«He après molt al costat de Stuani»

L'estiu de 2017 acabava de pujar amb el Gimnàstic de Manresa de Lliga Nacional a Divisió d'Honor juvenil i vaig tenir els primers contactes amb l'Albert Síria (director esportiu de l'Acadèmia del Girona FC). Em va transmetre la confiança que tenia el club en mi i això va ser determinant. El projecte de futur que tenia i té el Girona, que en aquells moments havia pujat a Primera, és molt bo per mi. I així es va concretar el meu fitxatge, d'entrada per jugar al juvenil de Divisió d'Honor.

En un any i mig ha jugat al juvenil, s'ha consolidat a Segona B amb el Peralada i ha debutat al primer equip. Té la sensació que tot ha anat molt ràpid?

Sí que la tinc la sensació que tot ha anat molt ràpid. La veritat és que el club ha confiat molt en mi i m'ho ha demostrat. La temporada passada bàsicament vaig estar al juvenil i vaig fer dos partits amb el Peralada, tot i que vaig estar quatre mesos lesionat perquè em vaig trencar el menisc per segona vegada. He tornat amb força i aquest any ja he fet una vintena de partits amb el Peralada a Segona B, amb quatre gols, i he jugat uns minuts amb el Girona en Copa contra el Madrid.

Des de quan juga a futbol?

Vaig començar als 4 anys al poble, a Esparraguera. Al principi vaig començar jugant a futbol sala, fins que en edat aleví em vaig canviar al futbol. Vaig passar per l'Escola del Barça, a infantils al Gavà i després vaig patir el primer trencament de menisc. Superat això vaig anar al Gimnàstic de Manresa i d'allà, al Girona.

Es veu sent futbolista professional?

Tot ha anat molt ràpid, com li deia abans. Sempre m'ha agradat el futbol i com qualsevol nen somies ser futbolista professional. Ara estic content perquè m'ha arribat una oportunitat per aconseguir-ho. Estic orgullós d'haver ftxat per un club de Primera, no m'ho vaig pensar quan va arribar la proposta del Girona. A part, no vull deixar de formar-me i ara m'estic preparant per fer una prova i accedir a algun cicle superior relacionat amb els esports o amb el món empresarial. Quan vaig pujar a Divisió d'Honor amb el Gimnàstic de Manresa abans de fitxar pel Girona venia de la lesió al menisc i per res m'hauria pogut imaginar tot el que m'ha vingut després.

Quina mena de davanter és, quins són els seus referents?

Els meus referents són jugadors com Luis Suárez, Cavani i Stuani. Jugadors lluitadors, davanters que ho deixen tot al camp. Per mi ha sigut increïble poder compartir entrenaments amb Stuani, és un futbolista increïble. El primer dia que em van citar a treballar amb el primer equip estava molt nerviós. He après molt al costat de Stuani, és un referent per a tot el Girona, un futbolista que ho lluita tot.

Li ha donat consells Stuani?

Sí que hi he parlat i me n'ha donat molts, de consells. Sempre que he anat al primer equip m'han tractat molt bé, és un vestidor molt humil a pesar dels grandíssims jugadors que hi ha. Igual com amb Chicho o amb Eusebio, que sempre m'han transmés la seva confiança. Sé que estic en un club professional i que he de treballar cada dia al 100% per tornar la confiança que han dipositat en mi.

Quina imatge té el Girona des de fora de la província?

El club està creixent fent passes de gegant. Cada vegada s'està veient un Girona més fort, que pot guanyar qualsevol. A Catalunya transmet una molt bona imatge i ja s'ha vist que pot lluitar de tu a tu contra el Barça i l'Espanyol, que eren fins ara els grans referents del futbol català. Fixi's que la setmana passada la Supercopa se la va endur el Girona, per exemple.

On es veia jugant aquest any?

En principi havia de fer la pretemporada amb el Peralada i la idea era que seguís jugant al juvenil del Girona. Però al final des del cos tècnic el míster m'ha donat confiança i he anat creixent a Segona B amb el Peralada.

Porta dues jornades seguides marcant. Està en el seu millor moment?

No és que jo estigui en el meu millor moment, és que l'equip creix i millora cada dia i això vol dir que també hi ha més oportunitats de fer gol i de guanyar partits.

Quin ha sigut el gol de la seva vida fins ara?

Em quedaria amb el meu primer gol amb el Peralada a Segona B aquesta temporada. Va ser contra l'Atlètic Balears (2-2). I va ser una sensació increïble, difícil de descriure.

Amb la victòria contra l'Ebro s'ha guanyat mitja permanència?

Confio al cent per cent en aquest cos tècnic i en els companys del Peralada. Tots fem un bon treball en el dia a dia i sortim a totes en els partits. Ens salvarem segur, perquè la feina diària hi és.

S'esperava jugar contra el Madrid el partit de Copa?

No, no m'ho esperava gens. Quan vaig entrar estava somiant. No m'ho podia creure. Quan vaig entrar al camp anàvem 0-2 i vaig poder donar l'assistència a Pedro Porro per fer l'1-2, en una acció col·lectiva amb tres jugadors del juvenil del Girona de l'any passat, perquè també hi va intervenir Valery. Va ser molt bonic aconseguir aquell gol per tots tres. Aquell dia va ser superespecial. A la grada hi havia la meva família, i els meus pares no van poder evitar plorar quan em van veure a la gespa. Em van dir que era el primer premi pel meu esforç i que si seguia així me n'arribarien molts més. He de seguir treballant.

Es va quedar alguna samarreta d'algun jugador del Madrid?

Tinc la de Carvajal. Després al vestidor va estar molt bé perquè tots els companys em van venir a felicitar.

Quin futur espera?

Tinc contracte amb el Girona fins al 2023. Voldria jugar algun dia amb el primer equip a Primera i seguir aprenent dels grans jugadors que hi ha.