La victòria a Butarque (0-2) dona tranquil·litat al Girona, que després d'unes jornades d'alts i baixos sembla que a poc a poc va deixant encaminat el seu objectiu cap a la permanència. Treballar-se els tres punts a la primera part i aguantar en la segona per mantenir-los, ha permés als homes d'Eusebio Sacristán dormir a nou del descens quan només falten deu jornades per acabar la lliga. «L'equip vol aconseguir els punts per tenir la salvació matemàtica», deia Portu -autor dels dos gols- després del partit i, de moment, ja estan posant fil a l'agulla. Com a mínim, fora de casa on l'equip encadena tres victòries consecutives. Ara només fa falta millorar a Montilivi, la gran taca a l'expedient dels blanc-i-vermells.

Després de la derrota d'ahir del Celta al Santiago Bernabéu (2-0), el Girona queda pendent del resultat del partit entre el Vila-real i el Rayo Vallecano per saber exactament quants punts de coixí té respecte al descens. Però vaja, els números tampoc variarien gaire. El pitjor dels casos seria que el Rayo guanyés perquè llavors seria l'equip madrileny qui passés a marcar el descens amb 26 punts i el Girona amb 34, quedaria a vuit de la zona perillosa. Mentre que un empat o una derrota, els deixaria tancar la jornada 28 tal com s'han llevat: a nou punts del descens. Si fa no fa, el resultat no és tan trascendental com jornades enrere on tot podia ser a cara o creu.

Una altra nota positiva que deixa el triomf davant del Leganés és que els d'Eusebio encadenen la tercera victòria consecutiva a domicili. Curiosament, totes a la Comunitat de Madrid. Primer va ser la victòria impensable davant tot un Reial Madrid (1-2), per deixar clar de quina pasta estan fets els gironins, i després han sigut contra el Rayo (0-2) i ahir a Leganés.

Convertint-se en un dels visitants més temibles de la lliga, el Girona només necessita capgirar la dinàmica a Montilivi. Els d'Eusebio no hi guanyen des del passat 27 d'octubre, precisament davant del Rayo (2-1). Últimament, tot i ensumar la victòria d'aprop se'ls fa un món alhora de lligar els resultats.

El darrer exemple va ser contra el València. Els gironins van enlluernar l'afició amb una gran posada escena, però en temps afegit els valencials s'emportaven el partit amb un gol de Ferran Torres que deixava en un no res tots els mèrits dels blanc-i-vermells.

I tot plegat el dia que Pere Pons, una institució del vestidor del Girona, complia 200 partits de blanc-i-vermell entre lliga i Copa. Ho va celebrar guanyant, la millor manera possible.