El diumenge 17 de febrer, fa encara no tres setmanes, el Girona visitava el Santiago Bernabéu amb la sensació que anava directe a l'escorxador. En el seu darrer partit, l'equip entrenat per Eusebio havia tocat fons perdent contra el cuer, l'Osca, a Montilivi, en un 0-2 que semblava poc menys que el pròleg de la primera caiguda del conjunt gironí en zona de descens cinc anys després de l'últim cop. Els dies abans de jugar contra al camp del Madrid, en l'entorn gironí poca gent creia que l'equip tornaria de Chamartín havent evitat una golejada i eren pocs menys els que feien càbales sobre en quina jornada el Girona acabaria caient en zona de descens. Però, com que una de les gràcies del futbol és que fer pronòstics gairebé sempre et deixa malament, els gironins es van emportar els tres punts de Madrid en un cop d'efecte que s'ha allargat amb l'empat a casa contra la Reial Societat i, sobretot, la important victòria del divendres al camp del Rayo Vallecano. 7 punts dels últims 9 possibles en una ratxa que acosta el Girona al seu objectiu de la permanència amb tres partits que tenen en comú el canvi de sistema tàctic proposat per Eusebio Sacristán.
El tècnic del Girona es va presentar al Santiago Bernabéu amb un dibuix inèdit aquesta temporada, un 4-1-4-1 amb el brasiler Douglas Luiz per davant de la defensa, que desterrava l'habitual línia de tres centrals (el clàssic sistema de Pablo Machín). Una novetat que va funcionar, especialment a la segona meitat amb les entrades de Lozano i Aleix Garcia, i a la que el tècnic castellà del Girona ha donat continuïtat en els dos partits següents contra Reial Societat i Rayo Vallecano. «D'alguna manera alguna cosa calia canviar. El premi no arribava, encaixàvem gols, calia una fórmula per ser més consistents defensivament. Pensàvem que ens podia anar bé aquesta proposta», explicava Eusebio el dia de la victòria del Santiago Bernabéu per argumentar un canvi de sistema modificant, un altre cop, el seu criteri després que en la novena jornada de lliga sortís a jugar al camp de la Reial Societat amb tres centrals perquè el 4-3-3 de l'inici de curs no acabava de funcionar i s'havia estavellat definitivament amb la derrota 2-3 davant l'Eibar a Montilivi (6 d'octubre) en un partit en què Eusebio havia apostat per una línia de quatre defenses, amb Muniesa de lateral esquerre, i Aday jugant d'interior per davant seu.
