01 de març de 2019
01.03.2019
Diari de Girona
Rayo Vallecano02Girona FC

Cop a Vallecas

El Girona s'emporta una victòria de gran valor del camp del Rayo amb un paper clau de Stuani, que amb dos gols, a més de forçar l'expulsió de Ba, s'acosta una mica més a la permanència a Primera divisió

01.03.2019 | 10:06
Cop a Vallecas
Cop a Vallecas

Un bar dels molt que poblen el barri madrileny de Vallecas. Encara falten tres hores per a l'inici de partit, però la majoria dels clients parlen de futbol i no són ni del Madrid, ni de l'Atlètic de Madrid. Són i, ho diuen amb orgull, del Rayo. Molts, gairebé tots, vesteixen samarretes de l'equip o porten bufandes. I tenen una cosa clara: «Avui guanyarem perquè som de Vallecas». Però, no ho van fer, perquè si la gent de Vallecas té orgull de barri, Stuani en té de futbolista. El davanter uruguaià va ser protagonista amb dos gols, a més de forçar l'expulsió de Ba, d'una victòria que té molt valor, molt, en la lluita del Girona per la permanència. Set punts dels últims nou possibles, segon partit amb la porteria a zero i, de moment, el marge que s'amplia 8 punts a l'espera del partit d'avui del Vila-real i el del Celta de demà.

Tenir un barri, una afició i un sentiment darrere teu et dona benzina, però l'entusiasme per fer-ho bé, ningú pot recriminar res, almenys pel que fa a actitud del partit d'ahir als jugadors del Rayo Vallecano, no sempre és suficient. I menys quan la pressió de la classificació t'envia cap a baix. El bon inici dels madrilenys pressionant molt amunt o amb un xut d'Embarba que va posar a prova Gorka fins i tot abans que una part de l'afició del Rayo hagués entrat a l'estadi es va acabar diluïnt, gairebé de cop, quan el Girona els va posar la por al cos. Tot just s'havien jugat 15 minuts de partit i l'atreviment de Michel, tècnic local, tornant la defensa de quatre i amb molts jugadors ofensius a l'onze inicial, queia per terra per la por de la seva plantilla que, després de veure com primer Portu i després Granell fregaven el 0-1, van fer dues o tres passes enrere conscient o inconscientment.

En la primera jugada, una gran passada en diagonal de camp a camp de Bernardo la va convertir Pere Pons en una bona jugada per la banda dreta acabada amb una centrada que, incomprensiblement, Portu va rematar massa alt des de dins de l'àrea. El davanter murcià acabava de perdonar el 0-1 en una acció molt i molt semblant a la que havia desaprofita Borja Garcia en els últims minuts del partit de dilluns contra la Reial Societat. I, per acabar de fer tremolar les cames dels jugadors del Rayo, un minut després, Àlex Granell va treure a passejar la seva impressionant cama esquerra per estavellar una pilota al travesser amb una fuetada des de fora l'àrea.

«L'esquerra de Granell» va tornar a ser protagonista en l'inici de l'atac del Girona que acabaria obrint el marcador. Una falta executada pel gironí que, en principi, semblava franca per a Dimitrievksi, se li va acabar enverinant al porter del Rayo que va concedir un córner. Un servei des de la cantonada que seria el que aprofitaria Stuani per caçar una pilota descontrolada a dins de l'àrea i marcar el 0-1. Eren els millors minuts del Girona que tenia la pilota i se sentia còmode contra un Rayo que, ben bé fins al descans, va navegar pel camp mig grogui contra un equip gironi que, quan no tenia la pilota la recuperava de manera ràpida. Per moments, Douglas Luiz semblava que tenia maneres per convertir-se en aquell substitut de Fernandiho que, de moment, només ha visualitzat Pep Guardiola, i Pere Pons feia la impressió que podia arribar a tot arreu. Com quan, encara abans del descans, el migcampista de Sant Martí Vell va recuperar una pilota va sortir a contracop sense por i amb una decisió que no hauria tingut fa un parell de temporades va acabar rematant ell mateix abans d'arribar a la frontal. El xut de Pere Pons s'acabaria estavellant al pal de la porteria del Rayo després de fregar la cama d'un defensa de l'equip madrileny.

En el Girona li haurà anat bé un canvi en les regles del futbol i que els partits es juguessin sense descans. 90 minuts sense parar. El pas pels vestidors va servir per reanimar els jugadors i perquè, segurament també de manera inconscient, perdessin la perspectiva del que li calia al partit. El Rayo era un animal ferit i, encara que pugui saber greu, calia rematar-lo. Però el Girona no ho va saber fer. I ho podria haver acabat pagant. Sense fer res de l'altre món, posant-hi molt cor i amb la velocitat per les bandes que ja havia ensenyat a l'inici del partit, el Rayo va desterrar de la memòria dels seus aficionats la mitja hora que havia navegat a la primera meitat. Mario Suárez va fregar l'empat amb una rematada que Gorka Iraizoz va poder refusar amb el peu amb una aturada que, a la llarga, li va acabar servint per igualar el que havia aconseguit Bounou dilluns contra la Reial Societat: mantenir la porteria a zero. Poc després de l'oportunitat de Suárez, Embarba va centrar una pilota paral·lela a la línia de gol que d'haver-la tocat algú, atacant o defensa, hauria posat en molts problemes Gorka. El Girona patia, però, per sort Stuani juga amb la samarreta blanc-i-vermella i Abdoulaye Ba amb el Rayo. El central va fallar un control i el davanter uruguaià, un autèntic corcó que persegueix qualsevol pilota per complicada que sigui, li va robar la cartera i se'n va anar ell i pilota directa cap a la porteria dels locals. Ba li va haver de fer falta: targeta vermella i el Rayo castigat a jugar mitja hora amb un menys.

Arribats a aquest punt era fàcil pensar que el Rayo, com li havia passat a la primera meitat, desapareixeria del camp. Però no va ser així. Amb 10 jugadors, empentat per una afició que en molts sentits es mereixeria continuar a Primera Divisió, el Rayo va seguir atacant i buscant el gol contra un Girona que es va posar nerviós. L'equip d'Eusebio no aconseguia retenir la pilota i això donava aire a les il·lusions del Rayo, però ahir el tècnic la va encertar amb els canvis. Aleix Garcia va entrar per un cansat Borja i va donar més pausa al mig de camp i Pedro Porro va ser decisiu. Jugant de lateral en una defensa de quatre, l'extremeny en va fer prou en arribar un cop fins a dalt per treure una centrada de gran de qualitat que, qui si no, Stuani va rematar de cap a gol. Un gol que acosta el Girona a la permanència.

RAYO: Dimitrievski; Advíncula, Ba, Amat, Àlex Moreno; Mario Suárez (Velázquez, min. 67), Santi Comesaña; Embarba (Di Santo, min. 77), Álvaro, Trejo (Kakuta, min. 51) i Raúl de Tomás.

GIRONA: Iraizoz; Ramalho (Porro, min. 81), Alcalá, Bernardo, Raúl García; Douglas Luiz; Portu (Roberts, min. 87), Pere Pons, Granell, Borja García (Aleix Garcia, min. 74); i Stuani.

GOLS: 0-1, Stuani (min. 30); 0-2, Stuani (min. 85).

ÀRBITRE: Jaime Latre (comitè aragonès). Ha amonestat Mario Suárez, Velázquez, Comesaña (Rayo); Ramalho, Raúl García, Granell, Alcalá (Girona). Ha expulsat Ba, amb vermella directa (min. 59).

ESTADI: Vallecas, 12.087 espectadors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit