Cop de puny sobre la taula d'un Girona que va guanyar un partit clau amb vistes a aconseguir l'objectiu de la salvació. El d'ahir no era un partit gens fàcil per als gironins, un Rayo Vallecano immers de ple en la lluita per poder sortir de les posicions de descens estava obligat a jugar al límit de les seves possibilitats per poder escurçar la distància respecte un rival directe. El matx va tenir diferents fases. Al Girona li va costar quinze minuts entrar en el partit però quan va igualar el ritme i la intensitat va ser millor. En el moment que va aconseguir recuperar pilotes a la zona de creació va començar a dominar, va ser molt efectiu a les àrees i va emportar-se altre cop tres punts de Madrid.
UN ONZE DE GARANTIES
Amb les baixes conegudes de Yassine Bounou a la porteria i la de Juanpe a l'eix de la defensa Eusebio Sacristán va tornar a situar als seus futbolistes amb el 1-4-1-4-1 de les últimes dues jornades. L'objectiu passava per donar continuïtat al sistema de joc estrenat al Bernabéu i que tans bons resultats ha donat fins ara. Gorka Iraizoz va tornar a la titularitat i al darrere Bernardo Espinosa se situava de nou com a central fent parella amb Pedro Alcalá. Ahir el centre de la defensa va tornar a estar sòlid, jugant amb seguretat pràcticament no van concedir concessions a l'adversari i el més important, per segona jornada consecutiva l'equip va deixar la porteria a zero.
Sense carrilers però amb laterals més purs Jonas Ramalho va tornar a deixar a la banqueta Pedro Porro, l'entrenador aposta per donar continuïtat al basc en una zona on la idea passa per dotar de més consistència defensiva la banda en detriment de poder disposar de més capacitat d'arribada en les accions d'atac. A l'esquerra el lateral Raul García s'està consolidant en un lloc on se sent més còmode quan disposa d'un futbolista per davant seu, l'ajuda de Borja Garcia per evitar les entrades d'Advincula va ser clau en una banda on calia treballar molt. Al centre Douglas Luiz repetia per realitzar les funcions d'organitzador, el brasiler va jugar per davant dels centrals va tornar a donar sortida de pilota tot i que encara ha de millorar augmentant el ritme de joc, al seu costat Granell com a interior amb més arribada estava acompanyat per un Pere Pons que va tornar a demostrar la seva capacitat de lluita i treball. La tornada de Borja Garcia a l'onze inicial també va ser positiva, el madrileny es decantava a la banda esquerra per ajudar en les tasques defensives però es desmarcava cap a dintre per rebre entre línies en el moment d'atacar. Portu partia de la banda dreta, buscava diagonals de fora cap a dintre i s'acostava a Cristhian Stuani per ajudar-lo.
El Rayo va fer un partit on va anar de més a menys, amb Stole Dimitrievski a la porteria els locals van modificar el sistema de joc que estava utilitzant últimament, condicionat per les quatre derrotes consecutives el tècnic local va tornar a la defensa de quatre, Addoulaye Ba i Jordi Amat eren els centrals mentre que Advincula i el català Alex Moreno, molt participatiu a la banda esquerra, els laterals. Al centre del camp els de Míchel disposaven d'un doble pivot format per Santi Comesaña i Mario Suárez mentre que per davant seu i hi havia un trivot de mitges puntes, Embarba a la dreta, Oscar Trejo al mig i Àlvaro Garcia a l'esquerra. A la davantera Raul de Tomás, màxim golejador de l'equip va estar molt ben marcat pels centrals del Girona i no va participar quasi bé mai en posicions d'atac.
STUANI TÉ LA CLAU
El davanter uruguaià es va convertir en el futbolista clau del partit. Stuani va participar en les tres jugades decisives del matx; va ser l'encarregat d'obrir el marcador aconseguint el primer gol, en una jugada en què la pilota va quedar morta dins l'àrea rival la va recollir per executar un tir imparable que va passar enmig de les cames de Dimitrievski. A la segona part en una pilota que recuperava va provocar l'expulsió del central Addoulaye Ba i ell mateix va aportar la tranquil·litat quan a la part final rematava amb el cap una centrada de Portu per deixar sentenciat el marcador. Stuani ha tornat a recuperar l'olfacte golejador, manté uns números impressionants en el mateix moment que demostra una efectivitat increïble, el golejador no necessita moltes ocasions per poder fer gol i es converteix en un perill constant per les defenses adversàries.
CAL CONFIRMAR LA MILLORA CONTRA EL VALÈNCIA.
Amb el permís del partit de la Supercopa de Catalunya que es disputarà entre setmana davant el Barça l'equip haurà de reservar-se novament per estar al màxim nivell a la lliga. D'aquí nou dies el València de Marcelino García Toral serà el pròxim rival d'un Girona que haurà de certificar la millora en el joc i resultats davant els seus aficionats. Arriba una setmana que ha de servir per recuperar forces, per poder donar minuts a futbolistes que han participat poc en els darrers partits i per anar incorporant al grup jugadors que surten de lesions i necessiten ritme de competició.
Els set punts aconseguits en els darrers tres partits són oxigen per a un conjunt que ha reaccionat en el millor moment. Calia trencar la dinàmica negativa i s'ha fet de la millor manera guanyant i augmentant la confiança en la feina feta.
