Tots els gironistes vam experimentar sentiments oposats durant els primers minuts després del xiulet del final del partit de divendres passat contra el Rayo. Una nit del tot agredolça, sense cap mena de dubte. D'una banda molts penyistes estàvem emocionats amb la meritòria victòria del Girona, emetent les seves votacions a tort i a dret, majoritàriament centralitzades en Stuani, amb un gol de murri amb la cama dreta i envoltat de 4 defenses, i un segon gol de cap amb centrada mil·limètrica de Pedro Porro. De l'altra, i de manera gairebé simultània, ens assabentàvem de la defunció de l'expresident Josep Gusó. Una autèntica gerra d'aigua freda per a tota la família del Girona FC. En aquest escrit, més que destacar els nostres jugadors, vull destacar la figura de Gusó. Des del nostre més profund respecte, va per ell.

Encara recordo com si fos ahir l'entrevista que va concedir a TV3 tot just després d'assolir l'ascens a Segona A. El periodista li va preguntar «i a partir d'ara, què?». Ell, encara trasbalsat i emocionat pel que acabava de passar, va contestar que a partir d'ara caldria lluitar molt per consolidar la categoria. No li va faltar temps per reconèixer la vàlua dels nostres futurs adversaris : Reial Societat, Tenerife, Celta o Llevant, entre d'altres.

Durant la seva presidència, el Girona va començar la remuntada en les categories nacionals espanyoles, en el que, al cap i a la fi, seria el preludi de l'època daurada del nostre club. Amb ell, vam assolir l'ascens a 2a B i posteriorment a 2a A (50 anys més tard de la darrera presència en la categoria de plata).

Amb ell presidint l'entitat, es va dur a terme la conversió del Girona en SAE, requisit imprescindible per a la viabilitat econòmica del club, en uns moments complicats, amb uns jugadors ja a Segona amb uns requeriments salarials molt elevats per ser afrontats per un equip que estava en una situació complicada.

Altres clubs amb perfil similar al nostre es van quedar pel camí. El Girona, amb Gusó com a president, se'n va sortir, i ara ja veieu on som? Des del respecte als nostres rivals, i consolidant a poc a poc la nostra presència a Segona, el Girona va poder celebrar el premi major amb l'ascens a Primera. Aquest ascens i els gairebé dos anys en la màxima categoria de ben segur que van fer que la seva llarga malaltia fos una mica més suportable per a ell. El seu record estarà sempre present entre l'afició i els penyistes per tot el que va aportar al Girona.