Leganés i Girona. Tan similars i tan diferents alhora. Clubs humils, familiars, petits en comparació als transatlàntics que naveguen per l'elit del futbol espanyol. Entitats que han hagut de picar molta pedra per ser on són actualment. Fa ben poc que uns i altres conviuen a Primera, una categoria fins fa res desconeguda per tots dos. Pressupostos baixos, la permanència com a objectiu i rivals directes a la classificació, amb alguna gesta històrica a la Copa com a anècdota per al record. Però aquest any, trajectòries completament oposades. Ratxes que no tenen res a veure i que es posaran a prova aquest dissabte a Butarque (20.45 hores).

Cap dels dos equips pot dir, a mitjan març, que té la permanència a la butxaca. Ni de manera matemàtica ni virtual. Encara els queda feina per fer. Això sí, tenen cert marge respecte el descens i el coixí és prou ampli com per respirar amb certa tranquil·litat. El Leganés es troba a vuit punts del perill i a sis del Girona. Han arribat aquí per dues vies ben diferents. Una, la que se li presuposa a un conjunt que lluita per no baixar. La que ha triat el Leganés i que no és pas cap altra que fer-se fort al seu camp i sumar tot allò que s'escapa quan es juga a fora. Perquè els de Mauricio Pellegrino funcionen, i molt bé, a Butarque. Allà només hi han perdut un partit: 0-1 contra el Vila-real a principis de temporada. Al seu estadi, equips com el València, Atlètic de Madrid, Sevilla i fins i tot el Barça no hi han guanyat pas. En el cas del conjunt blaugrana, amb derrota històrica (2-1) al setembre. El Leganés és el vuitè millor local de tota la Primera Divisió, amb 24 punts de 39 possibles a casa i un balanç de 6 victòries, els mateixos empats i una única desfeta. A més, no és fàcil fer-li gol en aquest escenari. N'ha encaixat 10 pels 17 que ha marcat. Encadena 11 partits seguits puntuant al seu estadi. Aquesta inèrcia li ha permès arreglar els seus mals números a fora. Per començar, és el pitjor visitant de la Lliga, juntament amb el cuer Osca. A domicili ha encaixat 9 derrotes i rep un munt de gols: 22. Cara i creu.

Tres quarts del mateix li passa al Girona, però intercanviant els rols. També és com la nit i el dia el conjunt d'Eusebio Sacristán, encara que, en el seu cas, els bons números els presenta a fora i els dolents, a casa. A Montilivi no hi ha manera. Són ja més de quatre mesos sense guanyar i per això mateix és, conjuntament amb el Valladolid i el Vila-real, un dels equips que té el trist privilegi de ser avui dia el pitjor local de tota la categoria. Ara bé, dissabte li toca posar-se el vestit de visitant. El que més se li escau. Perquè a fora funciona com un rellotge. És molt més fiable. Tant, que és el sisè millor forani del campionat, només superat pel Barça, Reial Madrid, Atlètic, Getafe i Reial Societat. A fora ha guanyat més partits (5) dels que ha perdut (4), a més de sumar 4 empats. En total, acumula 19 punts de 39. Un molt bon balanç.

El duel de ratxes, per tant, està servit. I ho farà amb un pronòstic ben difícil de desxifrar. A Butarque mesuraran les seves forces un dels millors locals de la categoria amb un dels visitants més sòlids de la Primera Divisió. Això sí, tots dos s'hi presentaran després de perdre els seus últims partits. Com reaccionaran?