Com si del mateix Dr. Jekill i Mr. Hyde es tractés, el Girona muta depèn d'on li toca jugar. Ofereix una cara a Montilivi i una altra, de molt diferent, a fora. Res de nou. S'ha convertit en una mena de rutina, el que passa és que aquest any la diferència és exagerada. Allò que fa malament a casa, que sol ser sovint, ho arregla quan es posa el vestit de visitant. Sort d'això, perquè sinó el present, ara mateix força optimista, tindria un altre color. Més gris, segurament. Vallecas va ser-ne la confirmació. La d'un equip que s'espolsa les pors; potser la responsabilitat, o la pressió d'haver de guanyar davant del seu públic. En un duel de màxima exigència, davant d'un rival directe ben necessitat i contra les cordes, se'n va sortir. Com al Bernabéu. O a Mestalla. Victòries a fora, les que no suma a casa. Tant és així que el Girona és el sisè millor visitant de tota la Primera. Una proesa, tenint en compte que disposa d'un dels pressupostos més baixos de la categoria i que tot just viu la segona experiència a l'elit. El cas és que, com a forani, s'ha adjudicat 19 punts de 39 possibles. Només hi ha quatre equips que n'han sumat més: Barça (30), Reial Madrid (23), Atlètic (21) i Getafe (20). I un altre, la Reial Societat, que també n'ha aconseguit 19. Això sí, amb idèntic balanç però millor diferència de gols.
De moment, a fora els números fan patxoca. Són cinc les victòries que acumula: amb el Vila-real (0-1), València (0-1), Espanyol (1-3), Reial Madrid (1-2) i Rayo (0-2). Cal sumar-hi quatre empats. Algun d'ells de molt mèrit, com el 2-2 al Camp Nou. A part, 1-1 a Osca, 0-0 a Anoeta i 2-2 al Ciutat de València. La resta, quatre derrotes. Contra Athletic (1-0), Sevilla (2-0), Betis (3-2) i Eibar (3-0). Amb els gols, equilibri total: 16 a favor i els mateixos 16 en contra.
Res de nou. Pel Girona, i també a Primera. La temporada passada, els números a domicili van ser molt bons. Sobretot tenint en compte que l'equip s'estrenava a la categoria. Amb Pablo Machín a la banqueta va acabar la lliga com el setè millor visitant amb 24 punts de 57 possibles. Per tant, està a cinc d'igualar els registres. De temps i d'oportunitats no li'n falten. Des d'ara fins al final del campionat visitarà els estadis del Leganés, Atlètic de Madrid, Celta, Valladolid, Getafe i també Alabès.
El problema és a Montilivi
Tot el que funciona a fora, s'espatlla a casa. Curiós el cas del Girona, que presenta uns notables números com a visitant, però pèssims quan es vesteix de local. És el pitjor de tota la Primera Divisió, després que l'Osca guanyés el dissabte al Sevilla a l'Alcoraz i l'avancés en aquesta particular classificació. Fins ara, i des de l'agost, l'equip d'Eusebio ha jugat 13 vegades davant del seu públic a la lliga. Són 39 punts en joc, dels que tan sols n'ha guanyat 12. Menys d'una tercera part, que es diu ben aviat. De victòries, ben poques. Només un parell i d'això ja en fa molt. Es va guanyar el Celta al setembre (3-2) i al Rayo Vallecano a finals d'octubre (2-1). D'empats se n'han esgarrapat fins a mitja dotzena: Valladolid (0-0), Leganés (0-0), Atlètic de Madrid (1-1), Getafe (1-1), Alabès (1-1) i Reial Societat (0-0). Els cinc partits restants s'han saldat amb derrota: 1-4 amb el Reial Madrid, 0-1 a mans del Betis, 2-3 amb l'Eibar i 0-2 contra Barça i Osca. Valladolid i Vila-real són els altres dos equips del campionat que també han sumat 12 punts al seu estadi; els castellans, amb una victòria més i els de La Plana, fent més gols.
Els números contrasten, i bastant, amb els de la temporada passada. En l'estrena a Primera, és cert que el Girona també va funcionar millor a fora que no pas a casa. Tot i això, Montilivi va poder celebrar més alegries. Va tancar l'últim curs com el sisè pitjor local; ara bé, va guanyar 8 partits i va fer més gols (26) que no pas els que va rebre (22).
