03 de març de 2019
03.03.2019
Diari de Girona

Girona plora un president irrepetible

Raül Agné, Ramon Vilaró, Jordi Miró, Francesc Rebled, Joaquim Boadas, Migue González i Delfí Geli, que van coincidir amb el dirigent en els seus cinc anys a Montilivi, valoren la seva valentia. Els qui hi van compartir junta directiva destaquen la seva capacitat per salvar la conversió en SAE

02.03.2019 | 23:58
Josep Gusó i Ramon Vilaró se saluden en acabar el partit entre el Girona i el Múrcia del 2010, el del penal de Kiko Ratón.

Josep Gusó, president del Girona entre el 2005 i el 2010, serà sempre recordat pel seu caràcter afable i per creure en un club i un projecte en el qual ningú apostava. La seva petjada, eterna per als més fidels, va sembrar la llavor del Girona d'avui, instal·lat a Primera. Noms il·lustres de la darrera dècada analitzen per al Diari de Girona el llegat que deixa una persona que mai va ser prou reconeguda.

Raül Agné

Entrenador del Girona entre el 2007 i el 2009, i el 2010 i el 2012.

Si algú li té una estima especial, aquest és Raül Agné, l'entrenador que va portar el Girona a Segona A el 2008. «Li estic molt agraït, perquè em va permetre fer el salt al futbol professional. Ha estat el millor president de la història del Girona i no se li ha reconegut mai. Ara el club viu una etapa de felicitat i de bons moments, però sense el seu pas estaria com estava, o pitjor, que abans de la seva arribada. El va consolidar en uns anys molt durs. Per a un entrenador, era el mandatari ideal; em donava llibertat i només tinc bones paraules». Agné encara recorda els seus vaticinis. «Era una persona molt especial, i tenia una part talentosa important. El tractaven de boig, però no en tenia res, perquè era un visionari. Tenia molt clar el que volia i sentia que el Girona arribaria a la Primera Divisió i, com a mínim, ho va poder veure».

Ramon Vilaró

President del Girona entre 2010 i 2012.

Ramon Vilaró va ser el president que el va rellevar, assumint el càrrec sota la propietat de Josep Delgado. «També vaig tenir l'orgull de formar part de la vicepresidència amb Gusó de president. Era introvertit i diferent, ens l'estimàvem molt. Entre tots els companys de la junta directiva vam posar-hi diners i vam tenir la sort de trepitjar la Segona A pràcticament cinquanta anys després de l'última vegada». Vilaró explica una de les incomptables anècdotes que va viure al seu costat. «Tinc un munt de records. Quan vam pujar a Segona vam anar a la Federació, i ens van dir que ens donarien una xifra de milions d'euros, a causa del salt de categoria. De primeres, es pensava que havien posat zeros de més, perquè no estava acostumat a aquestes quantitats. Quin fart de riure, es va espantar de veritat quan va veure tots els diners que estàvem a punt d'ingressar».

Jordi Miró

Directiu del Girona entre 2007 i el 2010

Un dels punts més importants del mandat de Gusó va ser la conversió del Girona a societat anònima esportiva (SAE). «S'havien d'aconseguir més de tres milions d'euros i pocs ho sentien possible. Cada acció valia més de 500 euros i va ser capaç de fer que la gent s'involucrés. Aquella operació ens va permetre sobreviure», descriu Jordi Miró, un dels seus directius. «Era una persona molt generosa perquè va poder continuar manant en una situació complicada o podia haver buscat algú i quedar-se amb un paquet important d'accions, però va decidir vendre-ho a Delgado. No era la millor oferta econòmica per a ell, però era la millor solució per al Girona. Sempre va prioritzar el club i de cap manera volia que aquest perdés poder adquisitiu». La passió sempre el va diferenciar de la resta. «Era un gran venedor, s'envoltava de gent escèptica i els feia creients. S'implicava al mil per cent i va marxar quan en l'àmbit físic, econòmic i mental, es va sentir esgotat. Ho va fer sempre el millor que va poder, i es va assegurar que el club quedés en bones mans». Gusó va tenir el do de la seducció. «No s'entén la professionalitat del Girona sense ell. Quan competíem a Tercera, i això que estàvem lluny d'arribar a l'elit, ja creia que era possible treure el cap algun dia. Ho transmetia als polítics i a l'entorn, i el miraven amb incredulitat», diu Miró.

Francesc Rebled

President del Girona durant 20 dies entre la sortida de Gusó i l'entrada de Vilaró i entre 2013 i 2015

Francesc Rebled tampoc passa per alt el famós penal transformat per Kiko Ratón, just abans del canvi de poders que es viuria a Montilivi. «És comparable a l'ascens a Primera, pel que podia suposar si no entrava. Baixar hauria estat un drama i s'haurien viscut moments crítics, va ser impagable mantenir la categoria». Quin és el veritable mèrit de Gusó? «Agafar el club en un moment molt delicat i haver-lo pujat de Tercera a Segona, perquè això era impensable. Mai li podrem agrair prou». No hi ha res com ser valent. «El Girona era fràgil, la família Roche havia invertit molts recursos i va ser Gusó qui va vindre pel darrere, agafant la seva herència. Jugar a Segona era bàsic, perquè aquest nivell d'ingressos a Montilivi no s'havia vist mai. Hem de recordar que el Girona vivia immers en la penúria».

Joaquim Boadas

President del Girona entre 2012 i 2013

«Va arriscar tot el que tenia pel futur de l'entitat que estimava, s'hi va deixar l'ànima i tant de bo molts dels que més tard han passat pel Girona hi haguessin apostat amb el mateix sentiment que hi va posar ell», confessa Joaquim Boadas, que fa servir la paraula «miracle» per definir el que es va viure amb Gusó a la presidència. «El seu pas serà recordat, perquè sota el seu mandat van arribar les primeres gestes: els dos ascensos consecutius, especialment el que provocava el retorn a la LFP el 2008, van ser miraculosos. I sense el gol de Kiko Ratón, hauria estat impossible transformar el Girona en Societat Anònima Esportiva». L'agraïment ha de ser infinit. «Fa gairebé un mes ens vam veure i vam estar parlant, encara no em crec la notícia. Quan m'ho van dir, vaig quedar parat. Era molt bona persona i anava de cares, mai va ser un hipòcrita. Era molt senzill i se li ha d'agrair molt el que ha fet pel Girona, perquè sense tot el seu esforç ara no estaríem gaudint de veure el nostre club lluitant a Primera Divisió contra entitats molt més grans. Recordem-ho sempre, perquè és quelcom suficientment important», opina Boadas.

Migue González

Jugador del Girona entre 2007 i 2014

L'autor del gol històric contra el Ceuta que va catapultar el Girona a la professionalitat, Migue Gonzaléz, també hi vol dir la seva: «Van ser uns grans anys a la història del club, perquè vam aconseguir pujar l'equip a Segona. No eren uns moments fàcils, perquè hi havia molta restricció econòmica, i el que vam fer té molt mèrit». L'ara jugador del Sabadell recorda la duresa del dia a dia que van viure plegats. «Havíem tingut moltes xerrades al vestidor, perquè vam passar molts mesos sense cobrar. En el futbol, no tot és bonic, i també ens va tocar patir la cara menys agradable».

Delfí Geli

President del Girona des del 2015

Delfí Geli, president des de fa tres anys i mig i que es va retirar coincidint amb l'entrada de Gusó a la llotja, va tenir unes emotives paraules. «Estem tristos per la seva pèrdua. Tots recordem que amb ell es va iniciar l'època daurada que avui viu el nostre club. El salt de Tercera a Segona en dos cursos va ser molt gran i no només va fer un esforç per consolidar el club al segon esgraó, sinó que des d'allà hem anat fent passes endavant fins a arribar al màxim nivell. Tots estem al costat de la seva família i els enviem una forta abraçada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook