Vallecas serà demà la primera aturada del Girona, lluny de Montilivi, de les set que encara ha d'afrontar des d'ara fins a final de temporada. Quatre d'aquestes, la de la pròxima jornada amb el Rayo i les que portaran els d'Eusebio als camps de Leganés, Celta i Valladolid, seran contra rivals directes en la lluita per la permanència, mentre que les altres tres, davant de l'Atlètic, el Getafe i l'Alabès, enfrontaran els blanc-i-vermells a equips que estan a la zona alta, pugnant pel títol, en el cas dels matalassers, o per Europa, fent referència als de Bordalás i Abelardo. Vist el rendiment d'aquesta temporada a Montilivi i com a visitant, potser ja li anirà bé al Girona jugar-se-la de visitant: de les sis victòries que ha aconseguit en 25 jornades, quatre han sigut a domicili (Vila-real, València, Espanyol i Madrid) i tan sols dues (Celta i Rayo) davant la pròpia afició.

Amb el partit contra el València a casa pel mig el dia 10 de març, els capricis del calendari han volgut que les dues pròximes sortides del Girona siguin davant rivals directes. Demà toca un Rayo que amb 23 punts marca el descens amb els mateixos guarismes que el Vila-real. El Girona, amb 28, en té cinc de marge. Un coixí prou valuós que li permetria sortir amb un somriure de Vallecas si guanya, i que tampoc faria fàstics a un empat que mantindria les distàncies. En el pitjor dels casos si els d'Eusebio perden encara estaran dos punts per davant i aleshores hauran d'evitar fer-ho per més d'un gol per no perdre l'average. A l'estadi els gironins es van imposar a la primera volta per 2-1. El Rayo, en la següent jornada, té una complicada sortida al Camp Nou.

Tot seguit, el 16 de març (20.45) el Girona haurà d'anar a Butarque, on l'esperarà un Leganés ara mateix situat dos punts per sobre (30). A Montilivi hi va haver un empat sense gols en un duel que podia haver guanyat qualsevol. Dilluns els de Pellegrino reben el Llevant i, posteriorment, abans de jugar contra el Girona, visitaran l'Atlètic de Madrid. Precisament els matalassers seran el següent rival fora de casa dels d'Eusebio, el 2 o el 3 d'abril. El Girona és la bèstia negra de l'Atlètic. En dues temporades a l'elit l'equip de Simeone mai ha pogut guanyar el gironí. De fet tots els partits han acabat amb empat. El curs passat, 2-2 a l'estadi i 1-1 al Wanda, i enguany, 1-1 a Montilivi tant en Lliga com en Copa, i 3-3 a Madrid, un resultat que va servir per classificar el Girona per als quarts de final de la competició del ko.

Abans de jugar els últims dos partits a fora contra rivals de dalt (Getafe i Alabès) ja el mes de maig, en la recta final del campionat, el Girona tindrà dues sortides clau en tan sols tres dies entre Setmana Santa i Sant Jordi. El cap de setmana del 21 d'abril ha d'anar a Vigo, on espera un Celta que té ara tres punts menys (25). I amb prou feines sense temps per pair el resultat, anirà entre setmana (23-24-25 d'abril) a Valladolid, dos punts per sota a la classificació (26). A casa el Girona va superar el Celta (3-2) i va empatar sense gols contra els castellans en la jornada inaugural de Lliga.