra el Rayo Vallecano (2-1). Entremig, el Girona va guanyar un partit de Copa (contra l'Alabès, el 5 de desembre, 2-1). Però en Lliga el Girona està molt encallat a casa i només aconsegueix victòries lluny de l'estadi, com la de setmana passada al Santiago Bernabéu (1-2) o les ja més llunyanes del mes de novembre als camps del València i de l'Espanyol.

Anant al detall d'aquests quatre mesos sense guanyar en Lliga a Montilivi, seran gairebé quatre i mig quan arribi el següent el diumenge 10 de març davant del València. Es veu que el Girona ha perdut ben pocs partits com a local, només el 0-2 davant del Barça i la dura ensopegada contra l'Osca també per 0-2 (si es compta la Copa hi ha l'1-3 davant el Madrid), però hi ha concedit un munt d'empats. Quinze dies després d'aquella victòria contra el Rayo, l'equip d'Eusebio no va poder guanyar el Leganès (0-0) i després van venir els empats contra l'Atlètic de Madrid (1-1), Getafe (1-1) i Alabès (1-1) abans de les esmentades dues derrotes per 0-2 contra Barça i Osca. L'encallada és considerable, però, de fet, els números abans de la victòria contra el Rayo Vallecano eren encara més fluixos: només una victòria (3-2, davant el Celta), un empat amb el Valladolid (0-0) i tres derrotes davant Madrid (1-4), Betis (0-1) i Eibar (2-3).