El 9 de febrer passat molts aficionats van abandonar Montilivi convençuts que després del 0-2 contra l'Osca, el Girona havia tocat fons. I el pitjor no era el present, sinó allò que venia per davant, havent de visitar un Madrid pletòric al Bernabéu amb un sol punt de marge respecte al descens. Però, com diu el tòpic, la màgia del futbol és que a vegades passen coses inesperades i aquell equip que semblava una ànima en pena, capaç de sumar només 4 punts dels últims 30 en joc, va mutar a Madrid en una segona part molt bona i ara en porta 7 de 9. Un balanç que l'ha convertit en el millor dels equips classificats entre els llocs 10 i 20 de Primera d'aquestes darreres tres jornades i que ha permès als d'Eusebio torna a allunyar el fantasma del descens. Si aquell assolellat diumenge del 17 de febrer el Girona saltava a la gespa del Bernabéu a només un punt de l'abisme, quinze dies després, l'1 de març, guanyava a Vallecas i disparava el coixí fins als vuit punts.

La reacció del Girona ha sigut espectacular des que Eusebio decidís sacsejar l'equip amb un canvi de sistema, prescindint dels tres centrals i els dos carrilers, per plantejar un 4-1-4-1. Però el millor és que aquest bon moment ha coincidit amb l'encallada de diversos rivals. De fet, en només tres jornades els blanc-i-vermells han escalat tres posicions a la classificació, i, amb els 31 punts que ara tenen, s'acosten a la zona de confort del campionat i caminen a un ritme similar que l'Eibar, el Leganés, l'Athletic i l'Espanyol, cap a la permanència. Eusebio parlava la setmana passada d'una salvació de 42-43 punts, però veient com els costa sumar als quatre o cinc últims classificats potser no en caldran tants. El Girona, amb tres triomfs més en els dotze partits que resten, i algun empat, hauria de tenir-ne prou per assegurar-se un altre any entre les estrelles.

Mentre el Girona fa tres partits que no perd i acumula set punts de nou, dos equips de la Lliga per evitar el descens, el Rayo i el Valladolid, no n'han sumat cap. Els madrilenys, penúltims, porten cinc derrotes seguides i dissabte que ve van al Camp Nou. Els de Sergio González, mentrestant, amb un marge de tres punts sobre el descens, només han fet un empat en les últimes cinc jornades i porten tres derrotes seguides. A Vallecas ja hi ha qui diu que Paco Jémez o Cuco Ziganda estan escalfant per la banda per si han d'entrar a rellevar Míchel. De moment a Valladolid encara no s'ha qüestionat Sergio.

Tampoc passa pel seu millor moment el Celta, que a la jornada 23 tenia els mateixos 24 punts que el Girona i que tres partits després tan sols ha augmentat el seu botí en un. Els gallecs només han guanyat un dels últims onze partits (1-0 al Sevilla) i aquest cap de setmana, després de perdre a Eibar (1-0) el club va decidir prescindir del tècnic Miguel Cardoso i confiar en Fran Escribá per donar un cop de timó des de la banqueta.

Recuperar el terreny perdut

Aquesta bona dinàmica de resultats del Girona amb les victòries contra el Madrid i el Rayo, i l'empat a casa amb la Reial Societat, han permès als d'Eusebio recuperar el terreny perdut i acostar-se a la zona mitjana de Primera. En aquest període han sumat més que l'Eibar, el Leganés, l'Athletic i l'Espanyol, quatre equips que els gironins tenen per davant, i també que un Llevant situat un punt per sota. Els valencians tenen aquest cap de setmana un partit molt important: rebran el Vila-real diumenge, tot just mitja hora després que s'hagi acabat a Montilivi el Girona-València. Tenint en compte aquesta compromesa sortida pels groguets, i que el Rayo juga dissabte al camp del Barça, tot el que sigui sumar pels gironins pot ser bo per seguir eixamplant la distància amb els tres últims llocs.

Falten dotze jornades per al final del campionat i venen jornades d'emocions fortes. El Vila-real, per exemple, jugarà els pròxims partits contra Llevant, Rayo, Celta i Barça, i el Celta se les ha de veure amb Betis, Madrid, Vila-real i Osca. Tot o bé rivals directíssims o bé equips que estan a dalt. L'Osca, molt millorat en la segona volta gràcies als fitxatges d'hivern, ha aconseguit allò que semblava impossible, enganxant-se a la lluita per a la permanència. Els seus propers partits seran determinants però tampoc ho tindrà fàcil contra Getafe, Alabès, Madrid i Celta. El Girona jugarà amb València, Leganés, Athletic, Atlètic de Madrid i Espanyol des d'ara i fins a primers d'abril, en un mes de març que té una aturada de la Lliga per seleccions el cap de setmana del 23-24, i que quan es reprengui ho farà amb una setmana de tres partits. En el cas del Girona li arribaran amb la sortida al Wanda entre els duels a Montilivi contra Athletic i Espanyol. Per al Girona, sumar un parell de victòries en aquest tram de calendari podria ser ja pràcticament definitiu.

De moment el conjunt de Montilivi ha fet el més difícil, que era reaccionar quan el futur es veia cada vegada més negre. Ara els d'Eusebio farien bé de millorar els seus mals registres a Montilivi per edificar-hi la segona part d'aquest canvi. Aquesta temporada a casa només s'hi han guanyat dos partits, al Celta i al Rayo, i de l'últim triomf contra els madrilenys ja n'han passat més de quatre mesos. Tot i que el València arribarà diumenge a l'estadi en un gran moment, el Girona també pot aprofitar el partit per confirmar-hi la reacció i acabar d'esvair tots els fantasmes que encara l'amoïnen.