12 de març de 2019
12.03.2019
Entrevista a Manolo Alfaro

«Controlar la pressió, mirar el porter i xutar amb tensió»

Manolo Alfaro destaca el mèrit de transformar penals amb equips petits «amb la pressió de poder baixar»

11.03.2019 | 23:57

Vostè que en sap, com s'ha de llançar un penal?
La realitat d'un penal és que ha d'acabar a dins. De vegades un mal xut pot entrar i, en canvi, un de bo pot fregar el pal i anar a fora. Un especialista ha de dominar molt els seus mitjans i, sobretot, controlar la pressió. No és el mateix xutar un penal sabent que t'hi jugues el descens i que baixar és la mort per al teu club, que fer-ho en una eliminatòria de Champions League.

En va fallar algun durant la seva carrera amb Atlètic, Valladolid, Hèrcules, Vila-real o Múrcia?
He xutat molts penals... En vaig fallar un al camp de l'Ourense amb l'Hèrcules. Me'l va tocar el porter Bizarro, va anar al pal i va sortir a fora. Els altres els vaig marcar tots.

Com es va convertir en un especialista?
Jo no era el llançador habitual i m'hi vaig anar especialitzant a partir del moment que vaig ser important per a l'equip. Tot va començar en un Salamanca-Hèrcules (94-95) amb un penal al min. 94. Hi havia molta pressió i poca gent disposada a xutar-lo. Vaig assumir la responsabilitat i des de llavors es va confiar en mi.

Fer 15 gols de penal a Primera contra els millors porters té mèrit.
Hi ha diversos punts de vista. Té mèrit però també hi ha gent que diu que és «fàcil» fer gols de penal. A aquests els dic que, sol davant del porter, quan el teu equip es juga evitar el descens davant 50.000 persones, no ho és tant.

Quin era el seu truc?
Esperava molt el porter. Un bon xut amb l'interior perquè puguis dirigir bé la pilota. El porter pot endevinar el costat, però si el xut és tens, és difícil que l'aturi.

És un art? Messi és el millor i n'ha fallat uns quants de penals...
Més que el xut, la clau és la mentalitat, a l'hora d'atacar la pilota en el moment precís. Això està per sobre de la qualitat. Messi no és cap especialista però sí que assumeix la responsabilitat. Hi ha altres jugadors com Stuani, Mendieta o Neymar que tenen una tècnica de llançament més eficaç.

Vostè tenia algun referent a l'hora de xutar-los a la seva època?
Vaig aprendre'n una mica de tots. He admirat tots els jugadors de nivell, fossin de l'equip que fossin. Vaig agafar coses de Manolo Sánchez, Futre i Schuster, amb qui vaig jugar a l'Atlètic, i també de rivals. Cal fixar-se en els millors per perfeccionar els xuts, controls, centrades... tot.

Què li sembla com els xuta Stuani?
Ho fa força com ho feia jo, a l'hora d'atacar la pilota i fer el xut. Al veure'l llançar, veig que domina els tempos.

Va baixar amb Hèrcules i Vila-real. Suposo que hauria canviat fallar els penals que fos per una salvació...
Sens dubte. L'equip està per sobre de tot. En clubs petits i quan s'està a baix hi ha molta més responsabilitat. Les situacions de tensió per no baixar són molt més grans que un partit de Champions. Si el Barça o Madrid en fallen un, no baixen de categoria amb tot el que comporta.

L'estadística sempre es trenca un dia o altre?
És impossible marcar 50 penals. Un dia t'entrebanques o el porter la toca amb els dits. L'errada existeix i cal saber-hi conviure. Apendre a fallar és bo per al proper llançament. Com també aprendre a perdre et fa més bon equip.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades