12 de març de 2019
12.03.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

El mètode Stuani

El davanter uruguaià del Girona va transformar diumenge contra el València el 15è penal consecutiu a Primera Divisió · El pitxitxi blanc-i-vermell iguala el rècord de Manolo Alfaro amb Hèrcules i Vila-real

11.03.2019 | 23:57
El mètode Stuani

No li van tremolar les cames ni li va pesar la responsabilitat. Diumenge passat, altre cop Cristhian Stuani va agafar la pilota i la va col·locar al punt de penal després que el VAR corregís l'àrbitre i assenyalés un penal per mans de Diakhaby (València). Era el minut 83 de partit. Tot el que li va dir el porter Neto li va entrar per una orella i li va sortir per l'altra poc abans que engaltés un llançament sec a l'esquerra del brasiler. Un gol que, pel que fa a punts, no va tenir cap transcendència però que sí que fa que Stuani escrigui un nou capítol a la història, no només del Girona sinó de la Lliga. I és que amb el penal transformat diumenge, Stuani va igualar el rècord de 15 llançaments consecutius sense fallar a la màxima categoria que tenia fins ara Manolo Alfaro (Hèrcules i Vila-real del 1996 al 99). Un registre a l'abast de ben pocs especialistes i que ha situat el pitxitxi blanc-i-vermell entre els millors llançadors del futbol estatal per davant d'il·lustres com Ronald Koeman o Gaizka Mendieta o del croat del Valladolid Alen Peternac, que es va quedar amb 14.

Des que va fitxar pel Girona ara fa un parell d'estius, Stuani no sap què és fallar una pena màxima. Sense anar més lluny, dimecres passat va donar la primera Supercopa de Catalunya al Girona també gràcies a un gol de penal contra el Barça. De fet, Stuani no falla un penal en partit oficial des de fa gairebé una dècada. Va ser ara aviat farà nou anys quan l'uruguaià, quan jugava a l'Albacete, va enviar una pena màxima al pal esquerre de Leandro al camp de l'Elx. Poc abans, Stuani sí que havia pogut batre de penal el porter de l'Elx amb un llançament més afinat. Des d'aquell dia, Stuani no ha fallat cap més penal. L'estiu del 2010 va fer el salt a Primera amb el Llevant primer i el Racing després. Amb els valencians només va xutar, i marcar, un penal a la Copa a Xerez. Amb el Racing va executar i materialitzar quatre penes màximes, a més d'una altra a la Copa del Rei. El curs 12-13 va fitxar per l'Espanyol i durant la seva etapa a Cornellà va transformar els dos únics penals que va xutar contra Sevilla i Elx.

Infal·lible amb el Girona

Després d'un parell de temporades a Anglaterrra amb el Middlesbrough, en què no era l'encarregat de xutar-los, Quique Cárcel i Pablo Machín el van recuperar per a la Lliga la temporada passada. L'uruguaià de seguida es va convertir en el màxim exponent ofensiu del Girona i això incloïa agafar la responsabilitat de llançar els penals. Cap problema. Stuani ho va fer amb normalitat i el curs passat va transformar els 5 que va xutar (Las Palmas, Athletic, Leganés, Alabès i Getafe). Enguany continua infal·lible i ha marcat els 4 que ha xutat (Osca, Atlètic, Madrid i València).

Atrapat Alfaro, a Stuani només li falta ara superar-lo per convertir-se en el jugador amb més penals transformats consecutivament a Primera. En aquest sentit, l'exdavanter de l'Hèrcules i el Vila-real entre d'altres, i actual entrenador de l'Azuqueca de Henares de la Tercera Divisió manxega, subratlla el mèrit que té l'encert en els penals de jugadors com ell i Stuani sobretot per la pressió i responsabilitat que tenen. «El cas d'Stuani i el meu són semblants. Nosaltres no xutem penals per engreixar registres golejadors com poden fer altres, sinó que ho fem en moments molt delicats i en equips que lluiten per salvar la categoria. Aquests penals són més difícils de fer», subratlla Alfaro, que després de jugar a l'Atlètic, Valladolid, Hèrcules, Vila-real i Múrcia i de pujar a 2a B el Toledo com a tècnic, ara entrena l'Azuqueca a Tercera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook