01 de març de 2019
01.03.2019
Diari de Girona
· OPINIÓ

Cal augmentar el rendiment contra un equip al límit

01.03.2019 | 01:31
Cal augmentar el rendiment contra un equip al límit

Sense temps per a desconnectar el Girona torna a jugar un partit important. Dilluns no es va poder guanyar a Montilivi i l'energia que va donar la victòria del Bernabéu va durar poc, però ara toca fer bo el punt aconseguit davant la Reial guanyant a Vallecas. Torna a ser un dia ideal per fer un partit excel·lent. Cal veure novament un equip concentrat, intens i aplicat en totes les tasques que requereix un partit en què l'adversari lluitarà fins a l'ultima jugada.


Avantatges d'aquest 1-4-1-4-1. Eusebio Sacristán va capgirar l'equip des de la banqueta. Coneixedor de la dinàmica negativa en la qual havia entrat el seu equip, va proposar un canvi de dibuix en què la diferència més important la podíem trobar a la línia defensiva i a les bandes. El sistema de joc 1-4-1-4-1 presenta una sèrie d'avantatges respecte al 1-3-5-2 que s'estava utilitzant fins ara i heretat de temporades anteriors. El fet de tenir una línia de quatre al darrere posiciona més bé les funcions dels laterals. Amb carrilers moltes vegades la línia de tres centrals havia de corregir la seva posició per poder omplir tota l'amplada del camp; ara, els laterals, més protegits pels jugadors de banda, trien quan s'incorporen a l'atac o quan es mantenen al darrere. Defensivament les ajudes a banda es poden realitzar de forma més còmoda. Amb un sol jugador per tot el carril era més complicat realitzar les superioritats numèriques defensives, de la mateixa manera que per atacar, si els laterals s'incorporen, es poden generar opcions de dos per a la banda contrària. A la columna vertebral es perd un jugador a l'eix defensiu i un altre en el quadrat que es formava a la zona de creació quan Portu s'ajuntava amb els tres del mig. Tot i així, ara l'equip es reparteix millor totes les zones del camp, i per poder iniciar els moviments de pressió està més ben organitzat si es mantenen les línies juntes. Douglas Luiz està rendint a un bon nivell per davant dels centrals, on Pere Pons, tot i tenir un perfil diferent, també s'hi pot sentir bé. Els interiors han de donar equilibri atac-defensa. El més important és poder situar un mig de perfil més defensiu que ajudi en la recuperació i un altre de perfil ofensiu que pugui realitzar les funcions d'enllaç. A les bandes Eusebio no disposa d'extrems purs a excepció de Patrick Roberts, per tant els moviments han de realitzar-se de fora cap a dins; primer, per deixar la banda lliure i aprofitar les arribades dels laterals i, segon, per provocar desmarcatges de ruptura que busquin arribar per sorpresa a l'àrea adversària. En aquest sentit Portu pot ser un dels jugadors que pugui interpretar millor aquestes accions.


I els inconvenients. Qualsevol sistema té punts a favor i en contra. De la mateix manera que ara el Girona pot donar continuïtat a un sistema que encara pot millorar, cal tenir presents els inconvenients que pot trobar-se. Ara la distància entre centrals és més gran, els laterals han de triar molt bé en quines accions han d'incorporar-se a l'atac, no fer-ho tots dos alhora o, en cas que sigui així, cal buscar l'equilibri i la correcció amb la posició del pivot defensiu. A la zona de creació es creaven situacions de superioritats numèriques. En moltes ocasions hi havia dos pivots i dos jugadors d'enllaç; ara la basculació dels jugadors de banda quan la pilota està al costat contrari ha de realitzar-se correctament per tal de no deixar espais al centre. Stuani ha d'estar acompanyat i la participació dels jugadors de banda ha de ser constant i els interiors han d'arribar a l'àrea rival. Els jugadors de dintre han de tenir recorregut per poder entrar de segona línia i, en cas que aquests no ho puguin desenvolupar, han de ser els bandes els encarregats de dibuixar diagonals en tot moment.


El Rayo s'hi juga molt. Els de Míchel han tornat a entrar en una fase negativa de resultats. Fa unes setmanes van encadenar cinc jornades sense perdre. Quatre victòries i un empat van tornar a situar els madrilenys prop de la zona de salvació, però les quatre derrotes sofertes en les últimes quatre jornades condicionaran molt el partit d'aquesta nit. El Rayo necessita guanyar per continuar en la lluita. Pels madrilenys el matx es converteix en una oportunitat d'or i voldran portar el partit al límit. Amb Dimitrievski a la porteria els locals possiblement tornaran a jugar amb una defensa de tres centrals en la qual el senegalès Addoulaye Ba se situarà a l'eix i Gálvez o Velázquez i Jordi Amat, al seu costat. A les bandes caldrà defensar les incorporacions dels carrilers, a la dreta Advíncula buscarà sorprendre des del darrere amb accions individuals, mentre que a l'esquerra Moreno combinarà per donar amplitud i profunditat en una zona on caldrà evitar les seves centrades. Al mig del camp els de Míchel disposen de dos jugadors que es complementen molt bé quan juguen junts. Santi Comesaña i Imbula aporten equilibri atac-defensa, mentre que per davant seu Adrian Embarba i Oscar Trejo són els encarregats de donar sortides ofensives en el joc interior. A la davantera el Rayo disposa d'un jugador ofensiu que marca les diferències. En aquest cas el davanter Raul de Tomás és el màxim golejador d'un equip que, igual que li passa al Girona amb Stuani, depèn molt d'ell. Amb deu gols anotats en el que portem de temporada, el davanter centre és l'encarregat de rebre les assistències dels seus companys. De Tomás és un futbolista amb presència, bon rematador tant en tirs de curta i llarga distància com en el domini del joc aeri. Les jugades d'atac passaran per ell, per les incorporacions dels carrilers i les arribades des de segona línia d'Embarba.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook