11 de març de 2019
11.03.2019

Gestió, tranquil·litat, retorn als orígens

10.03.2019 | 23:28

ls finals de partit no van ser ahir els millors moments del Girona FC. D'entrada, a Montilivi el València va fer el 2-3 en el minut 90. I en el 92, el porter Neto va salvar una doble ocasió dels gironins quan tota la graderia cantava l'empat a tres. Però les desgràcies no varen acabar aquí. Dues hores més tard, un rival directe com és el Vila-real, va arribar al minut 90 empatant a zero a camp del Llevant. Però els de la Plana varen fer el 0-1 en el minut 93 i el 0-2 en el 96. Resultat de tot plegat, el Celta ha caigut en el descens, cosa que retalla les diferències dels gironins respecte a les places calentes en només sis punts, en comptes del vuit que hi havia abans de començar la jornada. Una permanència que a hores d'ara s'està treballant bàsicament lluny de Montilivi, perquè a casa l'equip hi està totalment encallat, amb només dues victòries en catorze partits.

S'imaginen on seria aquest equip si en comptes d'haver sumat només aquestes dues victòries esmentades, se n'haguessin guanyat, per exemple, quatre. No és que els números fossin aleshores per llançar coets, però no podem negar que cinc o sis punts més col·locarien l'equip en òrbita de lluitar per les places europees com es va fer l'any passat. I de passada, deixarien les angúnies de la salvació per a altres conjunts. Perquè a hores d'ara el que està passant al Girona FC com a local es pot dir de dues maneres: que ha sumat 12 de 42 punts possibles a Montilivi; o bé que de l'estadi s'han escapat 30 dels 42 punts que hi ha disputat. I no sé quina de les dues maneres de dir-ho fa més feredat. Però vaja, les coses són així i no ens hauríem d'estranyar si al final de la temporada s'explica que la permanència s'ha assolit amb tres o màxim quatre triomfs com a locals. Seria còmic, però igual de vàlid que haver-hi guanyat tots els partits. Al final el que comptarà serà la permanència, sobretot si es juga com ahir, on la imatge de l'equip sí va ser reconeguda pel públic, a diferència del que havia passat en la derrota davant del cuer Osca fa algunes jornades.

I per mirar-ho en positiu, ja que l'equip està fort a fora, dissabte vinent partit important a Leganés, amb els madrilenys dos punts per damunt a la taula. O sigui un altre rival a qui es pot superar i col·locar en la lluita de les angúnies. Qui faci el pas endavant segurament deixarà aquesta faceta arreglada, malgrat que les matemàtiques encara no ho diran.

I com que en aquests moments ja val tot, de cua d'ull s'haurà de mirar un apassionant Vila-real-Rayo Vallecano. Aquí si que hi ha angúnies i nervis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook