06 de març de 2019
06.03.2019
Diari de Girona

Lluitar per la Supercopa per confirmar que la millora del Girona és real

Mentre que Eusebio convoca a quasi totes les seves figures per a la Supercopa de Catalunya, el Barça prescindeix de la majoria dels titulars

06.03.2019 | 00:22
Stuani prova de tallar una pilota durant l'entrenament d'ahir celebrat a La Vinya.

Durant molt de temps, la copa de campió del grup tercer de la Segona Divisió B 07/08 presidia la sala de premsa de Montilivi. És el més semblant a un títol oficial guanyat pel Girona, orfe de trofeus a les seves vitrines, tret de guardons menors, com pot ser el Costa Brava. Almenys, per ara. La metamorfosi que ha viscut el club al llarg dels últims anys no només ha dut el primer equip a l'elit del futbol estatal, sinó que també li ha brindat una oportunitat d'or per enfilar-se al capdamunt del podi d'alguna competició amb certa cara i ulls. Cert és que la Supercopa de Catalunya és un invent de la Federació de fa quatre dies que no ha estat massa ben paït per altres entitats. Però, al cap i a la fi, és un títol. Pugnen per ell els dos millors catalans classificats de Primera de l'anterior temporada. Amb el lloc del Barça assegurat, l'altre se l'ha adjudicat el Girona, que ve de signar un exercici estratosfèric. El 17/18, el seu primer entre els més grans, en què va ser capaç de deixar enrere a la classificació l'Espanyol, l'altre candidat. Avui, blaugranes i blanc-i-vermells es veuran les cares a la Nova Creu Alta, a partir de tres quarts de set de la tarda. Toca fer un parèntesi a la Lliga per centrar-se en una competició. Menor, sí, però apuntar-se la victòria té premi. Potser no massa important per al conjunt de Valverde, que ha prescindit de la majoria de les seves figures com Messi, Luis Suárez, Piqué, Busquets i companyia. Però sí, i bastant més, per als d'Eusebio, encara poc habituats a situacions així.

Arriba en un bon moment el partit. Sobretot per als gironins, que han sabut reaccionar a la Lliga. Quan semblava que pitjor estaven, el canvi de dibuix i un excel·lent resultat al Bernabéu (1-2) han estat els ingredients que han explicat la revifalla. El descens, que havia estat a un punt, ara es troba a vuit. Tranquil·litat, per tant. A més, la infermeria s'està buidant. Per això, la d'avui és una oportunitat d'or perquè Eusebio faci provatures, consolidi el seu «renovat» sistema de joc i faci jugar els menys habituals; aquells que, per una cosa o una altra, han tingut poques oportunitats darrerament. El 4-1-4-1 tindrà continuïtat. El mateix esquema que ha servit per sumar set dels últims nou punts, reforçant la defensa tot encaixant un únic gol en tres partits i mantenint a zero la pròpia porteria les dues darreres jornades. La incògnita és saber quines peces utilitzarà. Algunes estan clares. Marc Muniesa ocuparà un lloc a la defensa, com Seydou Doumbia serà la referència ofensiva. També jugarà Patrick Roberts, recuperat d'una lesió que va patir al desembre. Pedro Porro, amb menys protagonisme darrerament, també podria sortir d'inici. Com Valery Fernández, desaparegut en combat des del canvi de dibuix. Èric Montes i Paik, del filial, també tindran una oportunitat. Com el Choco Lozano o fins i tot Aleix Garcia, suplent al camp del Rayo.

Planas, encara lesionat

Convocatòria de 20 jugadors i poques absències. Totes elles, obligades. Dues, per lesió de llarga durada com són Aday Benítez i Johan Mojica. Avancen en els seus respectius processos de recuperació, però encara no tenen data de retorn. Tampoc hi serà el porter Yassine Bounou. No va viatjar a Vallecas per un procés febril. Ja està recuperat i ahir es tornava a entrenar, però se'l reserva. «Estarà en condicions de treballar amb normalitat amb el grup el dijous i també per jugar diumenge, si ho creiem convenient», deia d'ell Eusebio. El tècnic també va parlar de Juanpe. El central es va lesionar la setmana passada; ha quedat fora de la llista i no està gens clar que pugui enfrontar-se aquest cap de setmana al València. «Confiem que, amb el descans que ha tingut, aviat estigui en condicions».

Ramalho, ara amo i senyor del lateral dret, va acabar l'últim compromís de Lliga amb una petita sobrecàrrega. Per si de cas, també ha quedat descartat. «Hem preferit que descansi», confirmava el tècnic. I l'últim, un habitual: Carles Planas continua fora de combat. Va caure lesionat a finals de novembre, al camp de l'Espanyol. Des de llavors no ha tornat a jugar. Ha tret el cap als entrenaments, ha reaparegut i ha recaigut, però encara no ha fet net. «De mica en mica ha anat millorant. Està molt a prop de poder fer tot l'entrenament al mateix ritme del grup, però encara no ha arribat aquest moment». Per tant, el diagnòstic és clar: «Encara no està per jugar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook