A la renovada zona mixta de l'estadi de Butarque, els periodistes que solen acompanyar el Girona a cada desplaçament comentaven la jugada. Després del 0-2, uns quants noms propis es posaven a sobre de la taula. Més enllà de l'excel·lent moment de forma de Pedro Alcalá o de la interessant aportació de Valery en tasques ofensives, s'aplaudia el bon partit de Portu. Era una sorpresa agradable. Aquesta sensació hauria estat una rara avis en les dues últimes temporades. Que el de Beniel fos clau en atac aportant intensitat i gols era el pa de cada dia. Però no ho era ara. La seva millor versió quedava lluny. La visita a Leganés es pot haver convertit en una mena de panacea per a ell. Qui sap com rendirà en les deu jornades que queden, però si una cosa és clara és que el Portu d'ara no té res a veure amb el de fa unes setmanes i que la seva millora és evident.
Va ser un dels jugadors escollits per atendre els mitjans de comunicació. Bona elecció. Havia estat protagonista amb els seus dos gols. El primer, trencant a còpia de velocitat la defensa per rebre una passada mil·limètrica a l'espai tot superant Cuéllar amb un xut suau, precís i executat en el moment ideal. Al segon, tenint la canya a punt per escriure el desenllaç perfecte a l'assistència al cor de l'àrea de Valery. Suficient per guanyar a Butarque. És allà on Portu va aconseguir el seu tercer doblet a Primera Divisió. Tots ells els ha fet amb el Girona. Se suma al d'aquesta temporada davant del Rayo (2-1) i en el 2-2 del curs passat al camp del Betis. Entre d'altres coses, va explicar que ell, tot i que les coses no surtin sempre com voldria, sempre «intento donar el màxim de mi i si pot ser amb gols, molt millor». No va amagar en cap moment que aquesta temporada ha hagut de suportar un veritable sotrac. No pas físic, sinó anímic. Amb l'agost exhaurint les seves assistències, es va veure més a fora que no pas a dins. Tenia coll avall que fitxaria pel Sevilla. L'operació es va frustrar i, en contra del que s'imaginava, va continuar a Montilivi. No perquè es quedés a disgust -ell sempre ha reconegut que aquí se sent com a casa- sinó perquè la idea de marxar i de fer un pas endavant la tenia tan assumida que li va costar un munt encaixar i pair la realitat. El seu rendiment es va ressentir i és just ara quan està recuperant sensacions. Al Bernabéu va fer anar de corcoll Marcelo i va oferir símptomes de millora; a Leganés, va ser el Portu que tots coneixem.
«Eusebio sempre ha confiat en mi i m'ha donat confiança. Treballa molt bé l'aspecte psicològic per l'experiència que té com a futbolista», manifestava davant la premsa. Pocs minuts abans, el tècnic havia parlat d'ell. «Està apareixent allò que coneixem del Portu de la temporada passada, està en un bon moment», es felicitava, després d'admetre que el de Beniel no ho havia passat gens bé durant molt de temps: «Ha viscut algun moment difícil amb tot el que va haver de viure a la pretemporada. Allò el va afectar. Es va haver de centrar de nou i començar pràcticament de zero les seves perspectives en aquest club. Però té un esperit molt positiu i sempre treballa al cent per cent. Això és el que li ha permès, després de passar per algun moment difícil, tranquil·litzar-se i de donar el millor que té». Amb els dos de Butarque, Portu ja suma 7 gols aquesta temporada entre lliga i Copa del Rei. De moment és el seu registre més baix des que vesteix la samarreta del Girona, però encara té temps per igualar o fins i tot superar el seu sotre. En el seu primer curs va marcar 8 gols i en l'anterior, el de l'estrena a la màxima categoria, 11. «Fer-ne tants a Primera Divisió és molt complicat», deia dissabte a peu de gespa, quan se li va preguntar per si es veia en cor d'atrapar aquesta xifra.
