Atenció a la imatge. Leganés, estadi de Butarque. Juanpe es fa un autèntic embolic i no encerta a l'hora de rebutjar una pilota compromesa. Li guanya la partida En-Nesiry, que enfila cap a porteria amb metres per endavant. Per darrere, com una bala, apareix Pedro Alcalá. Ell i el seu més de metre noranta el guanyen per velocitat. Pilotada i el perill que s'esfuma. Un cop resolta la situació, l'espigat central busca amb la mirada el seu company a la defensa i li fa un gest que queda ben clar. Li ve a dir un «tranquil, que jo estic aquí». Curiosa escena i alhora real. Curiosa perquè Alcalá, fins fa quatre dies, partia amb un teòric desavantatge respecte d'altres centrals de la plantilla i ara és titular indiscutible tot i el canvi de dibuix. I real, perquè ara mateix està en un nivell de forma extraordinari. Tant és així que la seva confiança s'ha multiplicat, convertint-se en, possiblement, el central més entonat del moment a Girona. És el millor regal d'aniversari perquè just ahir bufava 30 espelmes.

Xifra important per a un futbolista. La maduresa tant a dins com a fora dels terrenys de joc. També moment per mirar enrere i veure tot el camí recorregut; per adonar-se que, tot i que es vulgui allargar al màxim, la carrera tard o d'hora ja farà baixada. No sembla que això agradi a Girona; Stuani en va fer 32 fa quatre dies i viu un moment increïble, potser el millor des que és professional. A Alcalá li passa tres quarts del mateix. A Segona, ja fos al Llagostera o fins i tot com a blanc-i-vermell, es feia impossible veure'l baixar de la trentena de partits. El salt de categoria i arribar a l'elit van fer que perdés protagonisme. Això i una desafortunada lesió al turmell. Per això, l'any passat va jugar ben poc. 8 partits a Primera, 690 minuts, un gol i gràcies. Es va perdre bastants mesos de competició. Normal que aquest curs aparegués en una de les últimes posicions de les travesses per definir l'onze titular d'Eusebio. En teoria, homes com Bernardo, Juanpe i també Ramalho havien d'estar per davant. Així va ser, almenys d'entrada. Alcalá va reservar el seu protagonisme a la Copa, però ha anat guanyant pes a mesura que han avançat els mesos. Tant és així que ha multiplicat els números de l'última temporada.

Encadena cinc titularitats a la Lliga, tot i haver passat a jugar amb només dos centrals. Eusebio fa ballar Bernardo i Juanpe, els alterna. No pas el de Mazarrón. De moment, acumula 17 partits a la Lliga i 4 a la Copa. En total, 1.583 minuts en 21 aparicions. I ja dobla els gols. N'ha fet dos, un a cada competició. En tres dels últims cinc partits que ha jugat, el Girona ha mantingut la seva porteria a zero. És un dels capitans de la plantilla i també dels jugadors que fa més temps que són al club. Confia que aquesta inèrcia es mantingui ja no només aquest curs, sinó també més endavant. Perquè té contracte fins al 2021. El vol complir i si pot ser a Primera i jugant, molt millor.