27 de març de 2019
27.03.2019
Diari de Girona

El Girona rememora el camí que l'ha dut a Primera

Machín, Guerrero, Balcells, Eloi, Pons, Aday, Ramalho, Geli i Cárcel, alguns dels protagonistes, es retroben a la Casa de Cultura durant la presentació d'«Els millors anys de la nostra vida», de Jordi Bofill

27.03.2019 | 00:11
El Girona rememora el camí que l'ha dut a Primera

Els protagonistes dels millors anys de la història del Girona, un club que per Sant Jaume complirà 89 anys, els responsables d'evitar un descens a Segona B que semblava cantat el 2014 i que van acabar duent, i mantenint, l'equip a Primera, es van retrobar ahir en un emotiu acte a la Casa de Cultura. L'excusa era la presentació de l'obra de Jordi Bofill Els millors anys de la nostra vida, que repassa la trajectòria del Girona FC des que va estar a punt de baixar a Segona B la temporada 2013/14 (quan va arribar Pablo Machín i va evitar de manera miraculosa el desastre) fins l'ascens a l'elit i el debut de l'equip a la màxima categoria. Bofill escriu al Diari de Girona i a l'Ara.

No hi va faltar ningú, des del cos tècnic que formaven Pablo Machín, Jordi Balcells i Jordi Guerrero, que va acabar fa un parell de setmanes la seva etapa a Sevilla, fins a representants de la plantilla com Aday, Eloi, Pere Pons i Ramalho, passant pel president Delfí Geli i el director esportiu Quique Cárcel. A l'auditori, més d'un centenar de persones: exjugadors com Eugeni Bou, Nitus Granados i Lluís Busquets; l'expresident Francesc Rebled; membres de les penyes com Quim Alegret, Raimon Nadal, Pepe Sierra i Esteve Fernández, entre d'altres, i el regidor Cristóbal Sánchez. També hi era l'actual entrenador, Eusebio Sacristán, acompanyat pel seu col·laborador, Juan Carlos Andrés. L'acte, presentat per Toni Padilla, també va comptar amb la presència de l'autora del pròleg, la periodista de TV3 Cristina Busquets.

Machín va recordar com va arribar a Girona el març de 2014 «després que l'equip perdés a Sabadell per 4-0 jugant amb un home més» i va revelar que «el meu pare em va dir que ho agafés, que pitjor no els podria deixar». Aquell Girona estava a vuit punts de la permanència «i ni jo mateix confiava en el miracle, però vaig anar donant confiança als jugadors i vam veure que matemàticament era possible». Després d'un 3-1 al Deportivo en l'última jornada l'equip es va acabar salvant, però abans s'havia hagut de superar una autèntica final a Ponferrada (1-2). Si el Girona hagués perdut aquell dia, hauria baixat matemàticament. «Sense aquella petita llavor, no hagués vingut el que va venir després», va recordar l'extècnic del Girona.

Abans de celebrar l'ascens a Primera van arribar els desencisos contra el Lugo i el Saragossa, la temporada 2014/15, i davant l'Osasuna en el play-off de la 2015/16, per acabar tocant el cel el 4 de juny de 2017 amb un empat sense gols contra el Saragossa. «Aquell dia les defenses es van imposar clarament als atacs», va dir amb un somriure Eloi, que també va admetre que després de la patacada contra l'Osasuna «jo ja no podia més i així li ho vaig transmetre a Quique Cárcel». El director esportiu, però, «em va animar i, tot i que a vegades sembla que no tingui sang, em va convèncer per tornar-ho a intentar. I sort que ho vaig fer».

Cárcel, per la seva banda, va dir que no va celebrar gaire l'ascens en el moment en què es va donar «perquè sabia que molts jugadors dels que ens havien portat fins allà no podrien continuar i això era la meva feina l'endemà». Malgrat tot no va amagar que «vaig plorar amb la família» i que a algú que «venia de baix» l'èxit assolit li semblava impensable. «Quan em van fitxar vaig estar a punt de fer la roda de premsa de presentació i dimitir perquè allò no era el que esperava, però Rebled em va dir que confiés en ell i la veritat és que he pogut treballar de meravella a Girona», va apuntar. El director esportiu va arribar l'estiu de 2014 al lloc d'Oriol Alsina.

També van prendre la paraula Jordi Guerrero, que va admetre que «després del cop del Lugo estava convençut que s'havia acabat, que mai més tornaríem a tenir una ocasió com aquella, però el nostre cap ens va dir que havíem de persistir, i és el que vam fer». Pere Pons va assegurar que de tots els partits amb el Girona es queda amb el del seu debut, contra el Las Palmas (5-0), la temporada 2012/13, i Aday va dir que «la meva història personal va paral·lela a la del Girona; hem hagut de picar molta pedra per ser aquí, som una família i és un relat de superació». Ramalho, mentrestant, recordava que duia cinc anys aquí: «Vaig deixar Bilbao molt jove i ja em sento un gironí més». I Delfí Geli deia que les bases del projecte són sòlides. L'autor del llibre, el periodista de Palafrugell Jordi Bofill, va dir que «he pogut fer l'obra que a mi m'hauria agradat llegir» i va recordar que «d'aquí 50 o 70 anys, quan la gent es pregunti qui va portar el Girona a Primera per primera vegada, sortiran aquests protagonistes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook