El Girona no va poder donar continuïtat a la victòria contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu (1-2) dilluns davant la Reial Societat. Es va haver de conformar amb un empat que, sense ser del tot dolent, va deixar un regust agredolç a l'equip, sobretot perquè hi havia la possibilitat de tornar a agafar un gran coixí respecte el descens en cas d'haver guanyat. L'avantatge és ara de 5 punts, que són prou, però que unten de més trascendència el partit d'aquest vespre a Vallecas. Un duel que pot ser clau en aquesta aferrissada lluita per esquivar el descens. El Girona no sortirà a empatar, perquè, si ho fa, és pell. Ara bé, els d'Eusebio són conscients que tot el que no sigui no perdre serà positiu. Guanyar deixaria amb l'aigua al coll el Rayo i permetria als gironins tornar a agafar una altra glopada d'aire fresc, mentre que empatar mantindria la diferència amb els madrilenys amb una jornada menys per disputar-se.

Eusebio va tenir a la seva disposició dilluns contra la Reial homes com Borja García, Doumbia o Muniesa, i avui també serà a Madrid Patrick Roberts. De mica en mica la infermeria es va buidant i ara mateix hi són Aday, Mojica i un Planas que no acaba de fer net. Ara bé, aquesta setmana ha caigut Juanpe i ahir mateix el tècnic va veure com es quedava sense el seu porter titular, Bounou, per culpa d'un procés febril. L'absència del porter marroquí és un contratemps important, tot i que aquesta temporada Gorka Iraizoz ha complert amb bona nota sempre que li ha tocat jugar. De la seva banda, al lloc de Juanpe, que també ha estat indiscutible fins ara, hi opten Bernardo, Muniesa i fins i tot Ramalho, fet que tornaria Porro -en el seu retorn a Vallecas- a la titularitat al lateral. Caldrà veure com ha preparat el partit d'avui Eusebio i si es decanta per mantenir per tercera jornada consecutiva el 4-1-4-1. Contra el Madrid i davant la Reial es van recuperar sensacions i, el més important, es va sumar, després d'una funesta ratxa que havia deixat l'equip molt tocat.

El factor emocional sembla haver-se recuperat, tot i això, avui, especialment pel tipus de camp i rival, caldrà mantenir el ritme i la intensitat de la primera part dilluns i tornar a ensenyar que, per ganes, ningú pot ser superior al Girona. És aquí on pot jugar en contra del Girona una variant important com és el físic. I és que els blanc-i-vermells només hauran tingut tres dies de descans entre partit i partit, mentre que el conjunt madrileny va jugar el seu partit dissabte passat, a Getafe (2-1), i per tant n'haurà gaudit de cinc. Una petita diferència que pot no semblar res però que, amb tot el que hi ha en joc, no deixa de ser un detall a tenir en compte.

Sigui com sigui, i després del 0-0 contra la Reial, el Girona té avui a Madrid una altra oportunitat de fer un pas de gegant cap a la salvació. És a domicili on l'equip ha aconseguit més botí (16 punts per només 12 a Montilivi) i això l'ha convertit en el sisè millor visitant de la categoria. Ara bé, per pescar quelcom de bo avui de Vallecas caldrà confirmar la millora oferta les dues últimes jornades i allunyar-se definitivament de la versió d'equip deprimit de la sortida a Eibar i la derrota contra l'Osca, dos equips de perfil més baix i semblant al del rival d'avui.

El retorn de Pere Pons a l'onze titular en el lloc d'Aleix Garcia sembla cantat com també que Borja García pot entrar en detriment de Lozano. Més dubtes hi ha a l'eix de la defensa. Una possibilitat és recol·locar Ramalho al mig i fer entrar Porro al lateral, per guanyar en velocitat. En canvi, si Eusebio s'estima més tenir centímetres a l'eix, pot ser Bernardo l'escollit i Ramalho es mantindria al lateral. Tot això, sempre que mantingui el nou sistema.

Pel que fa al rival, Míchel Sánchez té les úniques baixes d'Elustondo, lesionat, i d'Uche Agbo, per un tema personal. Els madrilenys encadenen 4 derrotes consecutives (Leganés, Espanyol, Atlètic i Getafe) i veuen el partit d'avui com una taula de salvació per revifar les esperances.