12 de gener. Tarda freda a Montilivi, però prou bona entrada. Més de 10.000 espectadors a l'estadi per veure el Girona-Alabès, l'últim partit de la primera volta del campionat. Era el minut 11, tot just als primers compassos, quan Porro va conduir per banda dreta. El va doblar Douglas Luiz tot buscant la passada a l'espai, però la pilota acabaria dirigida al cor de l'àrea. Un pèl forta i no pas arran de gespa; cap problema per a Stuani. El control li va quedar alt, a l'uruguaià, però el pitxitxi té recursos per a tot. Marcat de prop per Laguardia i d'esquenes a porteria, va deixar anar una fuetada amb l'esquerra, tot rematant de tisora. Impossible per a Pacheco. Un dels gols de la temporada i dels millors que els gironins han fet en la seva encara curta aventura a Primera. L'únic però és que, des d'aquell moment, l'equip d'Eusebio no ha tornat a marcar en partit de Lliga a l'estadi. Una llosa massa pesada que no ha fet altra cosa que allargar la mala inèrcia de resultats a casa, on no es guanya des de finals del mes d'octubre, ara fa quatre mesos.
La sequera a Montilivi és una evidència. Un veritable problema per a un vestidor a qui, entre d'altres mancances, li falta gol. És el tercer equip que menys marca de tot el campionat, sigui com a local o com a visitant: 25 dianes, les mateixes que l'Athletic, l'Alabès i el València, i només deixa enrere a Osca (24) i Valladolid (19). El que li passa al Girona és que fa més gols a fora (14) que no pas al seu propi camp (11). Ha passat molt de temps des que Stuani va batre Pacheco de manera acrobàtica. Massa. Per explicar-ho d'una altra manera, el públic blanc-i-vermell fa 45 dies que espera celebrar un gol del seu equip a la Lliga. Un mes i mig, que es diu ben aviat. Són, a més, 349 minuts de sequera. L'uruguaià va obrir ben aviat la llauna aquella tarda de gener; no va tornar a fer gol el Girona en els 79 minuts restants d'un matx que acabaria amb taules (1-1). Després, consecutivament, no s'ha estat capaç de batre als porters del Barça (0-2), Osca (0-2) ni tampoc Reial Societat (0-0), aquest passat dilluns.
Les dades no són pas d'ara, sinó una rutina que s'ha allargat des que la temporada va començar, a mitjan agost. Des de llavors fins ara, els gironins han jugat 13 partits de Lliga a l'estadi. Els números no són bons; principalment, perquè és el segon pitjor local de Primera, només superant l'Osca, cuer. També en l'aspecte golejador. N'ha fet 11 a casa. Surt a menys d'un gol per jornada a Montilivi. Però és que a més, d'aquests 13 partits, mitja dotzena han acabat sense perforar la porteria del rival. Ha passat contra el Valladolid (0-0), Betis (0-1), Leganés (0-0), Barcelona (0-2), Osca (0-2) i Reial Societat (0-0).
L'excepció són els tres gols que el Girona va fer al Celta al setembre, en una de les dues úniques victòries que s'han celebrat a casa aquest curs: 3-2. Un parell de gols els han rebut l'Eibar (2-3) i el Rayo Vallecano (2-1). Mentre que un gol se li ha fet al Reial Madrid, Atlètic, Getafe i Alabès. Curiosament, a cap d'aquests últims rivals se'ls ha pogut guanyar perquè per alguna o altra raó sempre s'ha acabat encaixant.
I qui marca? La pregunta té fàcil resposta. Montilivi celebra pocs gols i, quan ho fa, gairebé sempre són de Cristhian Stuani. L'uruguaià n'ha fet 6 a casa. Portu, un parell. La resta se'ls reparteixen, amb un cadascun, Borja García i dos centrals com són Bernardo i Alcalá.
Els pitjors registres
No se sap si el Girona serà o no capaç de capgirar aquesta situació i si es destaparà en les jornades que queden. Això és una veritable incògnita. Ara bé, els registres actuals, el seu promig i la proporció que se'n deriva, són els pitjors que es recorden. Si ha marcat 11 gols en 13 partits de Lliga a casa, i si manté aquest ritme, un cop acabi la Lliga sembla difícil que pugui arribar a la vintena de dianes com a local. En totes les temporades que l'equip ha encadenat en el futbol professional, ja sigui a Segona com també a Primera, sempre ha superat la barrera dels 20 gols a Montilivi. Sempre. Ho va fer l'any passat, el primer que li va tocar viure a la màxima categoria. Amb Pablo Machín, i després de 19 jornades actuant com a locals, els gironins van fer 26 gols. Són més del doble que duu amb Eusebio. Una divisió per sota, de registres n'hi ha de tots els colors, però sempre són més bons que els actuals, encara que també és cert que la temporada encara no ha acabat. Hi ha hagut anys amb 23 (09/10), 24 (08/09) i 26 (15/16 i 17/18) gols a casa. Però també n'hi ha hagut amb 39 (10/11 i 16/17) i 47 (12/13). Val a dir, però, que a Segona hi ha més oportunitats per fer-ho perquè la Lliga és de 22 equips i no pas de 20. Això sí, res que amagui que l'actual inèrcia no és gens bona.
El calendari que ve
I ara què? És evident que l'equip necessita millorar si no vol patir en excés fins a l'últim minut o, fins i tot, si no vol acabar patint un descens que ningú vol a Girona. Perquè els números a casa no continuïn sent tan pobres, esdevé clau trobar el camí per fer més gols. D'oportunitats, encara n'hi ha i temps per reaccionar, també. La primera, la setmana vinent. El dia 10 de març, diumenge, els d'Eusebio rebran el València. Això sí, els de Marcelino són un dels conjunts de Primera que menys encaixen lluny de Mestalla. Després, els rivals que passaran per Montilivi fins que la Lliga abaixi el teló al mes de maig seran l'Athletic Club, l'Espanyol, el Vila-real, el Sevilla i també el Llevant. Entre ells, alguns rivals directes als quals aniria bé guanyar. I per fer-ho, tocarà marcar.
