11 de març de 2019
11.03.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

· OPINIÓ

Les ganes de guanyar suposen una nova derrota a Montilivi

10.03.2019 | 23:28

l Girona va fer el més difícil en un matx en el qual va anar sempre a remolc: Ramalho va igualar el gol de Guedes i Stuani el de Dani Parejo, però no va poder guanyar un partit que es va escapar a la part final. Les ganes de buscar la victòria quan el València es va quedar en inferioritat numèrica van propiciar un desordre sobre la gespa que van aprofitar els visitants per sentenciar en un contracop molt ben finalitzat per Ferran. Guanyar un partit on l'adversari va anar sempre per davant en el marcador era complicat, però tal com es va arribar a la part decisiva l'empat no es podia escapar.


Pocs canvis a l'onze inicial. D'inici Eusebio va tornar a repetir el sistema de joc que tants bons resultats li està donant fins ara. Un recuperat Bounou va tornar a la porteria en el lloc de Gorka Iraizoz: el marroquí és el titular a la Lliga i sempre que ha estat en condicions ha tingut la confiança de l'entrenador. Al darrere amb Juanpe a la banqueta van jugar Alcalá i Bernardo a l'eix, mentre Jonás Ramalho i Raúl García repetien com a laterals. La baixa també per lesió de Douglas va obligar el tècnic local a moure posicions a la zona de creació: Pere Pons va ocupar el lloc del brasiler mentre que Aleix Garcia i Àlex Granell jugaven més endavant. A les bandes, Portu se situava a la dreta mentre que Borja García ho feia a l'esquerra. Com a davanter centre i preparat per la rematada i provocant perill constant, continuava el golejador Stuani. El València també va presentar un onze de garanties. Els visitants venien de jugar competició europea el passat dijous i també tenien present que d'aquí a quatre dies han de disputar la tornada contra el Krasnodar rus. Marcelino va tornar a alinear fins a set jugadors que venien de disputar el matx de dijous passat: Neto sota pals, a l'eix Paulista i Roncaglia eren els centrals, mentre que l'italià Piccini i un incisiu Gayà se situaven com a laterals. Al centre del camp Dani Parejo, sancionat pel partit de Rússia, era l'encarregat de portar la batuta. Al seu costat un Kondogbia molt participatiu en el joc ofensiu l'acompanyava per donar equilibri. A les bandes, el portuguès Guedes va fer un bon partit desequilibrant en les accions individuals. Guedes buscava les diagonals en conducció de fora cap a dintre i va ser l'autor del primer gol, realitzant un bon desmarcatge i finalitzant a un sol contacte davant la sortida de Bounou. En atac el València disposa de davanters amb perfils diferents i d'inici Marcelino va repetir una davantera molt titular: Kevin Gameiro era l'encarregat de fixar els centrals jugant en una posició més estàtica, mentre Rodrigo realitzava molts moviments de suport per poder rebre entre línies.

A mb recursos per moure l'equip. A la primera part es va mantenir la igualtat en el marcador i una falta lateral molt ben executada per Granell la va rematar Ramalho al fons de la porteria. Aquesta va ser la resposta del Girona al gol inicial de Guedes per tornar l'equilibri al partit. Tot feia pensar que a la represa els locals podrien augmentar el ritme de joc amb la idea de dificultar les idees del seu rival, però els valencians es van tornar a avançar en un xut potent de Dani Parejo que va sorprendre un Bounou que no va poder fer res en la seva estirada. De nou tocava anar a remolc d'un València que a mesura que avançava el partit renunciava a atacar per replegar dins el seu propi terreny de joc. En veure que li faltava una reacció al seu equip, Eusebio va actuar: van entrar Pedro Porro a la dreta i Seydou Doumbia a la davantera i més endavant Patrick Roberts va saltar a la gespa per ocupar la banda esquerra de l'atac. El tècnic local buscava donar un aire nou i els canvis van servir per tornar a igualar el partit. El Girona va jugar la part final amb un jugador més. L'expulsió del central Roncaglia va deixar el València amb deu i els gironins van aprofitar-ho per atacar. Quan el Girona tenia la pilota guanyava importància aconseguir superioritats numèriques per dintre. Els valencians se situaven en dues línies de quatre deixant només Ferran com a referència ofensiva. Els moviments de Borja García eren bàsics: el madrileny ocupava una posició centrada i Granell jugava més enrere per col·laborar en la sortida de pilota mentre Porro a la dreta i Roberts a l'esquerra donaven amplitud i profunditat.


Dos centrals contra dos davanters. Des que Eusebio va modificar el sistema de joc i va decidir jugar amb una línia de quatre al darrere, el Girona sempre s'havia enfrontat contra equips que jugaven amb un sol davanter centre: al Bernabéu contra el Madrid jugava Benzema, a Montilivi contra la Reial Societat el punta va ser Juanmi i a Vallecas contra el Rayo va jugar Raul de Tomàs. Ahir, Alcalà i Bernardo van haver de marcar Gameiro i Rodrigo, dos davanters que es compenetren molt bé i defineixen els moviments a la zona de finalització. Per poder contrarestar els moviments a la zona de finalització del València calia estar molt ben posicionats: les ajudes defensives i les cobertures havien de ser constants; primer calia que els centrals s'ajudessin entre ells, després als laterals els calia seleccionar en quines ocasions havien de tancar els espais o en quines es podien incorporar a l'atac.

L'objectiu exigia mantenir la seguretat defensiva. Un dels jugadors que tenien una funció específica en el treball defensiu era Pere Pons: l'encarregat de situar-se per davant dels centrals i el responsable de tallar les línies de passada cap als davanters, al mateix temps que també podia participar en l'elaboració del joc. La posició defensiva del de Sant Martí Vell era indispensable: evitar que els davanters visitants poguessin rebre la pilota en condicions i eliminar les passades que els seus companys podien efectuar facilitava molt les tasques a tota la línia defensiva. El Girona va perdre el primer partit amb el nou sistema de joc i ho va fer contra un rival complicat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook