És difícil d'explicar com un equip al que li costa un munt sumar de tres en tres a casa, se'n surt amb tanta contundència com a visitant. Així és el Girona d'Eusebio, que ahir va confirmar que li pesa més Montilivi que no jugar arreu, on sigui. A Butarque, on gairebé ningú hi havia guanyat, va encadenar la seva tercera sortida amb victòria. De la mà de Portu, letal als primers minuts amb un doblet que val or, va saber patir i sobreviure quan el guió ho va requerir. Suficient per dibuixar un 0-2 que li permet encarar amb tranquil·litat l'aturada de la lliga.

Veient el full d'alineacions, aquell que es reparteix una bona estona abans que comenci cada partit, saltaven els primers dubtes. Recuperava Eusebio el dibuix amb tres centrals? Porro i Valery saltaven d'inici; també hi havia Alcalá, Juanpe i Muniesa a l'onze. Pistes que reforçaven aquesta hipòtesi. El tècnic tenia algun motiu per fer-ho, tot intentant contrarestar l'esquema del rival. Però des que va moure les peces al Bernabéu, Eusebio s'havia mostrat ferm i convincent en les seves idees. Per què canviar-les a Butarque? El xiulet inicial va servir per confirmar que, de retocs, cap ni un. Sí, novetats pel que fa a noms respecte l'últim partit, però res més. Porro s'encarregaria del lateral dret i Muniesa cobriria l'absència de Raúl García. A Valery li tocava fer d'extrem, portant de nou a Borja García cap al mig. I Pere Pons, de nou, faria de pivot, allà on Douglas s'ha sentit més còmode tota la temporada fins que fa ben poc es lesionava.

Li va funcionar la idea a Eusebio. Perquè Borja, al mig, multiplica el seu rendiment i és on té més números de mostrar tot el seu potencial. Això, sumat al perill en atac per totes dues bandes, li va donar ales al Girona. Va ser capaç de neutralitzar el Leganés, que es va passar un munt de minuts sense fer res de res. A més de vigilar al darrere, també va dedicar-se a oferir el seu millor repertori en atac. Tant, que en 22 minuts en va fer prou per agafar avantatge. És el que va trigar Portu en tornar a ser aquell davanter que havia meravellat tant a Segona com a Primera amb la samarreta blanc-i-vermella. Un atacant explosiu; un corcó, sempre atent i perillós. I també amb gol. S'ha passat jornades i jornades barallat amb ell mateix, negat de cara a porta i amb actuacions, alguns dies, per oblidar. Potser va decidir que Butarque era un bon lloc per reivindicar-se, per silenciar els més crítics i demostrar que encara té corda per estona. La seva signatura va dur el 0-1, abans del quart d'hora. Stuani va despenjar la pilota, Borja la va tocar de manera precisa perquè el de Beniel es plantés sol davant Cuéllar. I sense que li tremolés el pols, va batre el porter amb un xut suau, arran de pal.

També seu va ser el 0-2. Quan el Leganés encara no havia tret el cap ni ofert res de res, nova clatellada del Girona, contundent com mai. Stuani la baixava un cop més i cedia la pilota per la incursió de Valery. L'escalenc va fer anar de corcoll a Nyom. En aquest cas, va deixar enrere els seus perseguidors, va entrar a l'àrea i va filtrar una passada al cor perquè Portu, que entrava sol, rematés i fes el segon. Si els d'Eusebio, que van dominar durant molts minuts, no van fer el tercer va ser per centímetres. Muniesa va engaltar un xut des de lluny que va estar a punt de sorprendre Cuéllar i Juanpe va estavellar una pilota al travesser. Tot això abans del descans. I també abans que Nyom, al 44, superés Bounou però es quedés amb les ganes de celebrar l'1-2. Munuera Montero i el VAR van decidir que havia rematat en fora de joc.

El comptador de revolucions es va disparar en tornar dels vestidors. Perquè el Leganés, necessitat, va fer un pas endavant. També perquè el Girona no es va arronsar. La tensió va pujar, les imprecisions es van multiplicar i les arribades també. Ja s'imaginava Eusebio quin seria l'escenari i, tenint el marcador a favor, va optar per blindar al mig del camp, posant Muniesa de pivot i alliberant Pere Pons. El de Sant Martí Vell, al minut 46, va conduir un contracop que Stuani no va saber concretar. Més encertat va estar l'uruguaià al 54, amb un cop de cap ben difícil d'executar que va atrapar Cuéllar. Però abans els de Pellegrino ja havien mostrat una cara ben diferent a la del primer temps. Tant era així, que Alcalá va haver d'aparèixer per salvar l'errada de Juanpe, que havia permès que En-Nesyri entrés tot sol dins l'àrea.

L'entrada d'El Zhar, que era a tot arreu, va donar ales als de casa, que van llançar-se amb tot buscant un gol que els posés de nou dins del partit. Això va provocar certes errades evitables, com una passada sense sentit de Bounou que va estar a punt de comprometre Juanpe, o un refús incoherent de Stuani cap al propi camp. Mentrestant, el partit s'enduria i Munuera Montero no feia més que repartir targetes per als de Pellegrino, que es feien un fart de repartir llenya. A tot això, El Zhar gaudia de la millor oportunitat fins al moment amb una fuetada que va llepar el pal. El pas enrere del Girona el van confirmar els canvis, més defensius que altra cosa: van entrar Planas i Ramalho. Tocava sobreviure. Estava entesa la consigna. S'havia dimitit en atac, pel que els esforços es van multiplicar al darrere, tot intentant apagar els focs que, cada cop menys, li provocava el rival. En més d'un apareixia Alcalá per vestir-se d'heroi, com quan al 88 va posar la cama a temps per rebutjar una pilota morta dins l'àrea amb Bounou ja superat. L'objectiu es va complir. De nou, porteria a zero. Un altre desplaçament amb victòria. I el descens que s'allunya.